Moissanita
La moissanita és un mineral de la classe dels elements natius. Nom atorgat en honor d'H. Moissan (1852-1907) qui després d'anys d'investigació en mètodes d'alta temperatura i forns per a la producció de carburs i diamants sintètics, va descobrir la presència natural en el meteorit Canyon Diable. Moissan va ser el primer a aïllar el fluor elemental i va rebre el Premi Nobel 1906 de Química per això.[1]
 Moissanita | |
|---|---|
 Cristall de moissanita | |
| Fórmula química | SiC |
| Epònim | Henri Moissan  |
| Localitat tipus | Meteorit Canyon Diablo, Meteor cràter i voltants, Winslow, Coconino Co., Arizona, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | elements natius |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 1.DA. |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 1.DA.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | I/B.02 |
| Dana | 1.3.8.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | sistema hexagonal |
| Grup espacial | grup espacial 186 |
| Color | verd, negre |
| Duresa | 9,5 |
| Lluïssor | vítria, submetàl·lica |
| Color de la ratlla | gris verdós |
| Propietats òptiques | Uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 2,616 a 2,757 nε = 2,654 a 2,812 |
| Birefringència | δ = 0,038 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Moi |
| Referències | [1] |
Classificació modifica
La moissanita es troba classificada en el grup 1.DA. segons la classificació de Nickel-Strunz (1 per a Elements; D per a Carburs i nitrurs no metàl·lics i A per a Carburs no metàl·lics). En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 1.3.8.1 (1 per a Elements natius i aliatges i 3 per a semi-metalls i no metalls; 8 i 1 corresponen a la posició del mineral dins del grup).[1]
Característiques modifica
La moissanita és un mineral de fórmula química SiC. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 9,5.[1]
Formació i jaciments modifica
La moissanita, es pot trobar en vidres diminuts en alguns meteorits (originalment formats en pols d'estels) i kimberlites, està present en la naturalesa en forma de carbur de silici, SiC (en forma sintètica de ceràmica d'alt rendiment, més comunament conegut per la marca comercial de l'abrasiu Carborundum. S'ha descrit a Europa, Àsia, Austràlia i a l'Amèrica del Nord.[1]
Referències modifica
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moissanita |
- Palache, Charles, Harry Berman & Clifford Frondel (1944), The System of Mineralogy of James Dwight Dana and Edward Salisbury Dana Yale University 1837-1892, Volume I: Elements, Sulfides, Sulfosalts, Oxides. John Wiley and Sons, Inc., New York. 7th edition, revised and enlarged, 834pp.: 123-124.
- Structure Reports (or Strukturbericht) 13 (1950), 166 [crystal structure].
- Bauer, J. et al. (1963): Natural alpha-silicon carbide. American Mineralogist 48: 620-634.[1]
- Acta Crystallographica B25 (1969), 477 [Recent/Best,Powder Pat.,Xl. Structure].
- Hannam, A.L. and P.T.B. Shaffer (1969) Revised X-ray diffraction line intensities for silicon carbide polytypes. Journal of Applied Crystallography, 2, 45–48.
- Gevorkyan, R.G., G.A. Gurkina, and F.V. Kaminskii (1974): New type of natural moissanite from Armenia. Zap. Vses. Mineral. Obshch., 7, 106–110 (in Russian).
- American Mineralogist (1976): 61: 1054.
- Transactions (Doklady) of the USSR Academy of Sciences, Earth Science Sections 262 (1982), 163 [Powder Pat.,Chemistry].
- Leung, I., W. Guo, I. Friedman, and J. Gleason (1990) Natural occurrence of silicon carbide in a diamondiferous kimberlite from Fuxian. Nature, 346, 352–354.
- Marshintsev, V.K. (1990) Natural silicon carbide in kimberlitic rocks of Yakutia [Sakha]. Mineral. Zhurnal, 12(3), 17–26 (in Russian).
- Jambor, J.L., Grew E.S. (1992) New mineral names. American Mineralogist, 77 207-213.
- Filippidis, A. (1993) New find of moissanite in the Metaxades zeolite-bearing volcaniclastic rocks, Thrace county, Greece. Neues Jahrb. Mineral., Monatsh., 521–527.
- Mathez, E.A., R.A. Fogel, I.D. Hutcheon, and V.K. Marshintsev (1995) Carbon isotopic composition and origin of SiC from kimberlites of Yakutia [Sakha], Russia. Geochim. Cosmochim. Acta, 59, 781–791.
- Di Pierro, S., Gnos, E., Grobety, B.H., Armbruster, T., Bernasconi, S.M., Ulmer, P. (2003): Rock-forming moissanite (natural alpha-silicon carbide). American Mineralogist, 88, 1817-1821.
- Capitani, G.C., Di Pierro, S., Tempesta, G. (2007): The 6H-SiC structure model: further refinement from SCXRD data from a terrestrial moissanite. American Mineralogist, 92, 403-407.
- Shiryaev, A.A.; Griffin, W.L.; Stoyanov, E. (2011): Moissanite (SiC) from kimberlites: Polytypes, trace elements, inclusions and speculations on origin. Lithos, 122, 152-164.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moissanita |