Estudi de cinema de Changchun

Productora de cinema xinesa

L'estudi de cinema de Changchun (xinès simplificat: 长春电影集团公司, pinyin: Chǎngchūn Diànyǐng Jítuán Gōngsī, literalment Grup Corporatiu de cinema de Changchun) és una corporació xinesa de la ciutat de Changchun dedicada a la producció de cinema. Es considera 1950 com el seu any de fundació, consolidant-se com un dels referents de la indústria cinematogràfica xinesa.[1] Anteriorment es coneixia com a Changchun Film Studio (xinès simplificat: 长春电影制片厂, pinyin: Chǎngchūn Diànyǐng Zhìpiànchǎng), fins que a finals de la dècada del 1990 es reestructura i passa d'estudi a corporació.

Infotaula d'organitzacióEstudi de cinema de Changchun
Changchun Film Studio - statue.jpg
Estàtua que representa el logotip de la companyia, amb els tres braços del poble. Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusempresa estatal
estudi de cinema Modifica el valor a Wikidata
Indústriaproducció cinematogràfica Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1950 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Produeixpel·lícula Modifica el valor a Wikidata
Obres destacables
Governança corporativa
Seu

Lloc webcfs-cn.com Modifica el valor a Wikidata

Fon la productora de cinema més important dels primers anys de la República Popular de la Xina, havent produït les conegudes com set primeres pel·lícules de la Nova Xina,[2] i sent considerada el bressol del cinema al país.[3]

HistòriaModifica

La rendició de l'Imperi del Japó i la fi de la Segona Guerra Mundial van comportar que el 1946 es dissolguera l'Associació Cinematogràfica del Manchukuo, amb seu en Changchun.[4] Cèl·lules del Partit Comunista van organitzar els sectors progressistes dels treballadors per a garantir que el material no es perdera.[5] Es produeix una lluita entre els dos bàndols de la resistència xinesa pel control del material restant,[6] i les parts controlades pels comunistes s'integraren a l'estudi de cinema de Yan'an i l'estudi de cinema del Nord-est,[5] que es considera generalment com el predecessor de l'actual.[7]

La represa de la Guerra Civil xinesa i un avanç de les forces nacionalistes fa que l'estudi es recol·loque, formalment baix control del Guomindang però amb majoria de treballadors alineats amb el Partit Comunista.[8][9] No de bades, el 1947 produeixen Huangdi Meng, la primera pel·lícula de titelles del país i una cinta que parodia el líder del partit nacionalista, Chiang Kai-Shek.[10] La primera pel·lícula d'animació seria Weng Zhong Zhuo Bie, del 1948,[10] mateix any en què filmen la primera pel·lícula educativa, una cinta contra les plagues anomenada Yu Fang Shu Yi.[10] L'estudi s'ubicaria novament en la ciutat de Changchun l'abril de 1949,[11] el mateix any que s'estableix una unitat d'animació que posteriorment es traslladaria a Shanghai.[12][13]

Es considera 1950 com l'any oficial de fundació del nou estudi, i a partir del 1955 l'estudi del Nord-est ja no es troba en funcionament. En aquell moment, el ministeri de cultura de la República Popular de la Xina reanomenaria a la nova entitat resultant de la fusió com Estudi de Cinema de Changchun.[14] Amb el nou nom, esdevé la primera empresa dedicada al cinema registrada a la República Popular. També seria a Changchun on es dobla la primera pel·lícula estrangera,[15] la russa Matróssov.[16] Així mateix, el 1957 també feren la primera coproducció sinosoviètica, Vent de l'est, amb Mosfilm.[17][18]

Amb la Revolució Cultural, la producció baixa radicalment, normalitzant-se les coses a partir del 1973, any en què sols es produeixen quatre pel·lícules.[19]

Després de la tercera sessió plenària del 11è congrés del Partit Comunista del desembre de 1978, les idees de lluita de classe i de revolució contínua van ser abandonades. Deng Xiaoping va permetre el desenvolupament d'idees més creatives baix la política d'emancipació de la ment. Els directors de cinema van considerar que a partir d'aquell moment podien fer pel·lícules d'entreteniment en tant que no declararen obertament que tenien la intenció de fer pel·lícules comercials.[20] En aquell moment, les pel·lícules de l'estudi comencen a ser criticades des de cercles intel·lectuals com a passades de moda,[21] si bé són els responsables de les millors pel·lícules a la Xina de l'època.[1]

