Tibor Sekelj (Spišská Sobota, Àustria-Hongria,[1] 14 de febrer del 1912Subotica, Voivodina, Iugoslàvia, 20 de setembre del 1988), periodista croat, explorador, escriptor i jurista. Va fer expedicions per tota l'Amèrica del Sud, l'Àsia i l'Àfrica. A més de l'hongarès i el croat, parlava alemany, castellà, francès i esperanto. Membre de l'Acadèmia d'Esperanto i membre honorari de la UEA (l'Associació Mundial d'Esperanto), va escriure nombroses obres en aquesta llengua.

Plantilla:Infotaula personaTibor Sekelj

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 febrer 1912 Modifica el valor a Wikidata
Poprad (Eslovàquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 setembre 1988 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Subotica (Sèrbia) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaSubotica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Zagreb Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióesperantista (1930–), explorador, poeta, periodista, etnòleg, escriptor, esperantòleg Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeMaria Reznik
Erzsébet Sekelj Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia

modifica

El pare de Tibor Sekelj era veterinari i la seva família s'havia de traslladar força sovint. Al cap d'uns mesos del naixement de Tibor Sekelj, es van instal·lar a Cenei, a l'actual Romania, i més endavant, el 1922, a Kikinda (Кикинда), Sèrbia, on Tibor Sekelj acaba l'educació elemental. Tot seguit es traslladen a Nikšić (Никшић), Montenegro, on acabarà l'educació secundària.

Acabats els estudis, Sekelj comença a treballar de periodista a Zagreb i el 1939 va a l'Argentina per fer una sèrie de reportatges sobre els emigrats iugoslaus. S'hi quedarà quinze anys, fent de periodista i d'explorador. El 1944 puja a l'Aconcagua, el cim més elevat del continent americà, i arran d'això publica la seva primera obra, Tempesta sobre l'Aconcagua. El 1954 tornarà a Iugoslàvia, cosa que no li impedeix continuar la seva activitat viatgera. El març del 1962 comença el seu primer viatge per l'Àfrica. Des del 1972 va viure a Subotica, a la Voivodina, en companyia de la seva muller, Erzsébet Sekelj; va ser director d'un museu de la ciutat fins al final de la seva vida.

Les obres de Tibor Sekelj, novel·les o llibres de viatges, incorporen interessants observacions etnogràfiques. També va escriure diversos manuals i assajos sobre l'esperanto. La major part dels seus llibres són originalment en aquesta llengua, i després es van traduir a diversos idiomes. Tibor Sekelj és, sens dubte, l'escriptor en esperanto més traduït.

Llibres de viatges

modifica

Llibres sobre l'esperanto

modifica
  • La importancia del idioma internacional en la educacion para un mundo mejor, Mèxic DF: Meksika Esperanto-Federacio, 1953, 13 p.
  • The International Language Esperanto, Common Language for Africa, Common Language for the World, traduït de l'esperanto per John Christopher Wells, Rotterdam: UEA, 1962, 11 p.
  • Le problème linguistique au sein du mouvement des pays non alignés et la possibilité de la resoudre, Rotterdam: UEA, 1981, 16 p. (dins Esperanto-dokumentoj, 10).
    • La lingva problemo de la Movado de Nealiancitaj Landoj - kaj gia ebla solvo, Rotterdam: UEA, 1981, 12 p. (dins Esperanto-dokumentoj, 13).

Manuals d'esperanto

modifica
  • La trovita feliĉo, conte per a infants, Buenos Aires: Progreso, 1945.
  • amb Antonije Sekelj: Kurso de Esperanto, laŭ aŭdvida struktura metodo, 1960, 48 p.
  • amb Antonije Sekelj: Dopisni tečaj Esperanta, Belgrad: Serba Esperanto-Ligo, 1960, 63 p.

Obres d'etnografia

modifica

Arran dels seus viatges per l'Amèrica del Sud, l'Àfrica, Asia i Oceania, Sekelj va acumular una important col·lecció etnogràfica que va donar al Museu Etnogràfic de Zagreb.

La seva principal obra etnogràfica és:

  • Elpafu la sagon, el la buŝa poezio de la mondo ('Tireu la fletxa, poesia oral del món'), Rotterdam: UEA, 1983, 187 p., ISBN 92-9017-025-5, «Serio Oriento-Okcidento», 18. Recull traduccions d'enregistraments que va fer al llarg dels seus viatges.

Diccionari

modifica

Tibor Sekelj va col·laborar en el diccionari de museologia en vint llengües Dictionarium Museologicum, aparegut el 1986.