Kunrei-shiki
Kanji (漢字)
Kana (仮名)
Usos
- Furigana (振り仮名)
- Okurigana (送り仮名)
- Man'yōgana (万葉仮名)
- Hentaigana (変体仮名)
Romaji (ローマ字)
Kunreisiki (訓令式 "sistema ordenat pel gabinet", romanitzat Kunrei-shiki en el sistema Hepburn) és un sistema de romanització, és a dir, un sistema que serveix per transcriure els sons del japonès a l'alfabet llatí.
Kunreisiki és conegut com el sistema Monbushō (Ministeri d'Educació Japonès, o 文部省) a l'estranger, perquè s'ensenya en el currículum de l'escola primària del Monbushō. No obstant això, al Japó aquest nom mai ha estat emprat. El sistema Kunrei-shiki també es coneix com a ISO 3602, ja que es va convertir en l'estàndard de l'ISO.
El sistema Kunreisiki es basa en el sistema precedent Nipponsiki (o Nihon-shiki), però està modificat per adaptar-se al japonès modern estàndard. Per exemple, la paraula かなづかい, romanizada kanadukai en Nipponsiki, es pronuncia kanazukai en el japonès modern, i com a tal el sistema Kunreisiki utilitza aquesta escriptura.
a | i | u | e | o |
ka | ki | ku | ke | ko |
sa | si | su | se | so |
ta | ti | tu | te | to |
na | ni | nu | ne | no |
ha | hi | hu | he | ho |
ma | mi | mu | me | mo |
ya | (i) | yu | (e) | yo |
ra | ri | ru | re | ro |
wa | (i) | (u) | (e) | (o) |
n | ||||
ga | gi | gu | ge | go |
za | zi | zu | ze | zo |
da | (zi) | (zu) | de | do |
ba | bi | bu | be | bo |
pa | pi | pu | pe | po |
kya | kyu | kyo | ||
sya | syu | syo | ||
tya | tyu | tyo | ||
nya | nyu | nyo | ||
hya | hyu | hyo | ||
mya | myu | myo | ||
rya | ryu | ryo | ||
gya | gyu | gyo | ||
zya | zyu | zyo | ||
(zya) | (zyu) | (zyo) | ||
bya | byu | byo | ||
pya | pyu | pyo | ||
Notes:
|
Estatus legal modifica
El sistema es va promulgar originalment com a Ordre nº 3 del Gabinet Japonès del 21 de setembre de 1937. Però com que aquesta ordre va ser derogada pel SCAP durant l'ocupació del Japó, el govern la va revocar i la va tornar a decretar com a Ordre nº 1 del Gabinet Japonès del 29 de desembre de 1954.
Kunreisiki ha estat reconegut, juntament amb el Nipponsiki, en ISO 3602:1989. Documentació--Romanització del Japonès (escriptura kana) per l'Organització Internacional de l'Estandardització (ISO). També ha estat reconegut per l'Institut Nord-americà d'Estàndards Nacionals (ANSI) després que retiressin el seu propi estàndard, ANSI Z39.11-1972 Sistema Estàndard Nacional Nord-americà per a la Romanització del japonès (Hepburn modificat), en 1994.
Ús modifica
A pesar del seu reconeixement oficial, Kunreisiki no ha aconseguit una acceptació popular ni dintre ni fora del Japó. El govern generalment utilitza Hepburn per a romanizar els noms i termes japonesos en contextos internacionals, així com en altres contextos menys específics com els passaports i senyals. La majoria dels països utilitza el sistema Hepburn.
Atès que el sistema Kunrei-shiki està basat en la fonologia japonesa, als estrangers (com els parlants d'anglès o català) de vegades els resulta estrany, en particular quan s'enfronten a noves combinacions de kana com ティーム (en la seva escriptura més tradicional チーム) team (equip, paraula presa de l'anglès). En Hepburn, aquestes dues escriptures es representarien de forma distinta com tīmu i chīmu respectivament, oferint una indicació més precisa de la seva pronunciació en anglès. En la fonologia japonesa, no obstant això, els sons ティ "t'i" i チ "ti" són el mateix fonema, i es representen en Kunreisiki com a t'îmu i tîmu respectivament. L'apòstrof ' indica "inestable, però identificat com el mateix so". Aquest tipus de lògica sovint confon als quals no coneixen bé la fonologia japonesa.
Exemple: tat-u | ||
Conjugació | Kunrei | Hepburn |
Mizen 1 | tat-a- | tat-a- |
Mizen 2 | tat-o- | tat-o- |
Ren'yô | tat-i- | tach-i- |
Syûsi | tat-u. | tats-u. |
Rentai | tat-e- | tat-e- |
Meirei | tat-e. | tat-e. |
Hui dia, els que fan servir Kunreisiki són en la seva majoria parlants nadius del japonès (especialment dintre del Japó) i lingüistes. El gran avantatge de Kunreisiki és que és més capaç d'il·lustrar la gramàtica japonesa, ja que el sistema Hepburn fa que algunes conjugacions regulars semblin irregulars (vegeu la taula a la dreta). El problema més seriós del sistema Hepburn és que canvia l'arrel verbal, quan, gramaticalment parlant, l'arrel ha de canviar-se en cap cas.
Tema relacionat modifica
Vegeu rōmaji per a una comparança de sistemes de romanització.