Cordita

Amb el terme cordita es fa referència a un tipus de pólvora sense fum composta de nitroglicerina i cotó pólvora que es barregen amb acetona, per produir una pasta que posteriorment és premsada en forma de corda. La cordita va ser descoberta de forma accidental pel químic germà-suís Cristian Friedrich Schöbein (1799-1868), també responsable del descobriment de l'ozó.

Descobriment i origen del nom

Foto d'un petit fragment de nitrocel·lulosa, que depenent del seu grau de nitración es convertirà en cotó pólvora o colodión.

Fent Cristian Friedrich Schönbein un experiment a la seva casa, l'any 1845, va vessar de forma accidental una mescla d'àcid nítric i àcid sulfúric, la qual assecaria posteriorment amb el davantal de cotó de la seva dona. Va penjar la peça de roba a assecar en l'estufa, però una vegada seca va detonar i va desaparèixer. Havia convertit la cel·lulosa del davantal en nitrocel·lulosa. Els grups nitre (procedents de l'àcid nítric) servien com una font interna d'oxigen, i la cel·lulosa, en escalfar-se, es va oxidar per complet en un instant.

Friedrich Schönbein va comprendre les possibilitats del compost. La pólvora negra ordinària explotava entre un fum espès, ennegrint les armes, embrutant els canons i les armes petites, així com enfosquint el camp de batalla. La nitrocel·lulosa va fer possible la "pólvora sense fum", i pel seu potencial com a propulsor en els projectils d'artilleria va rebre el nom de cotó pólvora.

Els primers intents de fabricar cotó pólvora per a finalitats militars van fracassar, a causa del perill d'explosions en les factories. No va ser fins a 1891 quan Dewar i el químic anglès Frederick Augustus Abel (1827-1902) van aconseguir preparar una mescla segura a força de cotó pólvora. A causa que la mescla podia premsar-se en llargues cordes, es va denominar cordita.

Composició química

La cordita, que és un explosiu de doble base, es troba formada per seixanta-quatre parts de cotó pólvora, per trenta parts de nitroglicerina i per cinc parts de vaselina o gelea de petroli, els quals actuen com a estabilitzadors. A més també es troba composta per un 0,8% d'acetona, la qual és imprescindible per realitzar la mescla. Tots els productes generats en la reacció són gasos invisibles, excepte el vapor d'aigua quan es condensa.

Bibliografia

• Diccionario Enciclopédico Salvat. Salvat. 1990. ISBN 84-345-4540-3. 
• Química Industrial Orgánica. Universidad Politécnica de Valencia. 2006. ISBN 84-970-5969-7..