Eta de la Quilla
Eta de la Quilla (η Carinae) és un estel del tipus variable lluminós blau hipermassiu, situat en la constel·lació de la Quilla, al voltant de 7500 anys-llum (2300 parsecs) del sistema solar, és membre del cúmul estel·lar obert Trumpler 16. La seva massa oscil·la entre 100 i 150 vegades la massa solar, la qual cosa el converteix en un dels estels més massius coneguts en la nostra galàxia. Així mateix, posseeix una altíssima lluminositat, del voltant de quatre milions de vegades la del Sol; a causa de la gran quantitat de pols existent al seu voltant, Eta de la Quilla irradia el 99% de la seva lluminositat en la part infraroja de l'espectre, la qual cosa la converteix en l'objecte més brillant del cel en l'interval de longituds d'ona entre 10 i 20 µm.
Eta de la Quilla és un estel molt jove, amb una edat de dos i tres milions d'anys, i està situada en NGC 3372, també anomenada la Gran Nebulosa de Carina o simplement nebulosa de Carina. Aquesta nebulosa conté diversos estels supermassius, incloent-hi, a més d'Eta de la Quilla, l'estel HD 93129A.
L'estel està envoltat per una nebulosa coneguda com la nebulosa de l'Homuncle. Donada la seva gran massa, Eta Carinae és altament inestable i propensa a violentes ejeccions de matèria. Segons les teories actuals de l'estructura i de l'evolució estel·lars, aquesta inestabilitat és causada per una lluminositat extrema i una temperatura superficial no excessivament calenta, la qual cosa la situa dins del diagrama Hertzsprung-Russell en una regió afectada pel límit d'Eddington. En aquestes circumstàncies, l'elevadíssima pressió de la radiació en la "superfície" de l'estel fa que aquest expulsi grans quantitats de matèria de les seves capes exteriors a l'espai. En la imatge es pot apreciar la nebulosa de l'Homuncle, formada per aquestes ejeccions de matèria.
Eta de la Quilla probablement acabi la seva vida en una explosió de hipernova dins d'uns pocs centenars de milers d'anys. Alguns astrònoms especulen amb que això ocorrerà dins d'un lapse molt menor de temps, però existeixen moltes incerteses sobre aquest tema, doncs l'evolució dels estels supermassius és molt difícil de modelar numèricament.
Variacions de lluentorModifica
Un aspecte cridaner d'Eta de la Quilla és la seva lluminositat variable. Quan va ser catalogada per primera vegada en 1677 per Edmund Halley, es va classificar com de quarta magnitud, però cap a 1730 es va observar un augment considerable de lluminositat, convertint-se en l'estel més brillant de Carina. Posteriorment la seva lluentor va disminuir de nou, i cap a 1782 va recuperar la seva foscor original, però en 1820 va augmentar de nou. En 1827 la seva lluminositat havia augmentat més de 10 vegades i va aconseguir el seu valor màxim a l'abril de 1843, quan amb una magnitud de −0,8 va arribar a ser el segon estel més brillant del firmament nocturn (després de Sírius), malgrat la seva enorme distància a la Terra (7500 anys llum). Posteriorment es va esvair i entre 1900 i 1940 era sols de vuitena magnitud, invisible a simple vista. Actualment és de magnitud 5-6, havent presentat un sobtat augment de lluminositat en 1998-1999.
Eta de la Quilla presenta ocasionalment grans erupcions –l'última, en 1841–. La raó d'aquestes explosions no és ben coneguda, encara que es creu que són causades per acumulació de radiació procedent de l'enorme lluminositat de l'estel. Existeixen teories recents que indiquen que les erupcions podrien estar provocades pel pas del seu estel company pel periastre de l'òrbita.
Futur de l'estelModifica
Els estels extremadament grans i massius com Eta de la Quilla consumeixen el seu combustible molt ràpidament, com ho evidencia la seva alta lluminositat, i es converteixen en supernova o hipernova als tres milions d'anys des de la seva formació (s'estima el temps projectat d'existència del nostre Sol en uns 12 mil milions d'anys, dels quals ja han transcorregut 4,6).
Observacions recents semblen indicar que Eta de la Quilla és un estel binari, amb dos estels orbitant en un període d'aproximadament 5,54 anys. Les observacions realitzades per l'Observatori de raigs X Chandra mostren que una altra supernova procedent d'un estel similar a Eta de la Quilla es va veure precedida per erupcions semblants a les quals aquesta mostra amb certa freqüència, per la qual cosa seria possible que, en qualsevol moment, aquest estel es convertís en supernova.[9] A causa de la proximitat d'aquest estel a la Terra (7500 anys llum, una distància ínfima comparada amb la llunyania de les supernoves observades en altres galàxies), un fenomen d'aquest tipus es convertiria en un dels esdeveniments astronòmics més importants de tots els temps.
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ «Eta Carinae: a long period binary?» (en anglès). New Astronomy, 2, juliol 1997, pàg. 107–117. DOI: 10.1016/S1384-1076(97)00008-0.
- ↑ 4,0 4,1 «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 2000, pàg. 27–30.
- ↑ Afirmat a: General Catalogue of Stellar Radial Velocities. Data de publicació: 1953.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of observed velocities. Pàgina: 1–346. Data de publicació: 1928.
- ↑ David J. Frew «A revised historical light curve of Eta Carinae and the timing of close periastron encounters» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 3, 18-07-2011, pàg. 2009-2019. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2011.18993.X.
- ↑ «Near-infrared integral field spectroscopy of the Homunculus nebula around η Carinae using Gemini/cirpass» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, juny 2008, pàg. 564–576. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2008.13264.X.
- ↑ «Tras la pista de una nueva supernova.» El País.
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eta de la Quilla |
- Seds.org: Peculiar star Eta Carinae, in Carina
- perfil de Eta Carinae [1]
- Fotometría óptica desde La Plata
- The Behemoth Eta Carinae: A repeat Offender Arxivat 2006-09-27 a Wayback Machine.
- Eta Carinae: Proyecto Telescopio Espacial Hubble
- Posible hipernova podría afectar a la Tierra
- ESO press release acerca de la posibilidad de una supernova en 10 a 20 milenios
- La misteriosa explosión estelar de 1838
- Eta Carinae
- ESO: La imagen con más resolución de Eta Carinae incl. Fotos & Animation