Ràdio Estel
Ràdio Estel és una emissora de ràdio en català inaugurada el 28 d'octubre de 1994 per l'Arquebisbat de Barcelona[1] a través de la Fundació Missatge Humà i Cristià. La programació inclou espais religiosos i d'actualitat eclesiàstica amb continguts generalistes d'informació general, cultura i música.
|
|||||
  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | emissora de ràdio | ||||
| Camp de treball | Radiodifusió | ||||
| Història | |||||
| Creació | 28 d'octubre de 1994 | ||||
| Activitat | |||||
| Àmbit | Catalunya | ||||
| Nom comercial | Ràdio Estel | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Propietat de | Fundació Missatge Humà i Cristià | ||||
| Lloc web | radioestel.cat | ||||
Història modifica
Hi ha diverses teories sobre el paper que van tenir en el moment d'idear la ràdio el cardenal Narcís Jubany i Arnau, el cardenal Carlo Maria Martini i fins i tot el papa Joan Pau II.[2] El cas és que la Generalitat de Catalunya concedí una llicència per a dur a terme l'emissora de ràdio el 1986, però no va ser fins al 28 d'octubre del 1994 que aquesta fou inaugurada per l'arquebisbe de Barcelona Ricard Maria Carles i el president del Parlament de Catalunya, Joaquim Xicoy i Bassegoda.[1] Al principi només es podia escoltar des de Barcelona, però des del primer moment s'expressà la voluntat d'ampliar la cobertura a tot el territori de Catalunya.[1] El primer lema de la ràdio va ser "amb llum pròpia", fent un joc amb el nom de l'emissora i la voluntat d'informar d'una manera singular i diferenciada de la Cope.[1]
Santiago Ramentol en fou el primer director fins que a mitjans de la dècada del 1990 Teresa Pou en prengué el relleu. Els últims anys del segle XX foren l'etapa daurada de Ràdio Estel, quan arribà als 60.000 i 80.000 oients.[3] Des del 1998 la ràdio està associada amb Ràdio Principat, del Bisbat d'Urgell, amb l'objectiu d'ampliar el seu radi de cobertura.[4] Aquesta etapa daurada va acabar el 2000, quan el bisbe Joan Carrera Planas caigué en desgràcia.[3] L'arquebisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles i Gordó, va nomenar nous directors de la ràdio al director i la codirectora del setmanari Catalunya Cristiana, el sacerdot Ramon Octavi Sánchez i la monja Gemma Morató.[1] La seva primera decisió fou acomiadar a sis tertulians,[5] el que juntament amb altres canvis generà malestar a la ràdio.[6] Vuit anys després l'audiència havia caigut a 2.000 oients.[3]
Jaume Aymar i Ragolta assumí la direcció de l'emissora el 2008.[3] El mateix any el Consell de l'Audiovisual de Catalunya, al ple per a debatre l'adjudicació de 83 freqüències d'FM a concurs davant de 1.200 sol·licituds, atorgà set freqüències a Ràdio Estel i una vuitena a l'Abadia de Montserrat, en detriment de Punto Radio i la Cope.[7] Des del 2009 Ràdio Estel comparteix redacció amb Catalunya Cristiana.[8] El 2012 la ràdio tenia 18.000 oients diaris, una audiència mensual acumulada de 44.000.[3]
Programes modifica
L'Evangeli modifica
Programa curt i senzill que repeteixen tres vegades al llarg de la jornada. Consisteix a comentar l'Evangeli del dia que, prèviament, s'ha llegit. Cadascun dels dies del mes els oferts a diferents persones o institucions de l'església. Al Santuari de Sant Josep de la Muntanya els han proposat responsabilitatzar-se dels dies "vuit".[9]
Freqüències modifica
- Andorra la Vella: 107.5 FM
- Barcelona: 106.6 FM
- Girona: 103.4 FM
- Lleida: 91.5 FM
- Manresa: 93.7 FM
- Puigcerdà: 104.4 FM
- Sant Pere de Ribes: 96.8 FM
- Seu d'Urgell, la: 105.0 FM
- Tarragona: 100.6 FM
- Tortosa: 90.1 FM
- Vic: 98.4 FM
També emet en territori occità:
- Bossòst: 106.0 FM
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Boix Angelats, Jaume «Obispos catalanes se desmarcan de la COPE con una emisora propia». El País, 29-10-1994 [Consulta: 3 juliol 2014].
- ↑ Galvín, Angy «Ràdio Estel, la emisora evangelizadora». Mensaje cristiano, 01-06-2014 [Consulta: 4 juliol 2014].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Llisterri, Jordi «Petita història de Ràdio Estel». Catalunya Religió, 05-07-2012 [Consulta: 3 juliol 2014]. Arxivat 14 de juliol 2014 a Wayback Machine.
- ↑ Redacció «"La iglesia en Cataluña sería bueno que no dependiera de otras conexiones radiofónicas"». La Vanguardia, 19-04-1998 [Consulta: 4 juliol 2014].
- ↑ Martí Font, José María «El cardenal Carles impone su giro conservador a la radio de la Iglesia catalana». El País, 28-12-2000 [Consulta: 3 juliol 2014].
- ↑ Blanco, M. «Ràdio Estel». El País, 31-12-2000 [Consulta: 3 juliol 2014].
- ↑ Garriga, Josep «Carbonell secuestró el debate y dictó en el CAC la distribución de emisoras». El País, 17-11-2008 [Consulta: 3 juliol 2014].
- ↑ «Ràdio Estel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Web de l'Associació Sant Josep de la Muntanya a Barcelona.» (en castellà). Associació Sant Josep de la Muntanya. [Consulta: 16 juny 2015].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ràdio Estel |