Quartell

municipi del País Valencià

Quartell és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Plantilla:Infotaula geografia políticaQuartell
Imatge
Església de Santa Anna

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 44′ 15″ N, 0° 15′ 50″ O / 39.7374°N,0.264°O / 39.7374; -0.264
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarcaCamp de Morvedre Modifica el valor a Wikidata
CapitalCuartell (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població1.672 (2023) Modifica el valor a Wikidata (522,5 hab./km²)
GentiliciQuarteller, quartellera Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície3,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud40 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialSagunt
Dades històriques
Patrociniàngel de la guarda Modifica el valor a Wikidata
Festa patronalSegona quinzena de juliol
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataPere Campos Giménez (2015–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46510 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE46103 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46103 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webquartell.es Modifica el valor a Wikidata

Limita amb Benavites, Quart de les Valls, Benifairó de les Valls, Sagunt, Faura i Almenara (a la comarca de la Plana Baixa).

Geografia modifica

Se situa en el sector central de la plana que conforma la Vall de Segó. Per tant, la superfície del territori és plana ocupant els conreus el 86,3% del total del sòl; i la no productiva del 13,8%. Els últims contraforts de la Serra d'Espadà envolten la vall que on es troba la població, la qual desemboca, en un recorregut de 7 km, en la mar Mediterrània.

Història modifica

La fundació del lloc és musulmana, per bé que es trobava dins del Terme General del Saguntum romà i s'hi han trobat dues inscripcions votives romanes. La primera menció escrita a la població, amb el nom Quarcel, es troba en el Llibre del Repartiment. Entre 1248 i 1300 va ser propietat de la Corona; en 1330 va passar a mans del senyor Guerau Fabra; entre 1340 i 1349 el senyoriu va ser propietat del porter reial, Bartomeu Fabra, fins que li va ser confiscat el lloc, que va ser comprat per Roderic Borja. En 1383 Francesc Munyós el va comprar a la Corona juntament amb Quart. Fins al moment de l'expulsió dels moriscs era un lloc bàsicament de moriscs, pertanyent a la fillola de la Vall d'Uixó: segons el Cens de Caracena (1609) a Quartell hi havia només 8 cases de cristians vells, concentrades al nucli de l'Alqueria Blanca, i 70 de moriscs. En 1611 Pere Eixarch i Castellví i Gastó Roís de Corella, comte de Cocentaina, senyors proindivisos de Quartell, donaren carta pobla al lloc, que estava quasi despoblat. Des d'aleshores fins al 1837, data de l'abolició dels senyorius, encara passà per les mans de Jaume Ferrer, els Pròxita, comtes d'Almenara, i, finalment, dels comtes de Faura; en la guerra de Successió l'alferes reial Jordi Ausoles posà Quartell del bàndol botifler. En 1844 José Juan Roig és el principal terratinent del terme de Quartell;[1] en 1869 s'adherí a la causa carlista fins i tot amb una milícia armada composta pels veïns del poble.

Com a curiositat, en 2006 Quartell va saltar a les primeres planes de la premsa estatal per haver sigut triat com a poble pilot per a l'estudi antropomètric de les dones espanyoles per a la unificació de talles.

Demografia modifica

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007
1.348 1.356 1.361 1.374 1.366 1.369 1.369 1.395 1.410 1.431

Economia modifica

L'economia del poble es basa fonamentalment en el cultiu de la taronja, encara que als últims anys està prenent força el sector industrial amb la incorporació de diverses empreses al seu polígon industrial.

Política i govern modifica

Composició de la Corporació Municipal modifica

El Ple de l'ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors de Socialistes-Compromís Quartell (PSPV-Compromís), 3 del Partit Popular i 1 d'Esquerra Unida-Seguim Endavant (EUPV).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Quartell

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Socialistes-Compromís Quartell Pere Campos Giménez 469 48,65% 5 ( +1)
Partit Popular   Esther Tortonda Garcia 350 36,31% 3 ( -1)
Esquerra Unida-Seguim Endavant   Lluís Molina Muñoz 134 13,90% 1 ( )
Vots en blanc   11 1,14%
Total vots vàlids i regidors 964 100 % 9
Vots nuls 17 1,73%
Participació (vots vàlids més nuls) 981 72,45%**
Abstenció 373* 27,55%**
Total cens electoral 1.354* 100 %**
Alcalde: Pere Campos Giménez (PSPV-Compromís) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (per unanimitat, 9 vots[2])
Fonts: JEC,[3] JEZ Sagunt,[4] M. Interior,[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes modifica

