Pere García Lorente
Pere García Lorente va ser un animador, guionista, humorista gràfic i historietista català (1920-1992).
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 juny 1920  Barcelona |
| Mort | febrer 1992 (71 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | autor de còmic, codirector, caricaturista, humorista |
| Ocupador | Ediciones Cliper ELF Ediciones Editorial Bruguera Ediciones Amaika |
Biografia modifica
Va treballar com animador a la primera pel·lícula llarga en color feta a Europa de dibuixos animats, Garbancito de la Mancha. Dibuixant de grans recursos expressius va treballar per revistes com Nicolás, Tururut i diverses publicacions de l'editorial Bruguera. L'any 1962 crearia acudits gràfics per Diari de Barcelona. En català crearia els personatges Kim i Tap per Patufet.[1] Va ser codirector amb Vicente Roso d'Ediciones Clíper en funcions de director artístic, i també va ser cofundador del cèlebre Estudio Alex (con Enric Badía Romero y Ramón Monzón).[2]
Va col·laborar en diversos projectes de revistes d'humor impulsats per dibuixants com Tururut! (1953), sota la batuta de Cesc, o Locus (1955-1956), dirigida per Muntañola. Al costat d'Enric Badia Romero i Ramon Montsó va fundar els Estudis Alex, una acadèmia d'ensenyança de dibuix per correspondència (1958). Treballà per a l'Bruguera amb sèries com Maximo Mini (1971),.[2] A Patufet hi va dibuixar la sèrie Kim i Tap i un gran nombre d'acudits gràfics.
Als anys setanta va donar un gir en la seva trajectòria professional, passant a dibuixar per al mercat adult en diferents diaris de Barcelona i en revistes satíriques com Mata Ratos, Barrabás (1972) i en alguns números d'El Papus (1973),[1][3] en publicacions esportives com Don Balón o El Mundo Deportivo i en diaris com el Diari de Barcelona.
Entre altres distincions, obtingué el premi Heraclio Fournier (1966).
Obra modifica
| Any | Títol | Publicació | Editorial |
|---|---|---|---|
| 1946 | Nicolás | Coyote | Cliper |
| 1948 | Don Duro | Nicolás | Cliper |
| 1948 | Cacotín | Nicolás | Cliper |
| 1948 | Arturito, el Trovador | Nicolás | Cliper |
| 1948 | Canuto | Pulgarcito" | Bruguera |
| 1952 | Simplicio | Pulgarcito | Bruguera |
| 1951 | Microbio | El DDT" | Bruguera |
| 1952 | Violeto | El DDT | Bruguera |
| 1964 | El tendero Sisebuto y su aprendiz, que es un bruto | Tío Vivo | Bruguera |
| 1971 | Máximo Mini | Tío Vivo | Bruguera |
| 1972[4] | Kim i Tap | Patufet (segona epoca) | Baguña Hermanos, S. L. |
| 1974 | Carusino, un can muy fino | "Mortadelo" | Bruguera |
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 De la historieta y su uso. Jesús Cuadrado. Ediciones Sinsentido, 2000. LLibre 1, pàgina 530.(castellà)
- ↑ 2,0 2,1 Guiral (11/2007), pàg. 73.
- ↑ Les revistes infantils catalanes de 1938 ençà. Enric Larreula. Edicions 62, 1985.
- ↑ Riera Pujal, Jordi. «Garcia Lorente al Patufet». El còmic en català, 17-03-2014. [Consulta: 19 abril 2019].
Bibliografia modifica
- Cuadrado, Jesús. Atlas español de la cultura popular: De la historieta y su uso 1873-2000 (en castellà). Madrid: Ediciones Sinsentido/Fundación Germán Sánchez Ruipérez. 2 v, 2000. ISBN 84-89384-23-1.
- GUIRAL, Antoni. Los tebeos de nuestra infancia: La Escuela Bruguera (1964-1986). Colección Magnum nº 7 (en castellà). Barcelona: Ediciones El Jueves, S. A., 11/2007. Depósito Legal: B-50353-2007.. ISBN 978-84-9741-589-7.
Enllaços externs modifica
- García Lorente a Humoristan (català)
- Pedro García Lorene a Tebeosfera (castellà)
- El còmic en català Garcia Lorente a Patufet