Vladímir Minorski
Vladímir Fiódorovitx Minorski (rus: Владимир Фёдорович Минорский; 17 de febrer de 1877 - 25 de març de 1966) fou un orientalista rus, conegut especialment per les seves contribucions a l'estudi de les històries kurda (com un dels més destacats kurdologistes del seu temps) i iraniana, així com de la seva geografia, literatura i cultura.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 febrer 1877 Korcheva (Rússia) (en)  |
| Mort | 25 març 1966 (89 anys) Cambridge (Anglaterra) |
| Sepultura | Cementiri de Novodévitxi, Moscou |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Rússia |
| Formació professional | INALCO Burlington House Escola d'Estudis Orientals i Africans Universitat de Londres Universitat Fuad |
| Formació | Universitat de Moscou Institut Làzarev de Llengües Orientals |
| Activitat | |
| Camp de treball | Estudis d'Àsia Oriental |
| Ocupació | diplomàtic, orientalista, historiador, professor d'universitat |
| Ocupador | Institut Nacional de les Llengües i Civilitzacions Orientals Escola d'Estudis Orientals i Africans |
| Membre de | |
| Alumnes | George de Roerich (en) , Clifford Edmund Bosworth i Roger Savory |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | John Andrew Boyle |
| Família | |
| Cònjuge | Tatiana, nascuda Xebunina (- 1987) |
| Fills | Theodore Fedor Minorsky (1916 - 1950) |
Premis Company de l'Acadèmia Britànica (1943) Membre honorari de la Société Asiatique (1946) Doctor Honoris Causa per la Universitat Lliure de Brussel·les (1948) | |
 | |
Vida i carrera modifica
Minorski va néixer a Kortxevà,[1] al Districte de Konakovski de l'óblast russa de Tver, al nord-oest de Moscou, a la part superior del riu Volga, una ciutat ara submergida sota l'embassament d'Ivànkovo. Allí va aconseguir la medalla d'or de la IV Escola de Gramàtica. El 1896 va ingressar a la Universitat de Moscou per tal d'estudiar Dret, on es graduaria el 1900. Després va entrar a l'Institut Làzarev de Llengües Orientals,[2][1] on va passar 3 anys preparant-se per a la carrera diplomàtica. Va fer el seu primer viatge a l'Iran el 1902, on va recollir material sobre el Ahl-i Haqq.
El 1903 va ingressar a la Ministeri d'Afers Exteriors rus, on serví de 1904 a 1908 a Pèrsia (ara Iran), per primera vegada en el Consolat General de Tabriz i després a la legació de Teheran, i el 1908-1912 a Sant Petersburg i Taixkent. El 1911, conjuntament amb la comissió de les Quatre Potències (britànica, russa, turca i persa), es va dur a terme una missió al nord-oest de Pèrsia per delimitar la frontera turcopersa, i també va publicar una monografia sobre la religió d'Ahl-i Haqq, per la qual va ser guardonat amb la Medalla d'or de la Secció d'Etnografia de la Societat Imperial de Ciències Naturals a Moscou.
Un dels manuscrits kurds més importants que va obtenir durant aquest període va ser El Forqan ol-Akhbar, per Hajj Nematollah, que més tard va escriure en "Etudes sur les Ahl-I Haqq, I.", Revue de l'Histoire des Religions, tom XCVII, No. 1, gener 1928, pp. 90–105. Els seus estudis a l'Iran també van proporcionar un material inestimable per al seu treball de 1915, Materiali dlya izutxeniya Vostoka (Materials per a l'Estudi del Medi), publicat pel Ministeri rus d'Afers Exteriors Imperial, Sant Petersburg.
De 1915 a 1917 va exercir com a encarregat de negocis a la legació russa a Teheran. En la mesura que la Revolució Bolxevic de 1917 feia problemàtica la seva tornada a Rússia, el 1919 es va traslladar a París, on va treballar a l'ambaixada de Rússia. Allà la seva experiència en assumptes de l'Orient Mitjà i el Caucas va ser útil durant els acords de pau de Versalles i Trianon.
El 1923 va començar a donar conferències sobre literatura persa a l'École nationale des langues orientales vivantes,, on posteriorment va ensenyar història turca i islàmica. El 1930 va ser nomenat Secretari Oriental de l'Exposició Internacional d'Art persa de 1931 a Burlington House, Londres, i el 1932 es va convertir en professor de persa a l'Escola d'Estudis Orientals i Africans (SOAS) de Londres. El 1933 es va convertir en professor de literatura i història persa a la Universitat de Londres, professor de persa el 1937, i el 1944 es va retirar. Durant la Segona Guerra Mundial, el SOAS havia evacuat el Christ's College de la Universitat de Cambridge, i allí els Minorski es van retirar a part d'un any (1948-1949) que va passar a la Universitat Fuad, El Caire.
