Obre el menú principal

Eugeni Jofra i Bafalluy

humorista català
(S'ha redirigit des de: Eugenio (humorista))

Eugeni Jofra i Bafalluy[1] (Barcelona, 11 d'octubre de 1941 - 11 de març de 2001), conegut pel seu nom artístic Eugenio, va ser un popular humorista català que es va fer famós arreu d'Espanya arran de nombroses aparicions televisades i gravacions entre els anys 80 i 90.

Infotaula de personaEugeni Jofra i Bafalluy
Biografia
Naixement (es) Eugenio Jofra Bafalluy
11 octubre 1941
Barcelona
Mort 11 març 2001 (59 anys)
Barcelona
Causa de mort Infart miocardíac
Altres noms Eugenio
Activitat
Ocupació Humorista, actor i pintor
Activitat 1965 –  6 març 2001
Instrument Veu
Família
Cònjuge Conchita Alcaide Rodríguez (1967–1980)

Musicbrainz: 94cb14bf-1513-4eb1-8f0e-6ca4f5ed7b59
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Primers anysModifica

Nascut en la postguerra, va tenir una infància complexa per la influència del seu pare qui li manifestava la poca confiança que tenia en ell.[2] Va estudiar a l'escola Massana i va començar a treballar de joier a la dècada dels 1960.

Va conèixer Conchita Alcaide Rodríguez, una delineant d'origen andalús afeccionada a la música i amb bona veu. Es van casar el 13 de juliol de 1967 i varen tenir dos fills, Gerard (1969) i Ivens (1971). Varen formar el duo musical Els Dos i varen començar a actuar el 1968, quan la Nova Cançó era de màxima actualitat i quan la música en directe en ambients reduïts i intimistes feia créixer el nombre de locals amb música folk del nord i el sud d'Amèrica. Actuaven al Pub KM, el Babieca o el Breston, fins que el 1976 varen crear la seva pròpia sala, el Sausalito de Barcelona.[3] Van musicar poemes com Corrandes d'Exili de Pere Quart o Vinyes verdes vora el mar de Josep Maria de Sagarra, abans que Lluís Llach i Ovidi Montllor. Fins i tot es van presentar a la preselecció d'Eurovisió el 1970 amb la cançó “Balada del Maderero”,[3] amb la que van aconseguir el quart lloc l'any en què Julio Iglesias competí amb "Gwendoline".[4]

HumoristaModifica

Eugenio sempre havia estat afeccionat als acudits, però no s'havia plantejat dedicar-s'hi.[5] Durant una actuació l'any 1974 al Pub KM, la seva dona es haver d'absentar per motius familiars i Eugenio va començar a explicar històries i contes de caràcter humorístic. La improvisada actuació va tenir una molt bon acollida i la va ser el propietari del local, Amadeu Molins,[6] i la seva dona qui el van animar a complementar les actuacions musicals del duo amb la d'ell, en solitari, explicant acudits i contes, sovint surrealistes. L'èxit d'aquesta nova vessant artística va eclipsar en poc temps la musical que va passar a ser anecdòtica.[7]

Dotat d'un singular estil per a explicar acudits, sense somriure, taciturn i introvertit («només ric quan cobro», solia dir). Utilitzava el castellà amb un fort accent català i la inclusió de diverses paraules catalanes. Els seus contes començaven normalment amb la frase "¿Saben aquel que diu...?" que precedia la història. En va emmagatzemar més de 10.000.[5]

Sovint amb una cigarreta a la mà, un got de whisky —que acabaria reemplaçant per suc de taronja— i unes ulleres graduades de vidres fumats, Eugeni apareixia en públic amb una camisa de seda negra, descordada perquè deixés entreveure un gran penjoll amb creu d'or i d'altres joies fetes per ell mateix.[8][9]

La mort de Conchita Alcaide l'11 de maig de 1980 víctima d'un càncer de mama, va sumir Eugenio en una depressió que va abordar treballant incansablement i deixant-se atrapar per la vida nocturna. Va tenir una nova parella, anomenada Conchita Ruiz i també andalusa com la seva primera esposa. Conchita ja tenia un fill, Daniel, al que Eugenio el tractà com un fill més. Amb Conchita va tenir un fill, Eugeni (1986).[6]

L'Eugenio gaudí de la seva màxima popularitat als anys 80, amb nombroses aparicions en viu i a la televisió, així com amb edicions dels seus acudits en cassets, comercialitzades arreu. Va rodar la pel·lícula Un geni amb l'aigua al coll. Va fer una sèrie d'espais humorístics a Televisió de Catalunya, on actuà íntegrament en català.

DecadènciaModifica

L'èxit el va devorar i a principis dels 90 va caure en la droga. S'apartà dels escenaris, va empitjorar les seves relacions personals, i es va separar de la seva parella.[6]

Es va casar amb Isabel Soto,[8] qui va influir de forma encara més negativa en ell. Cau en una depressió, es tanca al seu estudi del Montanyà, i es concentra en la pintura i l'esoterisme.[10]

Amb l'ajuda dels seus amics i la seva família anterior va reaparèixer el 1999 amb actuacions a Luz de Gas i després amb l'espectacle Érase otra vez... Eugenio.

Va morir d'un atac de cor l'11 de març de 2001, mentre dinava amb uns amics al restaurant Oliver & Hardy de Barcelona.[10]

Treballs discogràficsModifica

  • Eugeniadas (Picap)
  • Eugenio y los caballitos (Picap)
  • Con cierto sabor a Eugenio (Picap)
  • Eugenio con un cigarrillo (Picap)
  • Érase otra vez...Eugenio (2000) (Picap)
  • El último de ....Eugenio (Picap)
  • El genio de Eugenio (Picap)

CinemaModifica

  • Un geni amb l'aigua al coll (1983)[11]

ReferènciesModifica

  1. Esquela a la Vanguardia
  2. Safont, Joan. «Eugenio, una vida que no feia riure», 29-05-2018. [Consulta: 11 desembre 2018].
  3. 3,0 3,1 «Biografía de Els Dos - La Fonoteca» (en es-es). [Consulta: 11 desembre 2018].
  4. Martorell, Núria «La vida de Eugenio no fue un chiste». El Periódico, 24-09-2011 [Consulta: 5 març 2016].
  5. 5,0 5,1 Lamela, Víctor. «“Eugenio es el gran filósofo del siglo XXI”» (en es). La Vanguardia, 11-03-2016. [Consulta: 11 desembre 2018].
  6. 6,0 6,1 6,2 Cia, Blanca. «La cara amarga de l’humorista Eugenio» (en ca), 04-06-2018. [Consulta: 11 desembre 2018].
  7. Mallofré, Albert «Contar los chistes con amor es el secreto de mi exito». La Vanguardia, 15-10-1984, pàg. 23.
  8. 8,0 8,1 Necrològica a la revista Hola
  9. Notícia de la seva desaparició a El Mundo
  10. 10,0 10,1 TV3. «Eugenio» (en ca). [Consulta: 12 desembre 2018].
  11. Entrada d'Eugenio a IMDB

Enllaços externsModifica