Gerhard Grenzing

orguener alemany

Gerhard Grenzing (Txerniakhovsk, 21 d'agost de 1942) és un orguener alemany establert a Catalunya.[1][2][3]

Plantilla:Infotaula personaGerhard Grenzing
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 agost 1942 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Txerniakhovsk (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Residènciael Papiol Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióorguener Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webgrenzing.com Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament de l'orgue de Grenzing a l'Escola Superior de Música de Catalunya (2002) (BWV 564 Adagio, J.S. Bach)

Biografia

modifica

Va nàixer el 1942 a Insterburg, localitat ubicada en aquell temps a l'antiga Prússia Oriental alemanya, des de 1945 annexada per Rússia i rebatejada com a Txerniakhovsk. Va fer l'aprenentatge com a constructor d'orgues a l'obrador-escola de Rudolf von Beckerath a Hamburg. Va conèixer la cultura catalana de la mà de l'orguener Gabriel Blancafort i París, de Collbató. Va donar les primeres passes com a orguener independent a Mallorca, on va establir un primer obrador l'any 1969 i va restaurar-ne diversos orgues històrics de l'illa durant tres anys.[4][5] El 1972 es trasllada a Catalunya i s'estableix al Papiol (Baix Llobregat), on va establir definitivament el seu taller. Des de llavors, i durant més de cinquanta anys, ha construït o restaurat orgues d'arreu d'Europa (Alemanya, Bèlgica, França, Espanya, Itàlia, Portugal, Suïssa) i de la resta del món (Corea del Sud, Estats Units, Japó, etc.). El 2016 duia més de 220 intervencions arreu del món, entre orgues nous i reconstruïts.[3][6]

Grenzing és membre de nombroses entitats del món orguener, musical i artístic en general com la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la Societat Catalana de Musicologia i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Santa Isabel d'Hongria (Sevilla), entre d'altres. A més, entre 2006 i 2010 va ser president de la Societat Internacional d'Orgueners.[7][8]

Honors i distincions

modifica

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 ROO. «Gerhard Grenzing». A: Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia. 
  2. «Gerhard Grenzing: 'Mi obligación es crear un instrumento que emocione'» (en castellà). El Periódico, 30-05-2016. [Consulta: 13 setembre 2024].
  3. 3,0 3,1 «'Si veo lágrimas en los rostros..., ¡el órgano es bueno!'» (en castellà). La Vanguardia, 17-09-2016. [Consulta: 13 setembre 2024].
  4. «Gerhard Grenzing, experto en organería. 'Lo que aprendí aquí siempre lo he llevado dentro'» (en castellà). Diario de Mallorca, 10-11-2004. [Consulta: 13 setembre 2024].
  5. «Gerhard Grenzing: «El de Sant Jeroni es la joya de los órganos de Mallorca»» (en castellà). Última Hora, 23-09-2022. [Consulta: 13 setembre 2024].
  6. «Gerhard Grenzing: 'Los buenos órganos, y el de Sant Jeroni lo es, tienen alma'» (en castellà). Diario de Mallorca, 23-09-2022. [Consulta: 13 setembre 2024].
  7. «Gerhard Grenzing, el médico de los órganos musicales históricos» (en castellà). Expansión, 30-03-2017. [Consulta: 13 setembre 2024].
  8. «Entrevista a Gerhard Grenzing». 3.cat - CCMA, 10-02-2018. [Consulta: 13 setembre 2024].
  9. «Gerhard Grenzing - Trajectoria». Arxivat de l'original el 2023-11-20. [Consulta: 20 novembre 2023].
  10. «Creus de Sant Jordi: Gerhard Grenzing». Departament de la Presidència - Generalitat de Catalunya, 17-03-2020. [Consulta: 20 novembre 2023].
  11. «Premis Nacionals d'Artesania 2020». Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya - Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 setembre 2024].
  12. «Gerhard Grenzing, Premi Jaume II de Mallorca». Núvol, 10-09-2024. [Consulta: 13 setembre 2024].