Nucli històric d'Almacelles
El nucli històric d'Almacelles és un conjunt amb elements neoclàssics d'Almacelles (el Segrià) (Catalunya) declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
Nucli històric d'Almacelles | |||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||||||||
Tipus | Centre històric | ||||||||||
Construcció | segle xviii | ||||||||||
Característiques | |||||||||||
Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | ||||||||||
Localització geogràfica | |||||||||||
Entitat territorial administrativa | Almacelles (Segrià) | ||||||||||
Localització | C. Major i c. de la Mercè | ||||||||||
| |||||||||||
BCIN | |||||||||||
Tipus | Conjunt històric | ||||||||||
Identificador | BCIN: 4020-CH IPAC: 14186 | ||||||||||
|
Descripció
modificaLa població d'Almacelles és una de les més importants de la comarca del Segrià. És la segona més gran en nombre d'habitants, després de la ciutat de Lleida.[1]
El terme municipal té una superfície de 48,49 km²; confronta amb els municipis d'Almenar, Alguaire, Torrefarrera i Lleida (a Catalunya); i Tamarit de Llitera i el Torricó, a l'Aragó.[1]
El nucli històric va ser dissenyat l'any 1773 i estava format per vuit illes rectangulars amb un total de quaranta cases, amb un eix central com a carrer principal d'onze metres d'amplada i altres carrers secundaris que li són perpendiculars; aquest planejament és la primera retícula ortogonal projectada a Catalunya. Al centre del poble s'havia de construir l'església parroquial de la Mare de Déu de la Mercè; i davant, el palau del Senyor; però aquest darrer no es va arribar a construir.[1]
Es van construir unes 40 cases senyorials, amb la façana dirigida al carrer principal i el pati al darrere. Aquestes cases eren molt grans però amb el temps van canviar de mans, i els nous propietaris les van dividir horitzontalment i d'una casa en van fer diverses. Per això avui dia aquestes cases estan molt modificades. Totes les façanes eren similars, molt senzilles i simètriques dintre d'un estil neoclàssic. A la planta baixa es troba una gran porta d'entrada amb arc escarser i en la clau central hi ha inscrita la data de construcció; en el primer pis les obertures són en forma de balcons amb una barana de forja treballada, i en l'últim hi ha finestres petites. Entre pisos destaquen els frisos de pedra i, sota la teulada, una cornisa dentada.[1]
Història
modificaEls orígens d'Almacelles i del nucli agregat de la Saira es remunten a temps prehistòrics. És l'època ibèrica la més ben documentada i són tres els indrets on es documenten assentaments ilergets (el tossal de lo Vilot, el de la Caperutxa i el del Llopet).[1]
L'aparició de dos mil·liaris en el camí d'Esplús confirmen l'existència d'una via romana, datada al segle i, que unia la costa amb l'interior.[1]
L'època medieval està ben documentada per una banda amb la fortalesa militar andalusina de la Saida i per l'altra amb les restes del poble antic del Vilot. Fou durant la Guerra dels Segadors, al segle xvii, que el municipi quedà arrasat. El terme quedà despoblat i passà a la Corona, però a finals del segle xviii Melcior de Guàrdia i Matas, barceloní, l'adquirí per a fer-hi un poble nou, repoblant-ho amb gent vinguda d'arreu de Catalunya.[1]
L'arquitecte barceloní Josep Mas i Dordal rebia, l'any 1770, l'encàrrec de dissenyar un poble nou. Amb aquest projecte es dissenyava la primera retícula ortogonal a Catalunya. Influenciat pels corrents il·lustrats del moment, en Josep Mas i Dordal dissenyà una retícula ortogonal amb vuit illes de cases rectangulars amb un eix central com a carrer principal i uns de perpendiculars al principal com a carrers secundaris. Entre aquestes illes hi destaca la construcció de l'església de la Mare de Déu de la Mercè.[1]
El centre històric d'Almacelles correspon als carrers Major i de la Mercè. Les vuit illes que foren dissenyades per Josep Mas i Dordal eren de la mateixa proporció i cadascuna d'elles tenia un nombre de cases de grans dimensions que eren adquirides per famílies benestants de Barcelona. Cases grans fetes amb pedra i materials nobles, amb grans entrades, façanes amb formes simples, elements classicistes, balcons de ferro forjat, grans sales a l'interior, amb dos o tres pisos d'alçada i amb un gran pati al darrere. Entre les cases senyorials edificades destaquen la pròpia d'en Josep Mas i Dordal, l'Arqueta on encara s'hi conserven els dipòsits de gra, la casa Sunyer, la casa Clara o la casa del Senyor.[1]
Fins al 1910 no arribà l'aigua a la població, fet que ajudaria sens dubte al seu progressiu creixement.[1]
Cap als anys 1950-1959, l'arquitecte Mariano Gomà Pujadas reproduïa i ampliava aquella primera retícula d'en Mas Dordal amb fidelitat.[1]
Almacelles ha signat el conveni per integrar-se i ser part activa de l'organisme internacional FACIL (Fòrum Obert de les Ciutats de la Il·lustració), formada per ciutats i poblacions d'arreu del món que tenen com a nexe comú el fet que foren dissenyades, concebudes i creades segons els cànons de la Il·lustració del segle xviii.[1]