Parròquia de Sant Antoni Abat

La parròquia de Sant Antoni Abat, sa Pobla, és la circumscripció eclesiàstica que abasta el terme municipal de sa Pobla, tot i que antigament també va incloure els actuals termes de Búger i Campanet, així com de l'església parroquial del mateix nom a l'entorn de la qual s'articula.

Infotaula d'edifici Sant Antoni Abat
Dades
Tipus	Església
Primera menció escrita	1315
Construcció	circa 1315 - 1734
Consagració	circa 1315
Característiques
Estat d'ús	bo
Estil arquitectònic	gòtic tardà, el campanar i barroc la resta
Material	Marès
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	sa Pobla (Mallorca)
Localització	nucli de sa Pobla
39° 46′ N, 3° 01′ E
Activitat
Categoria	Parròquia
Diòcesi	Mallorca
Religió	catolicisme
Festivitat	17 DE gener, Sant Antoni

Fundació de la parròquia

La Parròquia d'Huialfàs fou creada pel Rei Sanç I de Mallorca, el 8 dels idus d'octubre de 1315, en resolució de la controvèrsia entre els prohoms de Campanet i d'Huialfàs (sa Pobla), sobre la respectiva preeminència de la parròquia comuna. Per una banda des de, almenys, 1248, estava ubicada a Sant Miquel de Campanet, per l'altra amb l'ordenació de la vila de la Pobla d'Huialfàs pel Rei Jaume II de Mallorca, l'any 1300, les institucions civils i serveis públics s'ubicaren a la nova vila. El Rei resolgué en favor d'Huialfàs, restant Sant Miquel com vicaria sufraganea fins a l'any 1357 en que, després de diversos intents, fou segregada, si bé els termes parroquials no foren definits fins al 1366. La historiografia poblera (Parera, Obrador, Ballester...), fixa aquesta data, o d'altres de pròximes relacionades amb intents frustrats de la segregació de Campanet, com la de la fundació de la parròquia de sa Pobla. L'error es posa de manifest per l'abundant documentació referida a rectors de Huialfàs de dates anteriors, o, amb els estudis de Ramon Rosselló Vaquer, i, en general, la historiografia campanetera. Aquest error ha duit fins i tot a celebrar el 650^è aniversari de la fundació parroquial l'any que se'n complien 692. També en depenia, i encara en depèn, l'oratori de Crestatx.

El sant titular, Sant Antoni, és citat per primera vegada el 1323, encara que possiblement ja ho fos des de la fundació, així mateix les festes en el seu honor es troben registrades des de 1365.

Història de l'edifici

A l'esmentada data fundacional, la primitiva església, al mateix lloc que l'actual però de menors dimensions, es trobava, probablement, en construcció, així i tot s'ordenà al rector que hi fixi la rectoria. El 1514, i segurament des de la seva construcció, el temple constava d'altar Major, l'altar de Sant Antoni, el de Nostra Dona, el de Nostra Dona de l'Esperança, el de les Ànimes del Purgatori, el de Sant Cristòfol i el de Sant Sebastià, així mateix comptava amb una trona i pica baptismal. Les visites pastorals tridentines del Bisbe Arnedo (1564-1570), ens informen que l'estructura anterior sols és alterada per la desaparició de la Capella de Sant Antoni, que degué integrar-se a l'altar Major, i que sembla que fou substituïda pel cor, així mateix apareix la capella de la Mare de Déu de la Rosa, possiblement construïda entre aquestes dates. També se cita la sagristia, el campanar i una esquifida rectoria.

El 1596 els Jurats de sa Pobla acorden edificar l'actual campanar que no fou finalitzat fins al 1665. El 1697, a instàncies del Rector Tomàs Serra Joan, els Jurats acorden substituir l'edifici original per l'actual, de factura barroca, finalitzant la seva construcció l'any 1709. El 1717 s'inicien les obres de la capella annexa del Roser, pràcticament finalitzades el 1734, amb la qual cosa el conjunt, que integra també la rectoria, la plaça de l'Església i una zona ajardinada vora el Roser, quedà configurat de manera semblant al que es pot observar en l'actualitat.

Patrimoni artístic

"A la primera capella de l'esquerra o de l'Evangeli, dedicada a Santa Anna, hi ha un retaule dedicat a la santa, que és de l'església anterior, i conté l'àtic una imatge de la mare de Déu de l'Esperança, del segle xv. A les dues capelles de devora el presbiteri, a la de la dreta hi ha un Sant Crist gòtic tardà, del segle xvi, i a l'esquerra s'hi troba la Mare de Déu de Huialfas amb el Nin, de tipus sagrari, de fusta tallada, daurada i policromada, obra e Gabriel Mòger (entorn de 1500). A la sagristia hi ha una predel·la que representa la passió de Crist, que sembla del segle xvi."

