Eudòxia Làscaris
Eudòxia Làscaris Assèn, en grec Ευδοκία Λασκαρίνα Aσανίνα, Eudoxia Laskarina Asanina, (Nicea, 1248 - Saragossa? 1311) fou princesa romana d'Orient, més coneguda a la Corona d'Aragó com a Irene Làscaris.
| Nom original | (el) Ευδοκία Λασκαρίνα Aσανίνα  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1254 (Gregorià) Nicea |
| Mort | 1311 (Gregorià) (56/57 anys) Saragossa (Espanya) |
| Dades personals | |
| Altres noms | Irene Láscaris |
| Religió | Cristianisme ortodox |
| Activitat | |
| Ocupació | Aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Princesa |
| Cònjuge | Guillem Pere I de Ventimiglia |
| Fills | Lucrècia de Ventimiglia Làscaris Vatatza Lascaris di Ventimiglia Jean I Lascaris, Comte de Vintimille et de Tende (en)  |
| Pares | Teodor II Làscaris i Elena Asenina of Bulgaria (en) |
| Germans | Joan IV Ducas Làscaris, Irene Doukaina Laskarina (en) i Théodora Laskarina (en) |
 | |
FamíliaModifica
Fou la quarta filla de l'emperador de Nicea Teodor II Làscaris i de la seva dona la princesa Helena de Bulgària. Era germana de la princesa Maria Làscaris i del futur emperador Joan IV Ducas, successor del seu pare. A continuació es mostren els seus ancestres:[1]
| Isaac de Tràcia | ||||||||||||||||
| Joan III Vatatzes | ||||||||||||||||
| ? Angela | ||||||||||||||||
| Teodor II Làscaris | ||||||||||||||||
| Teodor I Làscaris | ||||||||||||||||
| Irene Làscara | ||||||||||||||||
| Anna Àngela Comnè | ||||||||||||||||
| Eudòxia Làscaris | ||||||||||||||||
| Ivan I Asen de Bulgària | ||||||||||||||||
| Ivan II Asen de Bulgària | ||||||||||||||||
| Helena Evgenija | ||||||||||||||||
| Helena Asen de Bulgària | ||||||||||||||||
| Andreu II d'Hongria | ||||||||||||||||
| Anna Maria d'Hongria | ||||||||||||||||
| Gertrud de Merània | ||||||||||||||||
Per ordre de l'emperador romà d'Orient Miquel VIII Paleòleg, es va casar el 25 de juliol del 1261 amb el comte Guillem Pere de Ventimiglia (1230-1283). La unió d'ambdós formà la poderosa família Làscaris de Ventimiglia. Els seus fills foren:
- Joan Làscaris de Ventimiglia, hereu universal del patrimoni familiar.
- Lucrècia (o Làscara), casada amb Arnau Roger I de Pallars Sobirà, comte de Pallars.
- Beatriu de Ventimiglia, casada amb Guillem de Montcada, senescal de Catalunya i senyor de Fraga.
- Vatatza, al servei de la reina de Portugal Elisabet d'Aragó.
- Violant, casada amb un nét de Jaume I.
BiografiaModifica
Passà la infància amb la seva família com a princesa de Nicea fins que es va casar amb el comte de Ventimiglia. Mort el seu marit el 1282, aleshores fou acollida, juntament amb els seus cinc fills i la seva aviastra Constança de Sicília, a la cort de Jaume I, que li atorgà rendes al Regne de València i poders sobre el Call de Barcelona. Tenia la residència a Xàtiva, però ben sovint feia estades a Saragossa i a Castella, on viatjava en missions diplomàtiques al servei del rei Jaume el Just. Quan comptava aproximadament 50 anys, el 1296, va fundar un convent de monges clarisses i el Santuari de la Mare de Déu de la Serra (Montblanc)[2] on va ingressar-hi fins al 1306. Abans de marxar, però, va donar una imatge italiana policromada de la Verge que encara es pot admirar avui dia. Poc després va morir i va ser enterrada al convent del dominics de Saragossa.
ReferènciesModifica
- ↑ [Pedigree http://fabpedigree.com/s033/f092440.htm]
- ↑ Anicet Villar de Serchs, Terra i ànima, ed. Salvatella, 1973, p. 195
BibliografiaModifica
- Grau i Pujol, J. M. et altres. El Centenari de la Coronació Canònica de la Mare de Déu de la Serra, patrona de Montblanc (1906-2006). Història d'una devoció. Valls. Cossetània Edicions, 1996.
- «Centro Studi Ventimigliani».