Messier 94 (M94 o NGC 4736) és una galàxia espiral situada a la constel·lació Llebrers. Va ser descoberta per Pierre Méchain el 1781,[9] i catalogat per Charles Messier dos dies després. Encara que algunes referències descriuen M94 com una galàxia espiral barrada, l'estructura de barra sembla més ovalada.[10] La galàxia presenta la característica de tenir dues estructures d'anells[11]

Infotaula objecte astronòmicMessier 94
Tipusgalàxia espiral, font astronòmica de ràdio, font astrofísica de rajos X i galàxia de Seyfert Modifica el valor a Wikidata
Tipus morfològicSab
SAB0/a[1] Modifica el valor a Wikidata
Descobert perPierre Méchain[2] Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment22 març 1781[2] Modifica el valor a Wikidata
Cos pareGrup M94 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióLlebrers Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra16.000.000 a. ll. [3]
4,59 Mpc [4] Modifica el valor a Wikidata
Desplaçament cap al roig0,001[5] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)8,24 (banda V)[6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial314 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)12h 50m 53.148s[8] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)41° 7' 12.5501''[8] Modifica el valor a Wikidata
Part de[CHM2007] HDC 706, [CHM2007] LDC 867 i [T2015] nest 100491 Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
NGC4736 Modifica el valor a Wikidata
M 94 (Catàleg Messier)
IRAS 12485+4123 (IRAS)
IRAS F12485+4123 (IRAS)
PGC 43495 (Catàleg de galàxies principals)
2MASX J12505314+4107125 (Two Micron All Sky Survey, Extended source catalogue)
MCG+07-26-058 (Morphological Catalogue of Galaxies)
UGC 7996 (Uppsala General Catalogue)
NGC 4736 (New General Catalogue)
7C 124831.39+412324.00 (Seventh Cambridge Survey)
6C 124830+412321 (Sixth Cambridge Survey of radio sources)
NVSS J125053+410708 (NRAO VLA Sky Survey)
RBS 1168 (ROSAT All-Sky Survey Bright Source Catalogue)
UZC J125053.0+410715 (catàleg Zwicky actualitzat)
Z 217-1 (Catàleg de Galàxies i Cúmuls de Galàxies)
Z 216-34 (Catàleg de Galàxies i Cúmuls de Galàxies)
1RXS J125052.5+410713 (1RXS)
Z 1248.5+4123 (Catàleg de Galàxies i Cúmuls de Galàxies)
PSCz Q12485+4123 (Point Source Catalog)
LEDA 43495 (Lyon-Meudon Extragalactic Database)
[VDD93] 173 (IRAS CPC observations of galaxies. I. Catalog and atlas)
RX J1250.8+4107 (X-ray survey of the Large Magellanic Cloud by ROSAT)
[ZEH2003] RX J1250.8+4107 1 (The Hamburg/RASS Catalogue of optical identifications. Northern high-galactic latitude ROSAT Bright Source Catalogue X-ray sources)
B3 1248+413 (Structures, spectral indexes, and optical identifications of radio sources selected from the B3 catalogue (en) Tradueix)
GB6 B1248+4123 (The GB6 catalog of radio sources)
WB 1248+4123 (A new catalog of 30239 1.4 GHz sources)
[NKB95] N4736 (A radio continuum survey of Shapley-Ames Galaxies at {lambda}2.8 cm. I. Atlas of radio data) Modifica el valor a Wikidata

Nucli modifica

M94 està classificada com a tenir un nucli amb una regió d'emissió nucleat de baixa ionització (LINER, per les seves sigles en anglès).[12] En general estan caracteritzades per uns espectres òptics que revelen que el gas ionitzat està present però tan sols es tracta d'un gas feblement ionitzat (els àtoms haurien perdut relativament pocs electrons).