La parròquia té una de les conegudes Mare de Déu Dormida (o del Llit), utilitzada per la festa de l'Assumpció de la Mare de Déu d'agost, del 15 d'agost. Dins el patrimoni de la parròquia, es troba la imatge de Nostra Senyora de Vialfàs, una talla del segle xvi. També disposa d'un bell orgue d'estil renaixentista, construït el 1717 per la nissaga d'orgueners Caymari i restaurat per Gerhard Grenzing entre 1981 i 1986 i que encara està en bon ús.

Rectors

Abans del Concili de Trento

Amb substituts i vicaris

• Bernat Riera (1315-1348), traslladà la parròquia des de Sant Miquel de Campanet, on ja exercia.
• Ramon Estrany (1348-1361). Bernat Vilarnau, vicari (~1350); Bartomeu de Mediona, vicari (~1355.
• Joan de Galiana (o de Galícia)) (1361-<1366), absent, substituït per Bartomeu Ferrer, prevere (~1362).
• Pere Arnau (1366-<1383), absent, substituït per Fra Bonanat, bisbe de Telde (<1367→1370); Bernabé Font, vicari (~1381).
• ?. Pere Mates, vicari (~1398).
• Pere Sesoliveres (<1404→1405), Marçal Seguí, vicari (1404).
• Joan Salvador (<1415-<1437), absent, substituït per Arnau Llupià.
• Francesc Sala (~1456).
• Joan Mulet (<1471→1491).
• ?. Joan Ballester, vicari (~1514).
• Dr. Tomàs Serra i Domenèch (<1525); Bernat Caldés, vicari (1522).
• Jeroni Castellar (? - 1533).
• Luca Bonfio (1533-1540), Canonge de Pàdova absent.
• ?. Onofre Serra, Vicari (~1564).

Després del Concili de Trento

Amb ecònoms per vacant

• Pere Joan Serra (<1578)
• Onofre Serra (~1578)
• Dr. Miquel Alçamora (1586-1616)
• Dr. Pere Antoni Totxa (1616-1619)
• Dr. Gabriel Benet Mir (1619-1639)
• Dr. Francesc Amer (1639-1640)
• Dr. Antoni Cruz (1641-1642)
• Dr. Melcior Garcia (1643-1646)
• Dr. Joan Esteva (1644-1654) absent, substituït per Francesc Ferragut (1644-1655)
• Dr. Rafel Morro (1655-1658)
• Antoni Serra, als. Barba (16??)
• Dr. Miquel Oliver (1660-1676)
• Dr. Miquel Frederic Sanceloni (1678-1687)
• Dr. Tomàs Serra Joan (1687-1701)
• Bartomeu Pasqual (1701-1702), ecònom
• Dr. Nadal Cladera (1702-1734)
• Dr. Josep Mayol (1734-1739)
• Dr. Felip Cirer (1739-1754)
• Dr. Joan Riera (1754-1766)
• Dr. Miquel Riera (1766-1776)
• Dr. Antoni Canet (1777-1783)
• Dr. Joan Barceló (1784-1791)
• Dr. Jeroni Galmes (1791-1798)
• Dr. Rafel Rosselló (1799-1800)
• Dr. Benet Barceló (1801-1802)
• Dr. Ramon Pasqual (1804-1808)
• Sebastià Tugores (1809-1810), ecònom
• Dr. Pere Francesc Sard (1810-1840)
• Pere Andreu Serra (1840-1843), ecònom
• Llorenç Pasqual (~1843)
• Melcior Tugores (1844-1848), ecònom
• Bartomeu Bennassar (1848-1853), ecònom
• Joan Simonet Mulet (1855-1862)
• Bartomeu Clar Caldés (1862-1869)
• Antoni Coll Oliver(1869-1875), ecònom
• Bartomeu Florit Ripoll (1875-1883), ecònom
• Melcior Tugores Riutort (1883-1887), ecònom
• Gabriel Pujol Miquel (1887-1926)
• Antoni Palou Pons(1924-1950), ecònom
• Jaume Vallès Oliver (1950-1975), ecònom
• Sebastià Salom Mas (1975-1980)
• Joan Perelló Sansó (1980-1988)
• Miquel Mulet Bujosa (1988-2002)
• Joan Pons Payeras (2002-2015)
• Felip Salvador Díez Forteza (2015-)

Bibliografia

• Mallorca Medieval. Els pobles medievals de Mallorca. Edit. Consell de Mallorca. 2007- pàg 156.
• Noticiari de sa Pobla, Ramon Rosselló
• Inventari de l'església parroquial de sa Pobla. 1514. Josep Obrador. BSAL 1991.
• Documentos concernientes a la Parroquia de Sa Pobla. G. Llinas Socias. BSAL 1965.
• Retalls de la Memòria d'Alexandre Ballester. Edit. Albopàs.
• Sa Marjal, revista periòdica editada entre 1909 i 1928.
• Crestaig, J. P. prevere, sa Pobla 1911
• Las visitas Pastorales de don Diego de Arnedo a la Diócesis de Mallorca (1562-1572), Lorenzo Pérez Martínez, Palma 1963-1969.