Beniferri
Beniferri és una pedania de la ciutat de València del districte de Pobles de l'Oest que va ser un poble independent des de 1811 fins a 1872, moment en què va ser annexionat a València.[1] Es troba delimitat per l'avinguda del Mestre Rodrigo a l'oest, el carrer de la Florista a l'est, el carrer del Camp de Túria al sud i la Ronda Nord de València al nord.
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | País Valencià | |||
| Província | província de València | |||
| Comarca | Comarca de València | |||
| Municipi | València | |||
| Districtes | Pobles de l'Oest  | |||
| Població humana | ||||
| Població | 1.171 (2022) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 30 m | |||
| Limita amb | ||||
Ubicació modifica
Limita a l'oest amb la pedania de Benimàmet, a l'est amb el districte de Benicalap i el seu barri de la Ciutat de l'Artista Faller, al sud amb el districte de Campanar i el seu barri de Sant Pau, i al nord amb el municipi de Burjassot. L'any 2008 tenia 852 habitants,[2] i és travessat de sud a nord per l'inici de l'autovia CV-35, coneguda com a pista d'Ademús o de Llíria i en aquest tram urbà com a avinguda de les Corts Valencianes, i d'oest a est per l'autovia CV-30 (Ronda Nord de València).
Etimologia modifica
El nom de Beniferri té un origen àrab i llatí. El prefix "ben", d'origen àrab, fa referència a descendents o hereus, i "ferri", d'origen llatí, fa referència a ferrum (ferro).[3]
Història modifica
L'origen àrab i llatí del seu nom és prova de la convivència de pobladors moriscs. El poble era travessat per la calçada romana que enllaçava València amb Aragó, d'ací el nom de Camí Real d'Aragó o Camí Vell de Llíria. El seu terme ha estat regat des de l'ocupació musulmana per l'aigua de la séquia de Tormos, séquia que delimitava el terme municipal de Beniferri al sud i Burjassot al nord.
Durant la Guerra de la Independència Espanyola van acampar l'any 1808 a Beniferri i Benimàmet soldats de l'exèrcit francès, que van ocupar les cases dels pobles i van transformar l'església de Beniferri en cavallerissa. Aquest fet va provocar que el retor franciscà Joan Martí fora una de les primeres persones a fer pública protesta contra Napoleó i la invasió francesa.
A partir de la segona meitat del segle xx hi va haver grans canvis urbanístics. A final de la dècada de 1960 es va construir un tram de l'actual autovia CV-30 que va separar el poble en dos parts: nord i sud. Ja a la dècada de 1990 es van començar a construir grans edificis de 8 plantes o més al voltant de la pista d'Ademús (CV-35) als terrenys entre Beniferri i la zona urbanitzada de València, que fins a aquesta dècada arribava solament fins a Campanar. La inauguració en 1998 del Palau de Congressos de València va fomentar la construcció d'hotels com el "Sorolla Palace", d'oficines com el "Sorolla Center", i del Casino Cirsa València, inaugurat l'any 2010. En l'actualitat Beniferri apareix com un conjunt desordenat dins el creixement ortogonal dels barris perifèrics de la ciutat de València, amb cases menudes entre alguns dels edificis més alts de la capital.
Economia modifica
Tot i que tradicionalment va estar dedicada a l'agricultura, en l'actualitat el terreny està urbanitzat gairebé íntegrament i la producció agrària és pràcticament nul·la. A partir de la dècada de 1980 van començar a aparèixer petites indústries i tallers en el casc de Beniferri.
Elements importants modifica
Prop del Camí Vell de Llíria trobem l'Església de Sant Jaume, restaurada l'any 1802.
El Palau de Congressos de l'arquitecte britànic Norman Robert Foster va ser declarat l'any 2010 com el "Millor Palau de Congressos del Món" (World's Best Convention Centre) per l'Associació Internacional de Palaus de Congressos (AIPC), la qual aglutina als 160 principals recintes del món. L'hotel Sorolla Palace i el seu edifici bessó Sorolla Center completen junt al palau una de les estampes més avantguardistes de la ciutat de València.
El Casino Cirsa València de l'arquitecte valencià Josep Mª Lozano i decorat per l'interiorista Nacho Moscardó completa l'oferta dirigida al turisme de congressos, a més de ser el primer casino instal·lat a la ciutat.
L'IES Benicalap va ser construït l'any 2000 entre el carrer del Doctor Nicasi Benlloch i el carrer de la Florista per a donar servei al creixement de la població a les zones de Benicalap i Beniferri.
Fora dels límits de Beniferri se situa el "Camp de futbol de Beniferri", una subestació elèctrica d'Iberdrola i el Jardí de Polifil (inspirat en El somni de Polifil) conegut popularment com a Jardí de Beniferri, tot al veí barri de Sant Pau. L'edifici més alt de la ciutat, l'antic Hotel Hilton València (5 estreles) i actual Hotel Melià València Palau de Congressos (4 estreles) amb 117 metres inaugurat l'any 2006, es troba front el Palau de Congressos però ja en terreny de Benicalap
Transports modifica
A 500 metres al sud del barri, a l'avinguda de les Corts Valencianes es troba l'Estació de Beniferri de la línia 1 de MetroValencia, i a l'est del barri trobem l'Estació del Palau de Congressos de la línia 4 del tramvia de MetroValencia.
Referències modifica
- ↑ Santana Valls, Lluís; Amparo Arastey Galdón; Pedro Llopis Narbón; Miguel Arráiz; Pepa Monter. «Introducción histórica». A: Mercedes Alcañiz Moscardó. Pobles de l'Oest (en valencià i castellà). 1ª. Valencia: Ajuntament de València, 1987, p. 9.
- ↑ «Districte 18. Pobles de L'Oest Barri 2. Beniferri» (en valenciano y español). Oficina d'Estadística. Ajuntament de València, 2008. [Consulta: 16 febrer 2010].
- ↑ «De Beniferri y su historia». El País, 12-07-2010.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beniferri |