El 15 de setembre del 1985 es reobri la divisió d'animació de l'estudi,[22] amb Zhong Quan al capdavant.[22] La nova divisió estava formada per llicenciats locals, però van rebre formació i ajut dels professionals de Xangai.[22] La producció de Changchun ha seguit la norma dels clàssics de l'animació xinesa, barrejant tradició, folklore i elements típicament xinesos.[22] Tanmateix, i com succeiria també a Xangai, a les produccions realitzades a partir de la dècada del 1980 no s'utilitza la tècnica tradicional de la tinta amb aigua, per tal de reduir costos.[23]

Des de 1992, el grup és també fundador i amfitrió del Festival de Cinema de Changchun.[24] Des de finals de la dècada del 1990, l'estudi començaria una reestructuració que implicà un canvi cap a una estructura corporativa i la jubilació de 1.000 treballadors.

SeccionsModifica

El 1949, l'estudi comença a doblar pel·lícules amb la producció soviètica Soldat Alexander Matróssov, primera pel·lícula doblada en la història de la República Popular de la Xina.[16][25] D'ençà, i fins 2013, a Changchun es van doblar 854 pel·lícules de 50 països diferents.[25]

Als seus inicis tingué una secció de cinema d'animació, amb Te Wei al capdavant,[26] que seria l'embrió de l'estudi de cinema d'animació de Shanghai.[12][13][27]

 
Entrada als antics estudis de cinema, actualment un museu.

La secció d'animació es reobre el 1958,[28] quan es produïrien diverses cintes d'animació amb titelles, com Zizuocongming de Xiao Lü i Renshen Guniang.[29][30] Només hi hagué tres produccions, l'última de les quals data del 1961.[31] Finalment, el 15 de setembre del 1985 es reobri definitivament la divisió d'animació de l'estudi,[22] amb reeixides produccions com les guardonades Yanzhen,[32][33] Niu yuan,[34][32] o Cixi zuo Huoche, amb Zhong Quan al capdavant.[35] Es considera l'etapa de finals dels huitanta i primers noranta com a reeixida, amb produccions de caràcter artístic.[36] A partir de les protestes de Tiananmen, hi ha un major control governamental i el cinema d'animació gira cap a una senda més comercial.[36] La majoria de les produccions d'eixa etapa es basaven en dites xineses, molts dels responsables abandonaren l'empresa quan ix a borsa el 2006,[36] i alguns d'ells es converteixen en professors a l'Institut d'animació de Jilin.[36]

A partir de l'any 2000 es reestructura l'empresa, canviant el nom pel de Grup Corporatiu de Cinema de Changchun.[37] Ha sigut una de les majors productores de cinema de la Xina, amb centres de producció a la província nord-oriental de Jilin. El 2003, el grup es va convertir en accionista de la distribuïdora de pel·lícules Huaxia, importadora de pel·lícules estrangeres.[38] Abans d'esta operació, el China Film Group Corporation tenia un control monopolístic de les pel·lícules estrangeres que es distribuïen al país.[38]

També el 2003 es va anunciar una inversió inicial d'aproximadament 120 milions de dòlars per a la construcció del Parc Temàtic del Cinema de Changchun.[39] El disseny està basat en el dels estudis Universal de Hollywood,[14] cobrint una àrea d'un milió de metres quadrats, sent el primer parc temàtic de la Xina dedicat a integrar cinema i turisme. La construcció es va dividir en tres etapes, i la inversió es va augmentar fins aproximadament 1.500 milions de Renminbi.[40][41] El parc va obrir en període de proves els mesos de setembre i octubre de 2005 a un preu de 128 renminbi per entrada. El govern local estima rebre 1,5 milions de visitants cada any, i obtenir uns ingressos equivalents a 27,1 milions de dòlars.[42]

El 2014 es va obrir un museu a la seu dels antics estudis,[43][44] en un edifici que és considerat patrimoni cultural nacional de la República Popular de la Xina.[45] Al museu s'han fet cerimònies d'apertura i clausura del Festival de Cinema de Changchun,[45] festival que fou impulsat pel govern el 1992, aprofitant la vinculació amb l'estudi.[46]

