Hol·landita

mineral òxid

L'hol·landita és un mineral de la classe dels òxids, i dins d'aquesta classe pertany al grup de la coronadita. Va ser descoberta l'any 1906 a una mina del districte de Jhabua, a l'Índia. Va ser anomenada així en honor de T.H. Holland, director d'exploració geològica de l'Índia.[1]

Infotaula de mineralHol·landita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaBa(Mn4+₆Mn3+₂)O16
EpònimThomas Henry Holland Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.DK.05a
Nickel-Strunz 9a ed.4.DK.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/D.03b Modifica el valor a Wikidata
Dana7.9.1.1
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Colorgris platejat - gris fosc
Exfoliacióbona
Duresa4 a 6
Densitat4,95
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2012 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolHol Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques

modifica

Químicament és un òxid múltiple de manganès i altres metalls. La seva fórmula, Ba(Mn4+₆Mn3+₂)O16, és molt semblant a la de la romanechita i són gairebé indistingibles.[1] Cristal·litza en el sistema monoclínic i la seva duresa oscil·la entre 4 i 6 a l'escala de Mohs.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'hol·landita pertany a «04.DK: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitjana); estructures de túnel» juntament amb els següents minerals: akaganeïta, coronadita, criptomelana, manjiroita, mannardita, priderita, redledgeita, henrymeyerita, estronciomelana, romanechita i todorokita.

Formació

modifica

És un mineral de formació primària a les zones de metamorfisme de contacte en dipòsits de manganès. També es pot formar com a mineral secundari com a alteració de minerals de manganès. Se sol trobar junt amb altres minerals associats: bixbyita, braunita, piemontita i altres òxids de manganès.[1] És extret en mines com a mena de manganès.[1]

Als territoris de parla catalana ha estat trobada a Can Súria (Maçanet de la Selva),[2] a la mina Maria Magdalena (Ulldemolins),[3] a la mina Oriental (Xóvar) i a la mina Amparo (Montserrat).[4]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Mindat - Hollandite
  2. Calvo Rebollar, Miguel. Minerales y minas de España. Vitoria-Gasteiz: Museo de ciencias naturales de Álava. ISBN 9788495063991 [Consulta: 13 novembre 2023]. 
  3. Joan Rosell Riba · Carles Rubio Rodríguez · Frederic Varela Balcells «Els minerals de vanadi de la mina “María Magdalena” Ulldemolins, el Priorat, Tarragona, Catalunya». Mineralogistes de Catalunya, 12, 5, 2017, pàg. 3-50 [Consulta: 13 novembre 2023].
  4. «Mina Amparo». MTI. [Consulta: 13 novembre 2023].