Kuznetsovita

La kuznetsovita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom en honor de Valery Alekseevich Kuznetsov (Валерия Алексеевича Кузнецова) (12 d'abril de 1906 - 4 d'agost de 1985), geòleg rus. Va ser un expert en magmatisme i en la formació de minerals endògens (mercuri i metalls no ferrosos) i va descobrir els dipòsits de mercuri d'Aktash i Peza (República de l'Altai).

Kuznetsovita
Fórmula química	(Hg₂+)Hg2+(AsO₄)Cl
Localitat tipus	Aidarken
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.BO.35
Nickel-Strunz 9a ed.	8.BO.35
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/B.31
Propietats
Sistema cristal·lí	isomètric
Estructura cristal·lina	a = 8,4Å;
Color	marró, groc
Duresa	2,5 a 3
Lluïssor	adamantina, vítria
Color de la ratlla	taronja
Propietats òptiques	isotròpica
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1980-009
Any d'aprovació	1980
Símbol	Kzn
Referències

Característiques

La kuznetsovita és un arsenat de fórmula química (Hg₂⁺)Hg²⁺(AsO₄)Cl. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2,5 i 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kuznetsovita pertany a «08.BO: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran, (OH, etc.):RO₄ sobre 1:1» juntament amb els següents minerals: nacafita, preisingerita, petitjeanita, schumacherita, atelestita, hechtsbergita, smrkovecita, kombatita, sahlinita, heneuïta, nefedovita, artsmithita i schlegelita.

Formació i jaciments

Va ser descrita a partir de mostres trobades en dos indrets: el dipòsit de mercuri i antimoni de Khaidarkan (Província de Batkén, Kirguizstan) i el jaciment de mercuri d'Arzakskoye, a la serralada d'Uyuk (Tuvà, Rússia). També ha estat descrita en altres jaciments de mercuri propers a les dues colocalitats tipus.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kuznetsovita