El 1934 Minorski va ser un dels distingits participants en la celebració del Mil·lenari Ferdowsi a Teheran.
El 1960 Minorski va ser convidat per l'Acadèmia Soviètica de Ciències per assistir a la celebració del XXIII Congrés Internacional d'Orientalistes a Moscou. Després de la seva mort, i seguint les seves últimes voluntats, una urna funerària amb les seves cendres va ser traslladada a Moscou i va ser enterrada al cementiri de Novodévitxi,[3] que estava reservat exclusivament per a artistes destacats, homes de lletres, compositors, acadèmics, etc.; la major part de la seva biblioteca personal va ser donada a Leningrad.
Minorski va rebre nombrosos honors durant la seva vida, incloent ser nomenat membre corresponent de l'Acadèmia Britànica, 1943, Membre Honorari de la Societat Asiàtica de París de 1946, i Doctor honoris causa per la Universitat de Brussel·les el 1948. És considerat una «autoritat» en l'estudi de la història geogràfica de Pèrsia, el Caucas i Àsia central,[4] a més de ser un dels més destacats iranistes de la història[5] i un expert en el poble kurd,[6] fou autor d'obres com Studies in Caucasian History (1953),[7][8] A History of Sharvān and Darband in the 10th-11th Centuries (1958)[9] o Tadhkirat al-mulûk: A Manual of Safavid Administration (1943),[10][11] a més de col·laboracions en l'edició de l'obra medieval Hudûd al-Alam,[10][12] entre d'altres.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Lang, 1966, p. 694.
- ↑ Massé i Robert, 1966, p. 227.
- ↑ Bosworth, 2004.
- ↑ Gershevitch, 1967, p. 53.
- ↑ Lorentz, 2010, p. 205.
- ↑ Gunter, 2010, p. 213.
- ↑ Gibb, 1955, p. 187-188.
- ↑ Frye, 1954, p. 301-303.
- ↑ Lang, 1959, p. 369-371.
- ↑ 10,0 10,1 Massé i Robert, 1966, p. 230-231.
- ↑ Rabasa, José; Sato, Masayuki; Tortarolo, Edoardo; Woolf, Daniel. The Oxford History of Historical Writing (en anglès). 3 (1400-1800). Oxford University Press, 2014. ISBN 9780191629440.
- ↑ Bosworth, C. Edmund «Ḥodud Al-ʿĀlam» (en anglès). Encyclopædia Iranica, XII, 4, pàg. 418-418.
Bibliografia modifica
- Bosworth, Clifford Edmund «Minorsky, Vladimir Fed'orovich» (en anglès). Encyclopædia Iranica, 2004.
- Frye, Richard Nelson «Studies in Caucasian History by V. Minorsky» (en anglès). Speculum, 29, 2, abril 1954, pàg. 301-303. DOI: 10.2307/2849355. ISSN: 0038-7134.
- Gershevitch, Ilya «Professor Vladimir Minorsky» (en anglès). The Journal of the Royal Asiatic Society of Great Britain and Ireland. Cambridge University Press, 1/2, abril 1967, pàg. 53-57. ISSN: 0035-869X.
- Gibb, Hamilton Alexander Rosskeen «V. Minorsky: Studies in Caucasian History. (Cambridge Oriental Series, No. 6.) 196 pp., (18 Arabic text); 1 map. London:Taylor's Foreign Press, 1953, 35.» (en anglès). Bulletin of the School of Oriental and African Studies, 17, 1, febrero 1955, pàg. 187-188. DOI: 10.1017/S0041977X00106676. ISSN: 0041-977X.
- Gunter, Michael M. Historical Dictionary of the Kurds (en anglès). Scarecrow Press, 2010. ISBN 9780810875074.
- Lang, David Marshall «A History of Sharvān and Darband in the 10th-11th Centuries by V. Minorsky» (en anglès). Bulletin of the School of Oriental and African Studies, University of London. Cambridge University Press, 22, 1/3, 1959, pàg. 369-371. ISSN: 0041-977X.
- Lang, David Marshall «Obituary: Vladimir Fedorovich Minorsky» (en anglès). Bulletin of the School of Oriental and African Studies. University of London, 29, 3, octubre 1966, pàg. 694-699. DOI: 10.1017/S0041977X0007422X. ISSN: 0041-977X.
- Lorentz, John H. The A to Z of Iran (en anglès). Scarecrow Press, 2010. ISBN 9781461731917.
- Massé, Henri; Robert, Louis «Éloge funèbre de M. Vladimir Minorsky, associé étranger de l'Académie» (en francès). Comptes rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 110, 2, 1966, pàg. 227-232. ISSN: 1969-6663.