Simin Palay

Simin Palay (Maximin Palay), Simin Palai en occità fou un escriptor etnògraf occità nascut a Castèida e Doat, als confins entre Bearn (Pirineus Atlàntics) i Bigorra (Alts Pirineus) el 1874, i mort a Gelos (Pirineus Atlàntics) el 1965. Fou amic de l'escriptor famós Miquèu Camelat, qui l'animà a escriure en occità bearnès i a editar els diaris en bearnès l'Armanac Patouès de la Bigorre (1891) i Reclams de Biarn e Gascougne (1897). El 1896 creà a Ortès l'Escola Gastó Febus, filial del felibritge.

Simin Palay

Biografia
Naixement	(fr) Jean Maximin Palay 29 maig 1874 Castèida e Doat (França)
Mort	22 febrer 1965 (90 anys) Gelòs (França)
President Escola Gastó Febus
1923 – 1965
Majoral del Felibritge
1920 – 1965 ← Maurice-Louis Faure
Secretari de redacció Le Patriote des Pyrénées (en)
1902 –
Conservador Musée béarnais (en)
Vice president (en) Association régionaliste du Béarn, du Pays basque et des contrées de l'Adour (en)
Dades personals
Activitat
Camp de treball	Cultura occitana i gascó
Ocupació	antropòleg, romanista, poeta, sastre
Membre de	Felibritge Societat Ramond Consistori de Tolosa
Nom de ploma	Lou Barbut U Mountanhol Lou Talhur de Pau Cric Crac Yan de las Crabes
Participà en
1909	La Bouts de la Terre (oc)
Família
Pare	Yan Palay (en)
Premis  Cavaller de la Legió d'Honor

El 1920 fou nomenat majoral del felibritge i es dedicà a la tasca de recerca lingüística i etnogràfica. De tarannà polític conservador, es va oposar al moviment occitanista contemporani i sovint ha estat acusat de considerar el bearnès com una llengua diferent de la resta dels dialectes occitans. El 1960 fou decorat amb la Legió d'Honor francesa.

Bibliografia selectiva

Poesia

• Bercets de yoenesse e coundes ent'arrise (1899)
• sounets e quatourzis (1902)
• Case ! (1909)
• Las pregaries e las gracies (1926)
• Lou bent qui passe (1958)

Teatre

• Simin Palay va escriure 60 peces de teatre, en prosa o en vers:
• Lou bugade (1929)
• Lou rey malurous (1929)
• L'hemme encrabada (1929)
• La qui a troubat u meste (1930)
• Moussu qu’ey pec (El senyor és beneït, 1930)
• Lou franchiman (1927)
• La reyente mancade (La falsa institutriu, 1925)

Prosa

• Lous tres goujats de Bordebielhe (1934), novel·la

Lexicografia

• DICTIONNAIRE DU BEARNAIS ET DU GASCON MODERNES
  • primera edició en 2 volums (1932-1934)
  • segona edició en 1 volum, C.N.R.S (1963)

Etnografia

• Autour de la table béarnaise, (1932)
• La cuisine du pays, (1936)
• Cansous entaus maynadyes (1900)
• Cansous trufanderes (1924)
• Chants de Béarn et de Gascogne (1951), amb J.Poueigh

Enllaços externs

• biografia de Simin Palay Arxivat 2007-03-11 a Wayback Machine.
• Selecció de poemes Arxivat 2007-03-11 a Wayback Machine.
• textes interpretats per Marcel Amont Arxivat 2006-05-12 a Wayback Machine.
• Bearnès i gascó Arxivat 2006-04-20 a Wayback Machine.