La Vall d'Alcalà

La Vall d'Alcalà
	Escut d'armes
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
	38° 47′ 40″ N, 0° 15′ 10″ O / 38.794444444444°N,0.25277777777778°O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província d'Alacant
Comarca	la Marina Alta
Capital	La Vall d'Alcalá (en)
Població humana
Població	174 (2023) (7,13 hab./km²)
Gentilici	alcalanera, alcalaner
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta ; mancomunitat El Xarpolar
Superfície	24,4 km²
Altitud	637 m
Limita amb	Benimassot ; la Vall d'Ebo ; Tollos ; Planes ; la Vall de Gallinera
Partit judicial	Dénia
Organització política
• Alcalde	Juan José Sendra Nadal
Identificador descriptiu
Codi postal	03788
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	03134
Codi ARGOS de municipis	03134
Lloc web	lavalldalcala.es

La Vall d'Alcalà és un municipi del País Valencià situat a la Marina Alta, a la subcomarca de les Valls de Pego.

Geografia

La Vall d'Alcalà va estar formada, en temps, per set poblacions, denominades Alcalà de la Jovada, Beniaia, Queriola, Benialí, Benixarco, la Roca i l'Atzúbia. En l'actualitat solament dos nuclis de població pertanyen a la vall com a entitats locals: Alcalà de la Jovada i Beniaia.

El seu terme municipal limita amb els de Benimassot, Planes, Tollos, la Vall d'Ebo i la Vall de Gallinera. Es pot accedir a la localitat per carretera, des del sud, a través de la N-332, agafant llavors la CV-700 per a accedir a Pego i enllaçar amb la CV-712.

Història

Font d'Al-Azraq.

Des de fa milers d'anys l'home ha poblat les terres de la Vall d'Alcalà i prova d'això són les pintures rupestres de fa 35.000 anys trobades a l'Abric del Condoig i al de Gleda, o les de l'Abric de la Roca de fa 15.000 anys. Així mateix, els poblats com el Xarpolar, i la Penya de la Retura demostren la presència humana fa 4.000 anys.

L'orige de la Vall d'Alcalà és àrab. Entre 1218 i 1220 nasqué, en Alcalà, Al-Azraq, el cabdill àrab que durant anys lluità contra el Rei Jaume I per a aconseguir la independència en una València musulmana. La residència d'Al-Azraq fou el Castell d'Alcalà. El 1245 Al-Azraq i Alfons I, fill de Jaume I, signaren el Tractat del Pouet, amb el que el fill del Rei fou proclamat senyor d'aquelles terres a canvi que respectés la vida dels seus habitants. S'aconseguia així una coexistència de musulmans i cristians al mateix territori. Això no obstant, prompte començaren a aparèixer les tensions entre la població musulmana que temia una repressió per part del Rei Jaume I. En resposta, el cabdill àrab no respectaria per complet el pacte i continuaria amb la lluita. Açò provocaria que el Rei prengués Alcalà i exiliés a Al-Azraq al nord d'Àfrica, d'on tornaria 17 anys després i, finalment, moriria a les portes d'Alcoi el 1276.

La situació entre ambdues religions continuaria sent de relativa convivència durant algun temps, però acabaria trencant-se per les rebel·lions a les grans ciutats com la revolució de Germanies, que tingué lloc en València entre 1519 i 1523. Finalment, la forta pressió de l'Església aconseguí que, el 1525, els musulmans del poble, unes 78 famílies, foren obligades a batejar-se passant a ser cristians nous, és a dir, moriscs. A partir de llavors continuaren suportant les pressions de l'església i una condició que mai aplegarien a acceptar. Finalment, acabaran rebel·lant-se el 1609, data en què es decretà la seua expulsió. Alguns pobles propers a Alcalà quedaren despoblats.

Als llibres de l'església del poble es documenta l'existència d'uns moviments migratoris de gent d'Ibi, d'Alcoi, de Mallorca, de Xixona i d'Agres, que serien en definitiva els avantpassats més remots dels actuals ciutadans.