Anells interior i exterior modifica

M94 conté un anell interior amb un diàmetre de70" i un anell exterior amb un diàmetre de 600". Aquests anells semblen aparèixer en llocs de ressonància dins el disc de la galàxia.. L'anell interior és un lloc d'alta activitat de formació estel·lar i a vegades se l'ha anomenat anell d'starburst. La formació estel·lar està produïda pel gas que és conduït dinàmicament cap a l'anell per l'estructura de barra de forma ovalada.[13]

Pseudobulb modifica

John Kormendy i Robert Kennicutt van publicar el 2004 que M94 conté un prototip de pseudobulb.[10] Una galàxia espiral clàssica consisteix en un disc de gas i joves estrelles que intersecten una gran esfera (o bulb) d'estrelles més velles. En constrast, una galàxia amb un pseudobulb no té una gran bulb d'estrelles velles, en canvi conté una estructura central brillant amb una intensa formació estel·lar que semblaria un bulb quan la galàxia és vista de frontalment. En el cas d'M94, aquest pseudobulb pren la forma d'un anell al voltant de la regió ovalada central.

Distància modifica

S'han utilitzat dues tècniques diferents per al mesurament de la distància d'M94. La tècnica de mesurament de la distància per la fluctuació de la lluentor superficial estima la distància de les galàxies espirals basant-se en les granulacions de l'aparença dels seus bulbs. La distància d'M94 usant aquesta tècnia és 17.0 ± 1.4 Milions d'anys llum (5.2 ± 0.4 Mpc).[14] Tanmateix, M94 és prou a prop per poder usar el telescopi espacial Hubble per resoldre i mesurar els fluxos de lluentor de les estrelles individuals més brillants de la galàxia. Aquests mesuraments es poden comparar amb els fluxos d'estrelles similars de la Via Làctia per mesurar la distància. La distància estimada amb aquesta tècnica és 15 ± 2 Mal (4.7 ± 0.6 Mpc).[15] La mitjana de les dues, donaria una distància estimada de 16,0 ± 1,3 Mal (4,9 ± 0,4 Mpc).

Matèria fosca modifica

El 2008 es va publicar un estudi que mostrava que M94 tenia molt poca o gens de matèria fosca. L'estudi analitzava les corbes de rotació de les estrelles de la galàxia i la densitat del gas d'hidrogen i trobava que la matèria lluminosa ordinària semblava comptar per tota la massa de la galàxia. El resultat resulta controvertit, ja que els models actuals no indiquen com una galàxia es pot formar sense un halo de matèria fosca o com una galàxia pot perdre la matèria fosca. Altres explicacions per a les corbes de rotació galàctiques, com la dinàmica newtoniana modificada, també presenten dificultats per explicar aquesta galàxia.[16]

Informació sobre el grup de galàxies modifica

M94 és una de les galàxies més brillants del grup M94, un grup de galàxies que conté entre 16 i 24 galàxies.[17][18][19] Aquest grup és un del molts que existeixen dins el supercúmul de la Verge[ (per exemple el supercúmul local).[20] Encara que un gran nombre de galàxies poden ser associades a M94, només unes poques semblen formar un sistema gravitacional. Moltes de les altres galàxies properes semblen moure's amb l'expansió de l'univers.[15][21]

