Anton Mang

Carrera esportiva
Nacionalitat	<img alt="Alemanya" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/21/Flag_of_Germany_%283-2%29.svg/23px-Flag_of_Germany_%283-2%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" data-file-width="900" data-file-height="600"> Alemanya
Temporades	1975 - 1988
Equips	Kawasaki, Honda
Rècords	El Campió del Món de motociclisme més vell (38 anys)
Palmarès en velocitat
C. Món 250cc	3 (1980, 1981, 1987)
C. Món 350cc	2 (1981, 1982)

Anton Mang
	; (2008)
Biografia
Naixement	29 setembre 1949 (74 anys); Inning am Ammersee (Alemanya)
Dades personals
Altres noms	Toni Mang
Activitat
Ocupació	pilot de motociclisme, skibobber, actor infantil
Esport	motociclisme de velocitat
	Premis (2001) MotoGP Legend; (1981) Esportista alemany de l'any ;

Anton Mang (Inning am Ammersee, 29 de setembre de 1949), conegut també com a Toni Mang, és un antic pilot de motociclisme alemany que va ser cinc vegades Campió del Món (tres de 250cc i dues de 350cc) durant la dècada del 1980. Mang s'especialitzà en les dues cilindrades de gamma mitjana, semblantment al que va fer Ángel Nieto en les petites.

El 2001 va ser nomenat MotoGP Legend.^[1]

Primers anys

De petit, Toni Mang va aparèixer en algunes pel·lícules infantils com a actor. Entre 1956 i 1959 va participar en almenys quatre llargmetratges de contes de fades, inclòs un paper de protagonista a Die Bremer Stadtmusikanten (1959).

A l'edat d'onze anys va conduir la seva primera motocicleta, una antiga DKW RT 125. Poc després va triar com al seu esport preferit l'skibobbing (descens per la neu amb una mena de bicicleta amb esquís en comptes de rodes) i a setze anys en va arribar a guanyar el campionat nacional i el d'Europa Júnior. Tanmateix, els esports de motor també li agradaven i a divuit anys va participar en una cursa de 50cc amb una Kreidler, sense aconseguir, però, acabar-la a causa de problemes mecànics.

Carrera esportiva

Mang (segon per l'esquerra) al podi d'Assen el 1980

El 1970 entrà com a mecànic a l'equip del Campió del Món de 125cc Dieter Braun. Juntament amb Sepp Schloegl i Alfons Zender desenvolupà la "Schloegl Mang Zender" (SMZ 250), motocicleta amb què va participar en una cursa en un camp d'aviació a Augsburg i va assolir la seva primera victòria. El 1975 guanyà el Campionat d'Alemanya de 350cc amb una Yamaha i disputà el seu primer Gran Premi de motociclisme, el Gran Premi d'Àustria. La seva primera victòria en Gran Premi fou l'any següent al Gran Premi d'Alemanya, celebrat al Nordschleife de Nürburgring (aleshores encara de 22,8 km de longitud), amb una Morbidelli 125cc.

Gràcies als seus èxits, Kawasaki el fitxà per a la temporada de 1978, ja en les categories de 250 i 350cc, i el 1979 va acabar sisè i quart respectivament en aquests campionats.^[2] El 1980 aconseguí el seu primer campionat en la categoria de 250cc i fou subcampió en la de 350cc darrere de Jon Ekerold. L'any següent revalidà el títol de 250cc i guanyà el de 350cc (fet que li valgué ser nomenat Esportista alemany de l'any).^[3] El 1982 esdevingué el darrer campió de la història de la categoria de 350cc, en el darrer any que es convocava aquest títol, i es quedà a només un punt de revalidar el de 250cc tot i guanyar-ne cinc curses.

La Kawasaki KR350 amb què guanyà el mundial de 1982

El 1983 passà a la categoria de 500cc, però un accident d'esquí a començaments de temporada el mantingué inactiu fins a mitjan agost i no aconseguí passar de la desena posició a les curses restants. L'any següent tornà als 250cc i hi acabà cinquè amb una Yamaha privada. El 1985, després d'una dura oposició a Freddie Spencer, en fou subcampió i l'any següent, quart. Aquell 1986, a més, posà fi a la seva col·laboració amb el seu amic i cap de mecànics Sepp Schloegl.

El 1987 tornà a ser campió de 250cc per tercera vegada, aquest cop amb una Honda, després d'obtenir 8 victòries. A 38 anys, era el campió del món més vell de la història del mundial de motociclisme. Començà la temporada de 1988 amb victòria, però les lesions sofertes en una caiguda a Rijeka el forçaren a retirar-se definitivament.^[4]

Resultats al Mundial de motociclisme

Font:^[5]

Barem de puntuació de 1969 a 1987:

Posició	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10
Punts	15	12	10	8	6	5	4	3	2	1

Barem de puntuació de 1988 a 1992:

Posició	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15
Punts	20	17	15	13	11	10	9	8	7	6	5	4	3	2	1

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)

