Paul Klee
Paul Klee (pronunciació en alemany: [paʊ̯l ˈkleː];18 de desembre de 1879 - 29 de juny de 1940) fou un pintor suís, que es pot situar entre el surrealisme, l'expressionisme i l'abstracció.[1]
 (1911)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 desembre 1879 Münchenbuchsee (Suïssa) |
| Mort | 29 juny 1940 (60 anys) Muralto (Suïssa) |
| Causa de mort | Causes naturals (Esclerodèrmia ) |
| Sepultura | Schosshalden cemetery (en)  |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Germana-suïssa |
| Formació professional | Acadèmia de Belles Arts de Múnic |
| Formació | Escola superior de Música i Arts dramàtiques de Stuttgart Acadèmia de Belles Arts de Múnic |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Múnic Düsseldorf París Weimar Berna Dessau |
| Ocupació | pintor, dissenyador, gravador, dibuixant projectista, litògraf, artista visual, artista gràfic, professor d'universitat, dibuixant |
| Activitat | 1899 – 1940 |
| Ocupador | Kunstakademie de Düsseldorf |
| Membre de | |
| Art | Pintor |
| Gènere | Art abstracte i abstracció geomètrica |
| Moviment | Surrealisme, expressionisme Bauhaus |
| Alumnes | Harald W. Lauesen |
| Influències | |
| Representat per | Artists Rights Society |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial |
| Instrument | Violí |
| Participà en | |
| 16 juny 2007 | documenta 12 |
| 28 juny 1964 | documenta 3 |
| 11 juliol 1959 | documenta 2 |
| 16 juliol 1955 | documenta 1 |
| Obra | |
Obres destacables Més de 10.000 pintures, dibuixos i gravats, entre els quals hi ha La màquina de la refilada (1922), Peix màgic (1925) i Viaductes trencant files (1937). | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | Lily Klee |
| Obres destacables | |
 L'home futur | |
Signatura  | |
    | |
Biografia modifica
Klee va néixer a Münchenbuchsee, a prop de Berna, Suïssa, en una família de músics. Va estudiar art a Múnic amb Heinrich Knirr i Franz von Stuck. En tornar d'un viatge a Itàlia, es va establir a Múnic, on va conèixer Vassili Kandinsky, Franz Marc i altres figures d'avantguarda; i es va associar aleshores al grup artístic Der Blaue Reiter (El Genet Blau).
El 1914 va visitar Tunis i, en quedar impressionat amb la qualitat de la llum de l'indret, va escriure al seu diari: "El color em posseeix, no tinc necessitat de perseguir-lo, sé que em posseeix per sempre... El color i jo som una sola cosa. Sóc pintor."
Klee treballava amb oli, aquarel·la, tinta i altres materials, generalment combinant-los en un sol treball. Els seus quadres sovint al·ludeixen a la poesia, la música i els somnis, i de vegades inclouen paraules o notes musicals.
Acabada la Primera Guerra Mundial, en què va participar com a soldat perquè era ciutadà alemany, Klee va fer classes a la Bauhaus i, a partir del 1931, a l'Acadèmia de Düsseldorf, abans de ser denunciat pels nazis pel fet de produir el que qualificaven d'«art degenerat».
El 1933 va deixar l'ensenyament i va tornar a Berna, on va fer una gran exposició a la galeria Kunsthalle (1935). El 1936 se li va diagnosticar esclerodèrmia, una greu malaltia degenerativa que el va acompanyar durant tota la vida, encara que va seguir amb un bon ritme de treball fins al 1940, any en què va ser ingressat en una clínica de Muralto-Locarno, on va morir el 29 de juny.
Der Blaue Reiter modifica
El 1911, Vassily Kandinsky i Franz Marc van fundar a Múnic un grup d'artistes vinculats a l'expressionisme. Paul Klee no era oficialment membre d'aquesta associació, però se sentia molt unit al cercle d'artistes que la integraven i va participar en les seves exposicions. Entre els membres de Der Blaue Reiter hi havia August Macke, Gabriele Münter i Marianne von Werefkin. Tots compartien un gran interès per l'art gòtic i primitiu i pels moviments moderns del fauvisme i el cubisme. El nom del grup sorgeix d'una obra pictòrica de Kandinsky del 1903, que a partir del 1912 va servir d'il·lustració per als títols d'un anuari que portava aquest mateix nom.