Pel·lícules destacadesModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Cultural dialogue. Zhejiang sheng guo ji wen hua jiao liu xie hui, 2008. «The Changchun Film Studio used to be the very cradle of best Chinese movies» 
  2. «长春电影制片厂在电影发展史上创造的七个第一,厉害了!». 上传于, 11-02-2019.
  3. «The Cradle of New China's Cinema: Explore Changchun Film Studio». China Global Television Network, 06-09-2018. [Consulta: 16 novembre 2019].
  4. Zhang, 1998, p. 18-19.
  5. 5,0 5,1 Semsel, 1987, p. 18.
  6. Lent, John A.; Ying, Xu. Comics Art in China. Univ. Press of Mississippi, 2017-07-20. ISBN 9781496811752. 
  7. Zhang, 1998, p. 226.
  8. Semsel, 1987, p. 23.
  9. 香港電影的中國脈絡: 第十四屆香港國際電影節, 6-21.4.1990. 香港市政局, 1997, p. 51. ISBN 9789627040569. «The company Changchun Film Productions meanwhile remained under nominal KMT control, although it employed Leftists» 
  10. 10,0 10,1 10,2 «The Cradle of New China's Cinema: Explore Changchun Film Studio». China Global Television Network, 06-09-2018. [Consulta: 16 novembre 2019].
  11. Lent, John A.; Ying, Xu. Comics Art in China. Univ. Press of Mississippi, 2017-07-20. ISBN 9781496811752. 
  12. 12,0 12,1 Wright, Jean Ann. Animation Writing and Development: From Script Development to Pitch. Taylor & Francis, 2013-07-18. ISBN 9781136144059. 
  13. 13,0 13,1 Lent, John A. Animation in Asia and the Pacific. John Libbey, 2001. ISBN 9781864620368. «[...] An animation unit was formed in 1949 in Changchun, which later became the animation unit of the Shanghai [...]» 
  14. 14,0 14,1 Grasso, June. Japan's "New Deal" for China: Propaganda Aimed at Americans before Pearl Harbor. Routledge, 2018-12-07. ISBN 9781351252706. 
  15. Fong, Gilbert Chee Fun; Au, Kenneth K. L.. Dubbing and Subtitling in a World Context. Chinese University Press, 2009. ISBN 978-962-996-356-9. 
  16. 16,0 16,1 Encyclopedia of new China. Foreign Languages Press, 1987. ISBN 9780835119696. 
  17. Beijing Zhou Bao. Peking review, 1959-07. «The festival programme also includes a joint Soviet-Chinese production Wind Iron the East, by the Moscow Film Studio and the Changchun Film Studio.» 
  18. Chan, Jessica Ka Yee. Chinese Revolutionary Cinema: Propaganda, Aesthetics and Internationalism 1949–1966. Bloomsbury Publishing, 2019-01-24. ISBN 9781786724342. 
  19. Kuhn, Robert Lawrence. How China's Leaders Think: The Inside Story of China's Reform and What This Means for the Future. John Wiley & Sons, 2009-11-19, p. 345-355. ISBN 978-0-470-82590-7. 
  20. Variety. "Variety.com." "Gov't taps shingles as official production partners." Retrieved on 2007-01-18.
  21. Semsel, George Stephen; Chen, Xihe; Chʻen, Hsi-ho; Xia, Hong. Film in Contemporary China: Critical Debates, 1979-1989. ABC-CLIO, 1993. ISBN 9780275940485. 
  22. 22,0 22,1 22,2 22,3 22,4 Wu, Weihua. Chinese Animation, Creative Industries, and Digital Culture. Routledge, 2017-08-03. ISBN 978-1-351-61108-4. 
  23. Johnson, Matthew D.; Wagner, Keith B.; Yu, Kiki Tianqi; Vulpiani, Luke. China's iGeneration: Cinema and Moving Image Culture for the Twenty-First Century. Bloomsbury Publishing USA, 2014-05-29, p. 62. ISBN 978-1-62356-847-4. 
  24. Wood, Matthew; Manrique, Ferney. The Changchun Guide: Everything a Newcomer to Changchun Needs to Know. changchun live, 2014-11-05, p. 7. 
