Viquipèdia

Església de Santa Hripsime

església apostòlica armènia del segle vii

L'església de Santa Hripsime (en armeni: Սուրբ Հռիփսիմե եկեղեցի, Surb Hřip'simē yekeghetsi i a vegades Hripsimeh)[1][2] és una església apostòlica armènia del segle vii situada a la ciutat de Vagharshapat (Edjmiatsín), d'Armènia. És una de les esglésies més antigues del país. La va erigir Komitas per a reemplaçar el mausoleu original construït pel catolicós Sahak el Gran l'any 395, que contenia les restes de la màrtir santa Hripsime, a qui està dedicada. L'estructura actual es va completar en el 618. És coneguda per la seua fina arquitectura del període clàssic armeni, que ha influït en moltes altres esglésies armènies de llavors ençà. Va ser inclosa en la llista de la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat juntament amb altres esglésies properes, incloent-hi la Catedral d'Edjmiatsín, l'església mare d'Armènia, el 2000.

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Església de Santa Hripsime
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
EpònimRhipsime (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEsglésia i bé cultural Modifica el valor a Wikidata
Part decatedral i esglésies d'Edjmiatsín i jaciment arqueològic de Zvartnotx Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle VII Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura armènia Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaEdjmiatsín (Armènia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 40° 10′ 01″ N, 44° 18′ 35″ E / 40.167019°N,44.309639°E / 40.167019; 44.309639
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data2000 (24a Sessió)
Identificador1011-004
Monument del patrimoni cultural a Armènia
Identificador4.2/17
Activitat
Diòcesidiòcesi d'Armavir Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Apostòlica Armènia Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

Un temple hel·lenístic, semblant al de Garni i dedicat a una dea pagana, ocupava l'indret de l'església abans del segle iv. Durant les excavacions del 1958 van aparéixer sota la columna de suport els fonaments d'un monumental edifici de pedra amb ornaments hel·lenístics.[3] Hripsime, juntament amb l'abadessa Gayane i 38 monges, són considerades les primeres màrtirs cristianes de la història d'Armènia. Foren perseguides, torturades i finalment assassinades pel rei Tiridates III d'Armènia. Segons el cronista Agathangelos, després de la conversió al cristianisme el 301, Tiridates i Gregori l'Il·luminador van construir un martiri dedicat a Hripsime al lloc del seu martiri, que fou semienterrat.[4] Les excavacions al voltant de l'església han tret a la llum restes de dones torturades enterrades a la manera dels primers cristians, que, segons Agop Jack Hacikyan et al., "semblen donar suport a la història d'Agathangelos." L'any 395 el patriarca Sahak Partev (Isaac el Part) va reconstruir o construir un nou martiri, que havia estat destruït per Shapur II de l'Imperi sassànida en els anys 360.[5][6]

L'edifici actual s'alçà durant el regnat de Catholicós Komitas (615-628), segons un relat del cronista contemporani Sebeos i dues inscripcions, una a la façana oest i l'altra a l'absis est.[7] Va substituir l'anterior mausoleu de Hripsime. Els historiadors suggereixen que l'església es va acabar al 618.[4][8][9] La cúpula degué restaurar-se en els segles X o XI, tot i que alguns investigadors pensen que la construcció original és del segle VII.

 
Pintura de l'església per Vardges Sureniánts, 1879

L'església estava en ruïnes i abandonada a principis del segle xvii.[4][8] Segons una inscripció de la façana occidental, l'església fou renovada pel catolicós Philipos, el 1653. S'hi va erigir un nàrtex obert (gavit) davant l'entrada occidental.[8] Es va construir un campanar en el nàrtex al 1790 per encàrrec del catolicós Ghukas I de Karin.[10]

El 1776, l'església fou fortificada amb un mur de rajola i torres a les cantonades pel catolicós Simeó I d'Erevan.[4]

L'església fou molt renovada el 1898.[8] Els fonaments se'n reforçaren i el sostre i la cúpula es van reparar al 1936. El 1958 es va llevar el guix de les parets interiors i es va baixar el pis interior. El campanar se'n renovà el 1987.[4]

Arquitectura

modifica

[11]L'església de Santa Hripsime és una cúpula amb quatre petxines tancada en un rectangle, amb dos nínxols angulars al costat nord i sud.[12] L'historiador d'art alemany Wilhelm Lübke opinava que l'església estava construïda en "una variació molt complicada de planta cruciforme".[13]

Recepció

modifica

L'exterior monumental de l'església de Santa Hripsime es "considera un dels grans assoliments de l'arquitectura medieval armènia". S'ha descrit com una "joia de l'arquitectura armènia" i "una de les composicions més complexes de l'arquitectura armènia". Amb l'església de Santa Gaiané, és un "model de l'austera bellesa de l'arquitectura eclesiàstica armènia primerenca".[14][15]

Imitacions

modifica

L'església no és pas el primer exemple d'aquesta forma arquitectònica; la seua forma, però, és àmpliament coneguda en la història de l'arquitectura com el "tipus Hripsime", ja que n'és l'exemple més conegut d'aquesta forma. També s'ha denominat "tipus Djvari" o "tipus Djvari-Hripsime" per Djvari a Geòrgia.[16]

Entre les esglésies notables amb plans semblants hi ha l'església d'Avan (segle VI) de Surb Hovhannes (sant Joan), l'església de Garnahot (segle vi) de Surb Gevorg (sant Jordi), l'església de la Santa Creu de Soradir (segle vi), el Monestir Targmanchats d'Aygeshat (segle vii), la Catedral de la Santa Creu d'Aghtamar (segle x), i l'església Surb Astvatsin (Santa Mare de Déu) de Varagavank (segle vi).[17][15][18][19][20] La forma arquitectònica també es troba en la veïna Geòrgia, com ara en l'església d'Ateni Sioni (segle VII), el Monestir de Djvari (segle vii), i el Monestir de Martvili (segle X).[17]

