ERS-1
El European Remote Sensing Satellite (ERS) es va convertir en el primer satèl·lit d'observació de la Terra llançat per l'Agència Espacial Europea (ESA), en ser llançat el 17 de juliol de 1991, per un Ariane 4 des de Kourou (Guaiana Francesa), a una òrbita polar síncrona amb el sol a una alçada d'entre 782 i 785 km.[1]
.jpg)  | |||||||||||||
| Tipus de missió | satèl·lit d'observació terrestre i SAR satellite (en)  | ||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Operador | European Space Operations Centre ESA Centre for Earth Observation | ||||||||||||
| NSSDCA ID | 1991-050A | ||||||||||||
| Núm. SATCAT | 21574 | ||||||||||||
| Propietats de la nau | |||||||||||||
| Fabricant | DASA Matra Marconi Space | ||||||||||||
| Massa | 2.384 kg | ||||||||||||
| Inici de la missió | |||||||||||||
| |||||||||||||
| Vehicle de llançament | Ariane 40 (en) | ||||||||||||
Activitat orbital
| |||||||||||||
L'ERS-1 portava una sèrie d'instruments d'observació terrestre que van recopilar dades sobre el nostre planeta:[2]
- Un altímetre radar operant a la banda Ku
- Un radiòmetre infraroig de quatre canals per mesurar temperatures en la superfície del mar i al cim dels núvols
- Un radiòmetre de microones
- Un radar d'apertura sintètica
- Un escaterómetre per a l'estudi de vents
Per determinar la seva òrbita amb precisió, el satèl·lit incloïa el PRARE (Precision Range and Range-Rate Equipment) i un retroreflector làser. El PRARE mai va arribar a estar operatiu, i el retroreflector es va usar per calibrar l'altímetre.
Un error de l'ordinador i els giroscopis de l'ERS-1, va provocar la fi d'operacions l'10 de març de 2000, molt després del previst inicialment.
El seu successor, ERS-2, va ser llançat el 21 d'abril de 1995 també per un Ariane 4 des de Kourou. És pràcticament igual a l'ERS-1, però afegint el GOME (Global Ozone Monitoring Experiment) i un espectròmetre d'absorció. Quan ERS-2 va ser llançat, compartia el mateix pla orbital amb l'ERS-1, la qual cosa va possibilitar una missió de "tàndem", amb l'ERS-2 passant per la mateixa zona que l'ERS-1 havia recorregut un dia abans.
ERS-2 ha estat operant sense giroscopis des de febrer de 2001, la qual cosa ha significat una degradació en algunes dades obtingudes pels instruments. El 22 de juny de 2003, hi va haver un greu error a bord, de manera que els instruments només funcionen quan el satèl·lit és visible des d'alguna estació terrestre. Des que es va conèixer aquesta decisió, s'han habilitat algunes estacions terrestres addicionals, per augmentar la capacitat de recollida de dades del satèl·lit. L'escateròmetre i el GOME eren els únics instruments del seu tipus en òrbita fins al llançament en 2006 del MetOp.
El successor de l'ERS-2 és el Envisat
Referències modifica
- ↑ web de ERS-1 a la ESA
- ↑ * Zhao, D.; Kuenzer, C.; Fu, C.; Wagner, W. «Evaluation of the ERS Scatterometer derived Soil Water Index to monitor water availability and precipitation distribution at three different scales in China». Journal of Hydrometeorology, 2008. DOI: 10.1175/2007JHM96.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: ERS-1 |
- ERS a la web de la ESA Arxivat 2008-09-12 a Wayback Machine. (anglès)
- ILRS- ERS-2 Satellite Information (anglès)
- Gunter's Space Page - ERS 1-2 (anglès)