Regí Mas i Marí
Regí Mas i Marí (Benifaió, 7 de setembre de 1899 - Benicalap, València, 31 de maig de 1968) va ser un innovador artista faller, considerat un dels millors de la història. Es considera que el seu millor treball és La Llei de l'embut (Plaça del Mercat, 1944).[1] En el seu palmarès figuren 22 primers premis, 12 d'enginy i gràcia i 5 ninots indultats.[2]
 Bust en homenatge a Regí Mas a l'entrada del Museu Faller de València.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Regino Mas Marí 7 setembre 1899 Benifaió (la Ribera Alta) |
| Mort | 31 maig 1968 (68 anys) Benicalap, València ciutat |
| Activitat | |
| Moviment | Artista faller |
Va estudiar dibuix a l'escola Sant Carles de València.[3] Va plantar la seua primera falla en 1918, si bé prèviament ja havia conegut l'ofici fent d'aprenent. Va ser el primer artista a plantar falles grans, i agradava de plantar un elegant ninot central rodejat pels ninots menors, on predominava la sàtira i l'humor, a més de la bellesa.
El seu compromís satíric li van valdre sis mesos i un dia de presó en acabar la Guerra Civil Espanyola, acusat d'auxili a la rebel·lió; a més de rebre dos galtades per part del responsable de la Fira de Mostres valenciana, ofès per un ninot on apareixia parodiat, i es criticava el negoci d'estraperlo (mercat negre) amb cafè guineà el 1947.
Durant la República va presidir l'Associació d'artistes fallers, i en eixir de la presó, va ser membre fundador del Gremi Artesà d'Artistes Fallers, el 1943. Una iniciativa seua va ser la creació del museu faller, on s'exposaria el ninot indultat, és a dir, aquell que cada any se salva de ser cremat a les festes. Exemple de la qualitat del seu treball són els cinc ninots seus que encara hui podem trobar allí, que són dels anys 1941, 1942, 1944, 1947 i 1958. També impulsà la creació de la Ciutat de l'artista faller.
Fora de l'àmbit faller, com molts altres artistes fallers, va participar en la creació d'attrezzo per a pel·lícules; la seua peça més famosa és el titella de la gosseta Marilyn, de la TVE dels anys 60.
Va morir en 1969 en caure d'una bastida al seu taller de la Ciutat de l'artista faller, al barri de Benicalap de València.
Bibliografia
modifica- Fernanda Zabala Rodríguez-Fornos. 125 Valencianos en la Historia. Carena Editors, Valéncia, 2003.
- VV.AA. La huella de 150 valencianos. Ed. Federico Domenech s.a.. Valéncia, 2015
- DDAA. Regino Mas : historia de una época. València: Museu Valencià d'Etnologia, 1999, p. 144 (Ethnos). ISBN 8472742377.
- Fort Sebastià, Francesc. Llibre de festes 2008. Benifaió: Ajuntament de Benifaió, 2008. V-3282-2008.
- Vicente Marco Añon. 101 Hijos ilustres del Reino de Valencia. Valencia, 1973.
- VV.AA. El Libro Fallero 2018. Monográfico Regino Mas. 2018, 420 pags.
Referències
modifica- ↑ Un gran Moisés reescribe los diez mandamientos en la falla oficial Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. notícia a Levante-EMV del 20 de març de 2014 (castellà)
- ↑ Esbrí i Andrés, Iván. La falla clàssica 1940-1990. Academicisme, variants i obertura. AC Falla El Canet, 2013, p. 136-138. Arxivat 2016-03-14 a Wayback Machine.
- ↑ DDAA. Historia de las fallas. València: Levante-emv, 1990, p. 184. ISBN 84-87502-04-0.
Enllaços externs
modifica- Regino Mas, artista mítico a Distritofallas.com (castellà)
- Regino Mas, un artista genial a Las Provincias (castellà)
- https://www.youtube.com/watch?v=oZ_9W0_-heU
- Entrevista a la hija de Regino Mas: http://www.actualidadfallera.es/es/otras-noticias/2084-mi-padre-tenarte-y-gracia-entrevista-a-la-hija-de-regino-mas
- Regino Más (1899-1968) 50 anys sense l'artista faller mes influent de tots els temps. http://www.festesdevalencia.org/images/MuseoFallero/PDFS/regino-mas-1899-1968.pdf?fbclid=IwAR1v8HIjgo8mFUDJyJuCu2KxDd0BHv0NBNYVBIqgdYsmHZjz6Agj-7LPE4k