Galeria

modifica

Representacions artístiques i històriques

modifica
  •  
    Vista d'Etchmiadzin per Mikhail Ivanov, 1783. L'església de Sta. Hripsime se'n pot veure a l'esquerra
  •  
    Kurds i perses atacant Vagharshapat per Grigory Gagarin , 1847
  •  
    1878
  •  
    Del llibre de 1901 de HFB Lynch sobre Armènia[21]
  •  
    D'un llibre rus de 1901
  •  
    Foto de 1911 reproduïda en el llibre de 1918 de Strzygowski[22]
  •  
    Un baix relleu de l'església de Santa Hripsime en la seu de la Diòcesi Oriental de l'Església Armènia d'Amèrica al costat de la Catedral de St. Vartan a Manhattan, Nova York
  •  
    Per Yeghishe Tadevosyan, 1913
  •  
    Per Fridtjof Nansen, 1925
  •  
    Model de l'església exhibida al Museu Americà d'Història Natural de Nova York
  •  
    Un segell soviètic de 1988 que representa l'església
  •  
    L'església fou reproduïda en bitllets de banc de 200 drams armenis (en ús de 1993 a 2004)

Referències

modifica
  1. ↑ Dalton, Ormonde Maddock. East Christian art: a survey of the monuments. Hacker Art Books, 1925, p. 33. 
  2. ↑ Svajian, Stephen G. A Trip Through Historic Armenia. GreenHill Pub., 1977, p. 85. 
  3. ↑ Russell, 1987, p. 118, 249.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Էջմիածնի Սուրբ Հռիփսիմե եկեղեցի». encyclopedia.am. Armenian Encyclopedia.
  5. ↑ Khalatyan, 2008, p. 56.
  6. ↑ Hacikyan, Agop Jack; Basmajian; Franchuk; Ouzounian. The Heritage of Armenian Literature: From the Oral Tradition to the Golden Age. Detroit: Wayne State University Press, 2000. ISBN 9780814328156. 
  7. ↑ Adalian, Rouben Paul. Historical Dictionary of Armenia. Lanham, Maryland: Scarecrow Press, 2010. ISBN 978-0-8108-7450-3. 
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 «Saint Hripsime Church». hushardzan.am. Service for the Protection of Historical Environment and Cultural Museum Reservations, Ministry of Culture of the Republic of Armenia, 01-02-2012. Arxivat de l'original el 17 de febrer de 2018. [Consulta: 27 abril 2020].
  9. ↑ Kiesling, Brady. Rediscovering Armenia: An Archaeological/Touristic Gazetteer and Map Set for the Historical Monuments of Armenia. Yerevan/Washington DC: Embassy of the United States, Yerevan|Embassy of the United States of America to Armenia, 2000. 
  10. ↑ Haroutiunyan, 2011, p. 89.
  11. ↑ Strzygowski, 1918, p. 94.
  12. ↑ Foss, Clive «The Persians in the Roman Near East (602–630 AD)». Journal of the Royal Asiatic Society, 13, 2, 2003, pàg. 155.
  13. ↑ Lübke, Wilhelm. Cook. Outlines of the History of Art Volume I. Nova York: Dodd, Mead, and Company, 1881, p. 441. 
  14. ↑ Ellen and Peter Boer. Grand Tourist. Xlibris Corporation, 2013, p. 222. ISBN 9781483603049. 
  15. ↑ 15,0 15,1 «Սուրբ Հռիփսիմե վանք». ejmiatsin.am. Municipality of Ejmiatsin, 02-03-2012. Arxivat de l'original el 29 de novembre de 2018. [Consulta: 27 abril 2020].
  16. ↑ Khrushkova, Liudmila G. «Notes on a new publication on the religious architecture of Caucasus in the 7th century». Antiquité Tardive. Association pour l'Antiquité tardive, 23, 2015, pàg. 413. DOI: 10.1484/J.AT.5.109392. ISSN: 1250-7334. «...“type of Jvari”, “type of Jvari-Ripsime”, “type of Hripsime”, etc.»
  17. ↑ 17,0 17,1 Tompos, E. «Characteristic features of the early Byzantine and Caucasian Architecture». Periodica Polytechnica Architecture. Budapest University of Technology and Economics, 35, 3–4, 1991, pàg. 111. «...Cathedral named as Djwari, meaning [...] similar to those of the Georgian and Armenian ensembles (either Ateni or Awan, Etshmiadzin, Hripsime in Vagharshapat... (La catedral anomenada Djwari, que significa [...] semblant a les dels conjunts georgians i armenis (ja siga Ateni o Awan, Etshmiadzin, Hripsime a Vagharshapat...).»
  18. ↑ Wharton, Alyson. The Architects of Ottoman Constantinople: The Balyan Family and the History of Ottoman Architecture (en anglés). I. B. Tauris, 2015, p. 62. ISBN 9781780768526. 
  19. ↑ Cheterian, Vicken. Open Wounds: Armenians, Turks and a Century of Genocide. Oxford University Press, 2015, p. 239. ISBN 9780190263508. 
  20. ↑ Hasratyan, Murad. «Վարագավանք [Varagavank]» (en armeni). Yerevan State University Institute for Armenian Studies. "Christian Armenia" Encyclopedia. Arxivat de l'original el 8 d'octubre de 2014.
  21. ↑ Lynch, 1901, p. 268-269.
  22. ↑ Strzygowski, 1918, p. 92.

Vegeu també

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Església_de_Santa_Hripsime&oldid=34298010»