A principi de segle passat vivien a la Vall d'Alcalà unes 571 persones i foren batejades 8 xiquetes i 8 xiquets. Però la crisi econòmica que afectava el país va obligar els hòmens a emigrar a ciutats com Nova York. Després les dones ho farien a París, encara que, posteriorment, molts d'ells i elles en tornarien.

Demografia

Té una població de 168 habitants (INE 2017).

Evolució demogràfica de Vall d'Alcalà ^[1]
Any	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2006	2012	2014
Població	571	642	532	551	516	504	402	305	171	167	181	167	179	186	175

Alcaldia

Des de 2015 l'alcalde de la Vall d'Alcalà és Pablo Martínez Sarch del Partit Socialista del País Valencià (PSPV).^[2]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Ismael Alcaraz Cortés	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	Antonio Bernabeu Boronat	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	Antonio Bernabeu Boronat	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	Antonio Bernabeu Boronat	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	Antonio Bernabeu Boronat	PSPV-PSOE	17/06/1995	--
1999–2003	Antonio Bernabeu Boronat	PSPV-PSOE	03/07/1999	--
2003–2007	Juan José Sendra Nadal	PP	14/06/2003	--
2007–2011	Juan José Sendra Nadal	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Juan José Sendra Nadal	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Pablo Martínez Sarch	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
2019-2023	Pablo Martínez Sarch	PSPV-PSOE	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana^[2]

Monuments i llocs d'interés

Esfinx d'Al-Azraq. D'interés arquitectònic. N'hi ha dues: la primera és una font situada a la plaça del poble amb el rostre del cabdill. L'altra es troba a la Sala Al-Azraq, una sala cultural polivalent, abans estava situada a un petit jardí dins del poble.
Castell de la Vall d'Alcalà. O Castell de Benissili.
Despoblats moriscos. Sèrie de despoblats on habitaven els moriscos abans de la seua expulsió definitiva. Hi ha també altres restes morisques, com ara la Nevera de Dalt, la Nevera de Baix o el Forn de Calç, Queirola, entre altres.
Sala Al-Azraq. Sala polivalent amb un espai subterrani per a esdeveniments en general, un altre espai destinat a la consulta del metge i una sala cinema.

Festes

Festes Patronals i Moros i Cristians. Se celebren a Alcalà de la Jovada durant la primera (a vegades la segona) setmana d'agost. Són les festes "grans" del poble, ja que durant dues setmanes es realitzen gran quantitat d'activitats per a totes les edats. Ja siguen tallers de treballs manuals, jocs tradicionals, conta-contes, dansa, música, esports, campionats de futbol, campionats de jocs de cartes, etc. I també els dies importants de la festa es realitzen grans sopars i dinars populars on tot el poble ix al carrer per participar, una desfilada de Moros i Cristians on quasi tot el poble i les bandes de música dels pobles dels voltants plenen els carrers.
Festes Patronals. Se celebren a Beniaia el tercer cap de setmana de setembre.
Festes de Sant Antoni. Se celebren a Alcalà de la Jovada el cap de setmana més proper al 17 de gener. Es realitza la "cremà del pi", seguida d'una nit de festa i pel matí següent, el poble es desperta amb coets, un esmorzar popular i més tard una rostida d'embotit.
Festes de la Mare de Déu del Pilar. Se celebren a Alcalà de la Jovada el 12 d'octubre.

Referències

↑ Font: Població de fet segons l'INE. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.
↑ ^2,0 ^2,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. La Vall d'Alcalà. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 2 desembre 2020].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Vall d'Alcalà

Ajuntament de la Vall d'Alcalà
Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística D'on s'ha extret informació amb el seu consentiment.

[1] Font: Població de fet segons l'INE. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.

[argos-2] 2,0 ^2,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. La Vall d'Alcalà. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 2 desembre 2020].

[1]

[2]