Referències modifica

  1. «A catalog of visually classified galaxies in the local (z ~ 0.01) universe». The Astrophysical Journal Supplement Series, 2, 15-04-2015, pàg. 27. DOI: 10.1088/0067-0049/217/2/27.
  2. 2,0 2,1 «Messier 94». [Consulta: 5 març 2018].
  3. URL de la referència: http://www.spacetelescope.org/images/potw1542a/. Data de consulta: 19 octubre 2015.
  4. R. Brent Tully «Cosmicflows-3» (en anglès). Astronomical Journal, 2, 03-08-2016, pàg. 50. DOI: 10.3847/0004-6256/152/2/50.
  5. Afirmat a: The ROSAT AGN content of the 87GB 5 GHz survey: bulk properties of previously optically identified sources. Autor: Richard Wielebinski. Pàgina: 147–170. Data de publicació: 1995.
  6. Armando Gil de Paz «The GALEX Ultraviolet Atlas of Nearby Galaxies». The Astrophysical Journal Supplement Series, 2, desembre 2007, pàg. 185–255. DOI: 10.1086/516636.
  7. R. Brent Tully «Galaxy groups: a 2MASS catalog». Astronomical Journal, 5, 2015, pàg. 171. DOI: 10.1088/0004-6256/149/5/171.
  8. 8,0 8,1 Thomas H. Jarrett «The Two Micron All Sky Survey (2MASS)» (en anglès). Astronomical Journal, 2, febrer 2006, pàg. 1163–1183. DOI: 10.1086/498708.
  9. Kepple, George Robert; Glen W. Sanner. The Night Sky Observer's Guide, Volume 2. Willmann-Bell, Inc., 1998, p. 51. ISBN 0-943396-60-3. 
  10. 10,0 10,1 J. Kormendy, R. C. Kennicutt, Jr. «Secular Evolution and the Formation of Pseudobulges in Disk Galaxies». Annual Reviews of Astronomy and Astrophysics, 42, 2004, pàg. 603-683. DOI: 10.1146/annurev.astro.42.053102.134024.
  11. «NASA/IPAC Extragalactic Database». Results for NGC 4736. [Consulta: 9 novembre 2006].
  12. L. C. Ho, A. V. Filippenko, W. L. W. Sargent «A Search for "Dwarf" Seyfert Nuclei. III. Spectroscopic Parameters and Properties of the Host Galaxies». Astrophysical Journal Supplement, 112, 1997, pàg. 315-390. DOI: 10.1086/313041.
  13. C. Muñoz-Tuñón, N. Caon, J. Aguerri, L. Alfonso «The Inner Ring of NGC 4736: Star Formation on a Resonant Pattern». Astronomical Journal, 127, 2004, pàg. 58-74.
  14. J. L. Tonry, A. Dressler, J. P. Blakeslee, E. A. Ajhar, A. B. Fletcher, G. A. Luppino, M. R. Metzger, C. B. Moore «The SBF Survey of Galaxy Distances. IV. SBF Magnitudes, Colors, and Distances». Astrophysical Journal, 546, 2, 2001, pàg. 681-693. DOI: 10.1086/318301.
  15. 15,0 15,1 I. D. Karachentsev, M. E. Sharina, A. E. Dolphin, E. K. Grebel, D. Geisler, P. Guhathakurta, P. W. Hodge, V. E. Karachentseva, A. Sarajedini, P. Seitzer «Galaxy flow in the Canes Venatici I cloud». Astronomy and Astrophysics, 398, 2003, pàg. 467-477. DOI: 10.1051/0004-6361:20021598.
  16. Battersby, Stephen «Galaxy without dark matter puzzles astronomers». NewScientist.com news service, 06-02-2008 [Consulta: 10 maig 2008]. Arxivat 19 de març 2008 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2008-03-19. [Consulta: 10 maig 2008].
  17. R. B. Tully. Nearby Galaxies Catalog. Cambridge: Cambridge University Press, 1988. ISBN 0-521-35299-1. 
  18. A. Garcia «General study of group membership. II - Determination of nearby groups». Astronomy and Astrophysics Supplement, 100, 1993, pàg. 47-90.
  19. G. Giuricin, C. Marinoni, L. Ceriani, A. Pisani «Nearby Optical Galaxies: Selection of the Sample and Identification of Groups». Astrophysical Journal, 543, 2000, pàg. 178-194. DOI: 10.1086/317070.
  20. R. B. Tully «The Local Supercluster». Astrophysical Journal, 257, 1982, pàg. 389-422. DOI: 10.1086/159999.
  21. I. D. Karachentsev «The Local Group and Other Neighboring Galaxy Groups». Astronomical Journal, 129, 2005, pàg. 178-188. DOI: 10.1086/426368.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Messier 94