La primera de les dues exposicions de Der Blaue Reiter es va inaugurar el 18 de desembre de 1911 i va estar oberta a la Galeria Moderna de Henrich Thannhauser, a Múnic, fins a l'1 de gener del 1912. En aquesta mostra es van incloure 49 obres d'Henri Rousseau, Albert Bloch, Henrich Campedonk, Robert Delaunay, Kandinsky, Macke i del mateix Klee. Després d'aquest període, l'exposició va començar la seva itinerància per altres ciutats alemanyes, com Berlín.
Paul Klee a l'estat espanyol modifica
Les primeres exposicions de Klee a l'estat espanyol es van fer l'any 1972, al palau de la Virreina de Barcelona i al Museu d'Art Contemporani de Madrid.[2] Des d'aquests esdeveniments pioners, les exposicions monogràfiques o col·lectives amb participació d'obres de l'artista suís a l'estat espanyol s'han succeït amb una certa freqüència, per bé que a Catalunya s'han concentrat a Barcelona (Fundació Joan Miró 1981, 1999[3] i 2013,[4] MACBA, 2004[5] i 2013).[6]
Klee i el color modifica
Durant la seva vida, Paul Klee va utilitzar el color de maneres variades i úniques, i hi va mantenir una relació que va progressar amb el temps. Per a un artista que estimava tant la naturalesa, sembla una mica estrany que quan va començar menyspreés el color; de fet, creia que era pura decoració.
Amb el temps va canviar d'idea i va arribar a manipular el color amb una enorme precisió i passió, fins al punt que va acabar ensenyant la teoria del color i la seva barreja a l'escola Bauhaus. Aquesta progressió, per si mateixa, és d'una gran importància, ja que li va permetre escriure sobre el color amb una mirada única entre els seus contemporanis.
El peix daurat (1925/1926) modifica
El peix daurat (50 x 69 cm) llisca per la llibertat submarina; tots els altres peixos deixen un ampli espai al seu cos lluent. Es tracta d'un peix màgic, amb misteriosos símbols per tot el cos, amb unes aletes escarlata i una gran flor vermella que fa la funció d'ull.
Penja majestuosament en la profunda, màgica i blava mar, lluminós, amb secretes imatges de fertilitat. El gran peix fa que el misteri del seu món secret adquireixi significat. La tranquil·la noblesa, la lluminositat, la soledat, el respecte general: tot són característiques de Klee.
Mort i foc (1940) modifica
Mort i foc (46 x 44 cm) és una de les últimes obres de Klee. Un crani blanc i lluent, que ocupa el centre del quadre, i les faccions del rostre estan representades mitjançant la paraula alemanya tod, que significa mort. Un home reduït a la mínima expressió camina cap a la mort, amb el pit sense cor, el rostre sense faccions i el cos sense substància. La mort és la seva única realitat. Però en aquest quadre també hi ha foc: el sol, que encara no s'ha fos, descansa a la terra, que és la mà de la mort. L'aire superior està il·luminat pel foc i presenta una comprensió més profunda. L'home camina cap endavant amb valentia, cap a la lluminositat. I el fred domini de la mort accepta el foc i ofereix un irònic consol.
Més obres modifica
Galeria modifica
-
Der Goldfisch (Els peixos d'or), 1925 -
Was fehlt ihm? (Què li falta?), 1930 -
Revolution des Viadukts (Revolució del viaducte), 1937 -
Titella manual sense títol (autoretrat), 1922
.jpg)
Referències modifica
- ↑ «Paul Klee». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Klee, de nuevo: una aproximación transversal a su obra». Blog de la Fundación Juan March [Consulta: 20 novembre 2013].
- ↑ Obra de Joan Miró.Fundació Joan Miró. Barcelona: Polígrafa, 1988 (1a ed).
- ↑ Davant l'horitzó. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2013, p. 36-37. ISBN 978-84-941239-3-1.
- ↑ «Una exposició al MACBA revisa els intercanvis entre art i poesia al segle XX». 324.cat, 03-06-2004 [Consulta: 20 novembre 2013].
- ↑ «Macba i CaixaForum exploren la modernitat, avantguardes i postmodernitat barcelonines». Europa Press, 17-07-2013 [Consulta: 20 novembre 2013].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paul Klee |
- Quaderns de Paul Klee sobre el seu ensenyament a en Bauhaus, disponibles online (castellà)