  25. 25,0 25,1 «Live: Take a closer look at the dubbed films in China 倾听长影译制片幕后的故事». China Central Television, 06-09-2018. [Consulta: 27 març 2021]. «min 9.30»
  26. Lent, John A.; Ying, Xu. Comics Art in China. Univ. Press of Mississippi, 2017-07-20. ISBN 9781496811752. 
  27. Zhu, Ying; Rosen, Stanley. Art, Politics, and Commerce in Chinese Cinema. Hong Kong University Press, 2010-06-01, p. 116-120. ISBN 978-962-209-176-4. 
  28. 长春市地方史志编纂委员会. 长春市志: 电影志. 吉林文史出版社, p. 159. «... 完成动画片《瓮中捉鳖》,由此揭开美术片生产的史页。 1950 年 2 月,东影美术片 组全体 20 多人调往上海,从此美术片生产转移到上海。 1958 年,长影重建美术片 机构,当年生产木偶片《自作聪明的小驴》 1 本, 1961 年又拍摄了木偶片《人参姑娘》 ...» 
  29. «1961 Miracle Yearbook». 中国动画电影史, vol. 7, 1961, pàg. 1961. DOI: 10.15385/yb.miracle.1961. «花草、瓶瓶罐罐等等,这一切在动画片里都是“人” ,具有人的思想和性格,它们都是人的 化身,这就是拟人化的创作方法。人参姑娘》绿堡编剧、荣导演、郝凤翔摄影、 李季达作曲、魏文觉设计, 1961 年 4 月长春电影制片厂美术片组摄制完成。该片 描写 ...»
  30. 上海電影史料. 上海市电影局史志办公室, p. 249. «1958 年,长春电影制片厂(原东北电影制片厂)成立了美术片组,当年摄制了木偶片《 自作聪明的小驴》, 1961 年摄制了木偶片《人参姑娘》和动画片《怒逐瘟神》。 此后,又中断了美术片的生产。随着党的改革开放政策的深入贯彻和适应市场需要, 1984 ...» 
  31. 上海電影史料. 上海市电影局史志办公室, p. 249. «1958 年,长春电影制片厂(原东北电影制片厂)成立了美术片组,当年摄制了木偶片《 自作聪明的小驴》, 1961 年摄制了木偶片《人参姑娘》和动画片《怒逐瘟神》。 此后,又中断了美术片的生产。随着党的改革开放政策的深入贯彻和适应市场需要, 1984 ...» 
  32. 32,0 32,1 «长影国家一级美术师钟泉老师影视美术作品_电影». Sohu, 16-06-2020. [Consulta: 22 març 2021].
  33. , 鉴予 «大音希声 大象无形——水墨动画《雁阵》的意境美». 电影评介, 05, 2015, pàg. 32–34. ISSN: 1002-6916.
  34. «动画频道 - 长影美术片». CCTV, 15-09-2004. [Consulta: 22 març 2021]. «剪纸片《牛冤》 毕益编剧;钟泉导演;王公、王强美术设计;蔚晶、王佳娜、陶欣动作设计;王强绘景;秦凯、张静摄影;杨一伦作曲。1989年完成。它描写一头忠心耿耿的黄牛守护在熟睡的主人身旁,为他赶走了入侵的野兽。但主人醒来后,看到红了眼的黄牛,误认为它要对自己不利,没有经过调查就杀了它,从而造成黄牛蒙冤而死。这部影片通过黄牛的遭遇,深刻地揭示了没有调查就没有发言权的道理。荣获广电部优秀美术片奖、第十一届中国电影金鸡奖最佳美术片提名奖、第三届广岛国际动画节参赛奖,享誉海内外。»
  35. 常虹. 中国艺术动画三十年. 浙江大学出版社, 2008. ISBN 978-7-308-06429-3. «Ací apareix citada com pel·lícula del 1992» 
  36. 36,0 36,1 36,2 36,3 Lent, John A.; Ying, Xu. Comics Art in China. Univ. Press of Mississippi, 2017-07-20, p. 182. ISBN 978-1-4968-1177-6. 
  37. Gamsa, Mark. Manchuria: A Concise History. Bloomsbury Publishing, 2020-02-06, p. 149. ISBN 978-1-78831-789-4. 
  38. 38,0 38,1 Noam, Eli M. Who Owns the World's Media?: Media Concentration and Ownership Around the World. Oxford University Press, 2016, p. 754. ISBN 9780199987238. 
  39. (xinès) Disney Eyes Chinese Hollywood
  40. (xinès) JILIN Provincial Communication Department Arxivat 8 October 2007[Date mismatch] a Wayback Machine.
  41. MacauArtNet. "MacauArtNet Arxivat 27 September 2007[Date mismatch] a Wayback Machine.." "China's first film park debut in northeast." Retrieved on 2007-01-29.
  42. Peoples Daily Online. "Peoples Daily Online." Changchun Film ThemePark Info. Retrieved on 2007-01-18.
  43. «Nation's first movie studio transformed into museum». China Daily, 11-11-2014. [Consulta: 27 març 2021].
  44. «Review the film history in Changchun - Jilin, China». China Daily, 30-11-2017. [Consulta: 27 març 2021].
  45. 45,0 45,1 «Se inaugura Museo de Estudio Cinematografico de Changchun». China Central Television, 22-08-2014. [Consulta: 27 març 2021].
  46. Keane, Michael. Handbook of Cultural and Creative Industries in China. Edward Elgar Publishing, 2016-05-27, p. 484-486. ISBN 9781782549864. 

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estudi de cinema de Changchun