Club de Futbol Vilanova i la Geltrú

club de futbol català

El Club de Futbol Vilanova i la Geltrú és el club de futbol més destacat de la ciutat de Vilanova i la Geltrú i de tota la comarca del Garraf pel seu passat en categories més altes, les seves acadèmies juvenils i el seu estadi. Fou fundat l'any 1951 i juga a Primera Catalana.

Infotaula d'organitzacióCF Vilanova
Club de Futbol Vilanova i la Geltrú
Dades
Tipusclub de futbol Modifica el valor a Wikidata
Creació1951
Activitat
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
LligaPrimera Catalana Grup 3
Instal·lació esportiva del clubEstadi Associació d'Alumnes Obrers (3,500)
Governança corporativa
Seu 
Presidència Xavier Laffite
Entrenador principal Xavier Vilagut
Altres
Color          blau, blanc
Equipament esportiu

Lloc webcfvilanova.cat Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

Al 1909 va haver a la ciutat el primer partit d'un equip vilanoví i el primer campionat el 2 d'abril de 1911.[1] L'any 1911 l'Athletic Futbol Club de Vilanova i la Geltrú va organitzar el primer festival atlètic.[2] El 8 d'octubre de 1916 nasqué a Vilanova i la Geltrú l'Associació d'Alumnes Obrers, fundada per alumnes obrers assistents a les classes nocturnes de l'Escola Industrial.[3] Fou l'any 1923 que l'Associació, començà un període d'expansió amb l'adquisició d'un terreny que ben aviat es va convertir en magnífic estadi (i que actualment porta el nom de l'AOC com a homenatge).[3] L'Associació comptava, a més del futbol, seccions d'atletisme, natació i ciclisme.[3] Fou un club històric del futbol català, participant durant moltes edicions a la Segona Divisió catalana.[3]

Als voltants de l'any 1931 l'Associació abandonà el futbol. El seu lloc l'ocuparen el Club de Futbol Vilanova i el Club de Futbol Catalunya, que poc abans de la Guerra Civil es fusionaren, creant el Centre de Deports Vilanova.[4] L'equip desaparegué després de la temporada 1949-50 per problemes federatius.[4]

L'estiu de l'any 1951 s'intentà la creació d'un nou club a la vila, el Gimnástico Vilanova, però la Federació no l'autoritzà. Finalment, es fundà el darrer (i actual) club representatiu de la ciutat, el Club de Futbol Vilanova, que disputà el seu primer partit oficial el 7 d'octubre de 1951.[5]

Presidents del Club modifica

President Any
Simeo Martorell 1951-1952
Serafín Alfama 1952-1953
Emili Figueras 1953-1955
Jordi Tejedor 1955-1959
Amador López 1959-1961
Marcelino Fernández 1961-1962
Joan Oliá 1962-1963; 1975-1976
Pere Barberá 1963-1967; 1988-1994
Josep Mª Borrell 1967-1968
Manuel Nevot 1968-1970
Cristobal Pumareta 1970-1971
Josep Marcer 1971-1972
Rafel Mestres 1972-1973
Antoni Roure 1973-1974
Casimiro Sánchez 1974-1976
Enrique Tarongi 1976-1979
Jordi Bertran 1979-1980
 
President Any
Francisco Angulo 1980-1981; 1982-1983
Liderico Giménez 1981-1982
Pedro Sancho 1982-1983
Josep Bonet 1983-1985
Juan Guisado 1985-1987
Joan Antoni Aguilar 1993-1994
Josep Méndez 1994-1995
Antoni Domenech 1995-1998
Manuel Silvestre 1998-2000
Ramón Centaño 2000-2009
Teo Traveria 2009-2012
Francesc X. Esquiu 2012-2013
Ángel Calvo 2013-2015
Gabriel Sánchez 2015-2017
Xavier Laffite 2017-?

Palmarès modifica

  • Sense títols destacats.

Temporades modifica

El CF Vilanova va aconseguir el seu gran èxit al final de la temporada 59-60 amb l'ascens a Tercera Divisió. Va estar en aquesta categoria quatre temporades consecutives. La temporada 65-66 va tornar a Tercera Divisió i va estar cinc anys més seguits a la categoria. Després d'aquests cinc anys el club va viure la seva pitjor època, ja que durant trenta-dos anys va passar per totes les categories regionals. No va ser fins a la temporada 2002-2003 quan el club va tornar a Tercera Divisió; mantenint-se en aquesta categoria durant deu anys consecutius era en aquests anys que el Vilanova va viure la seva millor època, arribant als play-offs en dues ocasions i acabant cinquens dos cops. A la temporada 2011-2012 el CF Vilanova va sofrir una temporada desastrosa i va baixar a Primera Catalana on va disputar cinc temporades abans de baixar a Segona Catalana on va disputar una temporada tornant immediatament a primera on està disputant avui en dia (temporada 2022/23).

Fins a l'any 2022-23 el club ha militat 19 vegades a Tercera Divisió i 44 en divisions regionals, 34 a Primera Catalana i 10 a Segona Catalana [1].

Jugadors destacats modifica

Entre els jugadors que han passat per les files del club, destaca el ja retirat David Ávila Martínez, format a les categories inferiors del FC Barcelona, arribant a formar part del CP Mérida a primera divisió i arribant també a jugar amb la selecció espanyola sub-18; va fitxar pel CF Vilanova la temporada 2002-03, sent un referent a l'equip i a la categoria de Tercera Divisió.

També destaquen l'actual jugador de la UE Llagostera Marc Sellarès, militant a la Segona Divisió i Santi Triguero. Tots dos van arribar a disputar alguns minuts amb la Selecció de futbol de Catalunya absoluta.

També, procedent de la academia vilanovina, el jugador actual de el RCD Espanyol Edu Expósito va passar una part de la seva carrera al Vilanova abans de marxar al CF Gavà

  • 1960-61: 3a Divisió 10è
  • 1961-62: 3a Divisió 9è
  • 1962-63: 3a Divisió 11è
  • 1963-64: 3a Divisió 19è
  • 1965-66: 3a Divisió 9è
 
  • 1966-67: 3a Divisió 14è
  • 1967-68: 3a Divisió 17è
  • 1968-69: 3a Divisió 9è
  • 1969-70: 3a Divisió 17è
  • 2000-01: Primera Div. Catalana 6è
 
  • 2001-02: Primera Div. Catalana 2n
  • 2002-03: 3a Divisió 4t
  • 2003-04: 3a Divisió 5è
  • 2004-05: 3a Divisió 14è
  • 2005-06: 3a Divisió 4t
 

Referències modifica

  1. Lleó i Albà, Anna. Vilanova i la Geltrú : recull gràfic 1873-1965. 1a. ed. El Papiol (Baix Llobregat): Efadós, 2000, p. 199. ISBN 84-931367-9-4. 
  2. Santacana i Torres, Carles. Història de l'atletisme a Catalunya. 1ª ed. Barcelona: Federació Catalana d'Atletisme, 2012, p. 28. ISBN 978-84-615-8281-5. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Associació d'Alumnes Obrers». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 7 maig 2016].
  4. 4,0 4,1 «Centre de Deports Vilanova». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 7 maig 2016].
  5. «Club de Futbol Vilanova i la Geltrú». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 7 maig 2016].

Enllaços externs modifica