Any	Categoria	Equip	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15	Punts	Posició	Victòries
1975	350cc	SMZ	FRA -	ESP -	AUT 6	GER -	NAT -	IOM -	DTT -	FIN -	CSR -	YUG -						5	26è	0
1976	125cc	Morbidelli	FRA -	NAT -	DTT 6	BEL 13	SWE -	FIN 7	GER 1	ESP 4								32	5è	1
1977	125cc	Morbidelli	VEN 2	AUT -	GER 3	NAT 4	ESP -	FRA -	YUG 7	DTT 4	BEL 3	SWE 14	FIN -		GBR 8			55	5è	0
1977	500cc	Suzuki	VEN -	AUT -	GER 8	NAT 10		FRA -		DTT -	BEL -	SWE -	FIN -	CSR -	GBR -			4	25è	0
1978	250cc	Kawasaki	VEN 7	ESP -		FRA -	NAT -	DTT -	BEL 7	SWE 9	FIN 4	GBR 1	GER 5	CSR 10	YUG 2			52	5è	1
1978	350cc	Kawasaki	VEN -		AUT -	FRA -	NAT -	DTT -		SWE -	FIN -	GBR -	GER 6	CSR 7	YUG 6			14	16è	0
1979	250cc	Kawasaki	VEN -		GER 3	NAT -	ESP 10	YUG 6	DTT 4	BEL NVC	SWE 4	FIN -	GBR 3	CSR 4	FRA 5			56	6è	0
1979	350cc	Kawasaki	VEN -	AUT 3	GER 2	NAT 4	ESP -	YUG 6	DTT 4			FIN 4	GBR -	CSR 2	FRA -			63	4t	0
1980	250cc	Kawasaki	NAT 1	ESP 2	FRA 2	YUG 1	DTT 3	BEL 1	FIN 2	GBR 2	CSR 1	GER 3						128	1r	4
1980	350cc	Kawasaki	NAT -		FRA 4		DTT 3			GBR 1	CSR 1	GER 2						60	2n	2
1981	250cc	Kawasaki	ARG -		GER 1	NAT 3	FRA 1	ESP 1		DTT 1	BEL 1	SM 1	GBR 1	FIN 1	SWE 1	CSR 1		160	1r	10
1981	350cc	Kawasaki	ARG 7	AUT 2	GER 1	NAT 2			YUG 1	DTT 1			GBR 1			CSR 1		103	1r	5
1982	250cc	Kawasaki			FRA -	ESP 3	NAT 1	DTT 1	BEL 1	YUG -	GBR 2	SWE 2	FIN 6	CSR 8	SM 1	GER 1		117	2n	5
1982	350cc	Kawasaki	ARG -	AUT 2	FRA -		NAT 4	DTT 2			GBR 3		FIN 1	CSR 2		GER 2		81	1r	1
1983	500cc	Suzuki	RSA -	FRA -	NAT -	GER -	ESP -	AUT NC	YUG -	DTT -	BEL -	GBR 12	SWE 10	SM 10				2	18è	0
1984	250cc	Yamaha	RSA 5	NAT 10	ESP 7	AUT 2	GER 4	FRA 1	YUG NC	DTT 4	BEL 7	GBR 11	SWE Ret	SM 8				61	5è	1
1985	250cc	Honda	RSA 2	ESP 3	GER 3	NAT 5	AUT 2	YUG NC	DTT 3	BEL 3	FRA 2	GBR 1	SWE 1	SM 2				124	2n	2
1986	250cc	Honda	ESP 2	NAT 1	GER 2	AUT -	YUG NC	DTT 2	BEL 18	FRA -	GBR NC	SWE NC	SM 4					65	4t	1
1987	250cc	Honda	JPN 8	ESP NC	GER 1	NAT 1	AUT 1	YUG 7	DTT 1	FRA NC	GBR 1	SWE 1	CSR 1	SM 6	POR 1	BRA 7	ARG NC	136	1r	8
1988	250cc	Honda	JPN 1	USA 8	ESP NC	EXP 7	NAT 10	GER 8	AUT 10	DTT 3	BEL 3	YUG Ret	FRA -	GBR -	SWE -	CSR -	BRA -	87	8è	1

Referències

↑ «Legends» (en anglès). motogp.com. MotoGP. Arxivat de l'original el 2021-11-18. [Consulta: 1r juliol 2022].
↑ Porcar, Joan «Velocidad. Campeonatos del Mundo» (en castellà). El año SOLO MOTO'79. SOLO MOTO [Barcelona], desembre 1979, p. 57-61.
↑ Porcar, Joan «Velocidad. Campeonatos del Mundo. Mang...nífico» (en castellà). El año SOLO MOTO'81. SOLO MOTO [Barcelona], desembre 1981, p. 56-57.
↑ Noyes, Dennis «Anton Mang» (en castellà). SOLO MOTO Grand Prix 88. Alesport, SA [Barcelona], tardor 1988, pàg. 15.
↑ «Rider Statistics - Anton Mang» (en anglès). MotoGP.com. Arxivat de l'original el 21 de desembre 2016. [Consulta: 31 maig 2009].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anton Mang

Article biogràfic a Motociclismo.es (castellà)

[1] «Legends» (en anglès). motogp.com. MotoGP. Arxivat de l'original el 2021-11-18. [Consulta: 1r juliol 2022].

[2] Porcar, Joan «Velocidad. Campeonatos del Mundo» (en castellà). El año SOLO MOTO'79. SOLO MOTO [Barcelona], desembre 1979, p. 57-61.

[3] Porcar, Joan «Velocidad. Campeonatos del Mundo. Mang...nífico» (en castellà). El año SOLO MOTO'81. SOLO MOTO [Barcelona], desembre 1981, p. 56-57.

[4] Noyes, Dennis «Anton Mang» (en castellà). SOLO MOTO Grand Prix 88. Alesport, SA [Barcelona], tardor 1988, pàg. 15.

[5] «Rider Statistics - Anton Mang» (en anglès). MotoGP.com. Arxivat de l'original el 21 de desembre 2016. [Consulta: 31 maig 2009].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]