Magdalena García Bravo
Magdalena García Bravo (València, 25 de novembre de 1862 - València, 15 de març de 1891) fou una escriptora valenciana.[1][2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 novembre 1862 València |
| Mort | 15 març 1891 (28 anys) València |
| Sepultura | Cementeri General de València |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora |
 | |
Nascuda a València l'any 1862/1863, va viure alguns anys a Castelló de la Plana. Als tretze anys publicà la seua primera poesia «A la Immaculada Concepción de la Santíssima Virgen» en La Ilustración Popular Económica, de Valencia, i a partir d'aleshores començà a col·laborar en nombroses publicacions periòdiques d'àmbit valencià i estatal.[1]
Les seues obres (en prosa i en vers, en català i en castellà) emmarcades dins l'ideari Pàtria, Fe i Amor, aparegueren, entre d'altres, en El Correo de la Moda (Madrid, 1880), Revista de València (1881), els Almanaques dels diaris Las Provincias i Levante (des del 1882 fins a la seua mort), la Revista de Castellón o La Veu de Montserrat (1886); El Cosmopolita i La Antorcha, de Valencia; La Mode elegante ilustrada i La Lealtad Espanyola, de Madrid; El Correo de las familias, de Tortosa; El Riojano, de Logroño; El Talaverano, de Talavera i El Oriente, de Asturias de Llanes.[1]
Col·laborà amb l'associació valenciana Lo Rat Penat (fou Regina de les Festes l'any 1882, en què també aconseguí l'accèssit per la composició "Cant d'amor") i participà en les publicacions Calendari Llemosí i Lo Rat Penat: periòdich Lliterari i Quinsenal. El primer article de la revista Lo Rat Penat -que només arribà a publicar vuit números, des del 15 de desembre de 1884 al 15 d'abril de 1885- arreplegava en les seues vuit pàgines les firmes de Manuela Agnès Rausell, Sanmartín i Aguirre, Puig Torralba, Cebrián Mezquita, Iranzo Simón, Jeroni Forteza, Josep Bodría, Tomás Villarroya, de Magdalena García Bravo i del mateix Constantí Llombart, el seu director, amb el qual la unia una estreta amistat, fins al punt que li dedicà el seu poema «Gratitud».[1]
L'any 1894 la família publicà pòstumament a València un recull de les seues poesies, tant en català com en castellà.[1][3]
Poesías modifica
Amb el títol de "Poesías de la señorita Magdalena García Bravo" es va publicar L'any 1894, ja amb caràcter pòstum, un recull de poemes d'aquesta autora.[1] El llibre està dividit en dues seccions, una que comprén els poemes en llengua castellana i el segon, més breu, amb deu textos escrits en valencià. Independentment de l'idioma, hom pot apreciar sobretot tres tipus de composició:
- Poemes de temàtica religiosa - En són exemples "A Nuestra Señora de los Desamparados", "Suspiros a la Divina Madre", "La transverberación de Santa Teresa", "A la Virgen María en su Concepción Purísima" o "La conversión de la Magdalena". En valencià, destaquen dins d'aquesta temàtica "Cant de amor" i "Al beato Pedro Nicolás Factor". Especial comentari mereix el poema "Dos bodas": s'hi descriuen efectivament dos noces: les primeres, entre un home i una dona; les segones, entre una novícia professant i Déu. L'autora subratlla en tot moment la bellesa del segon enllaç enfront del caràcter temporal i fonedís del primer.
- Poemes dedicats a familiars - Podem citar títols com "A mi querida hermana en su entrada en el claustro", "A mis queridos padres en su día" o "Una flor".
- Poemes dedicats a la naturalesa - En aquests darrers, la poetessa contempla les belleses de la natura, però sols com a excusa per veure en elles la mà del creador o aspirar a una vida espiritual capaç de transcendir els límits del cos. Com a exemples d'aquesta temàtica podem referir els poemes "Primavera y otoño", "La loma", "La fuente de la gota", "En el campo" o "Luz y sombra".
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Magdalena García Bravo». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ «Magdalena García Bravo (1862-1891)». Find A Grave. [Consulta: 6 març 2021].
- ↑ «Magdalena Garcia Bravo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 març 2021].
Bibliografia modifica
- Albert i Corb E., (1975). Les cinc branques. Poesia femenina catalana, Barcelona: autor-editor.
- Gimeno Betí, L. (2004). "L'actitud lingüística a Castelló de la Plana durant el segle xix i el primer terç del segle XX", dins Mossèn Alcover i les comarques centrals del territori lingüístic, Barcelona: Curial, p. 17-28.
- Llombart,C., (1879): Los fills de la morta-viva. Apunts bio-bibliogràfichs pera la historia del renaiximent lliterari llemosí, València: Imp. d'en Emili Pasqual.
- Peris Llorca, J. (2005): Una voz de mujer en la Renaixença Valenciana, Univeridad Cardenal Herrera, València.
- Simón Palmer, M.C., (1991): Escritoras españolas del siglo XIX. Manual bio-bibliográfico, Madrid: Castalia, Nueva Biblioteca de Erudición y Crítica, p. 293.
- Gimeno Betí, L., Mossèn Alcover i les comarques centrals del territori lingüístic (correspondència epistolar amb Mossen Joaquin García Girona). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004, p. 17.
- Marsá Vancells, Plutarco (1987). La mujer en la literatura. Orimula Series, Terremozas, p. 106, 152 i 276.
- Igual Úbeda, Antonio (1959). Historia de Lo Rat Penat en el LXXX aniversari de la seua fundació i el LXXV dels Jocs Florals. València: Publicacions de l'Arxiu Municipal de València.
- Miralles, Enrique (2001). Biblioteca de las literaturas regionales: siglo XIX: autores bilingües. Vol. 3, Publicaciones de la Fundación Universitaria Española, 2001, p. 348.
- Ossorio y Bernard (1904). Ensayo de un catálogo de periodistas espanyoles del siglo XIX. Imprenta y Litografía de J. Palacios, p. 156.
- Criado y Domínguez, Juan Pedro (1889). Literatas españolas del siglo XIX: apuntes bibliográficos. Impr. de A. Pérez Dubrull.
- Pinyol Torrents, Ramon (2006). “Les escriptores catalanes vuitcentistes i la traducció”, Quaderns. Revista de traducció, 13, p. 67-75.