Des de 2015 l'alcalde de Quartell és Pere Campos Giménez de la coalició electoral Quartell pel Canvi (Socialistes-Compromís)l.[7][8]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Miguel Marqués Marqués UCD 19/04/1979 --
1983–1987 José Torrente Oller PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Francisco Huguet Queralt PP 30/06/1987 --
1991–1995 Francisco Huguet Queralt PP 15/06/1991 --
1995–1999 Francisco Huguet Queralt PP 17/06/1995 --
1999–2003 Francisco Huguet Queralt PP 03/07/1999 --
2003–2007 Francisco Huguet Queralt PP 14/06/2003 --
2007–2011 Francisco Huguet Queralt PP 16/06/2007 --
2011–2015 Francisco Huguet Queralt PP 11/06/2011 --
2015–2019 Pere Campos Giménez Socialistes-Compromís 13/06/2015 --
2019-2023 Pere Campos Giménez Socialistes-Compromís 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[8]

Monuments modifica

  • Església de Santa Anna. De 1669. És la més antiga de la Vall, però ha sigut molt modificada per successives intervencions. En l'actualitat presenta una decoració típica del Barroc Valencià tardà, seguint l'esquema de nau central de grans dimensions, coberta per una volta de canó els seus arcs fajons arrenquen de pilastres, que servixen de separació a les capelles cobertes amb volta d'aresta.
  • Palau senyorial. Any 1741. Antic palau dels Comtes de Faura. La seua organització s'hereta dels palaus del gòtic valencià amb un pati central al voltant del qual s'organitza tota l'edificació. La porta principal és de pedra i amb entrada suficient per als carruatges; dalt se situa el pis senyorial i, finalment, en l'andana, se situava tota la collita recollida en els horts dels senyors per a la seua conservació, manteniment i sobretot per a magatzematge de la seda. En estat de ruïna.
  • Molí Nou o Doblons. Segle XVIII. Encara pot observar-s'hi part de la maquinària i la mola d'arròs que es conserva perfectament.
  • Safareig Municipal. Encara en ús.
  • L'Auditori. Reconstruït recentment és la seu de la Unión Musical de Quartell, la segona banda de música més antiga del País Valencià.

Llocs d'interés modifica

  • El Quadro. Dintre del terme de Quartell i a uns quilòmetres de distància, es troba el Quadro, zona de marjal, de gran valor ecològic. No solament per la gran quantitat de flora i fauna autòctona que alberga, sinó per la reserva nacional del samaruc (peix d'aigua dolça característic del País Valencià).
  • Font de Quart. És un veritable paradís natural per als visitants, immers en les últimes estribaciones de la Serra d'Espadà.

Festes i celebracions modifica

Les festes de Quartell se celebren igual que les altres viles, a l'estiu, exactament se celebren en el mes de juliol i és la segona vila després de Benevites a celebrar les seues festes les quals estan dedicades a la patrona Santa Anna.

Esports modifica

Com és tradició en els municipis de la subcomarca de la Vall de Segó, la pilota valenciana també està arrelada en la població de Quartell. D'altra banda, l'Esportiu Quartell, nascut en 1967, és un dels clubs de bàsquet més coneguts i populars de la comarca.

Personatges il·lustres modifica

Quartell té entre fills il·lustres Josep Polo de Bernabé i Borràs (polític i escriptor nascut en 1812), el mestre Joaquín Rodrigo i Joaquín Soriano, fill adoptiu de Quartell i un reconegut pianista a escala internacional.

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. Ferri Ramirez, Marc. Terratinents, camperols i soldats : regadiu i conflicte social al Camp de Morvedre. Valencia: Universitat de Valencia, 2002. ISBN 84-370-5150-9. 
  2. Ajuntament de Quartell «Acords del Ple extraordinari del 15 de juny de 2019». BIM Quartell, 18, octubre 2019.
  3. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.491 [Consulta: 29 abril 2020].
  4. Junta Electoral de Zona de Sagunt «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Sagunto sobre proclamación de candidaturas a las elecciones locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 79. Arxivat de l'original el 3 de juny 2020 [Consulta: 28 juliol 2019].
  5. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 28 juliol 2019].
  6. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Quartell», 26-05-2019. [Consulta: 28 juliol 2019].
  7. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  8. 8,0 8,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Quartell. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

Enllaços externs modifica