Eugenio Vegas Latapie

Eugenio Vegas Latapie (Irun, 20 de febrer de 1907 - Madrid, 19 de setembre de 1985)[1] va ser un polític i intel·lectual espanyol. Molt actiu en els mitjans monàrquics, va combatre en la Guerra Civil espanyola.

Infotaula de personaEugenio Vegas Latapie
Biografia
Naixement20 febrer 1907 Modifica el valor a Wikidata
Irun (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 setembre 1985 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Madrid
Activitat
OcupacióJurista i advocat
Membre de
Carrera militar
Branca militarLegión Española Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Civil Espanyola Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Fill d'un militar tornat de Cuba i d'una mestra francesa, es va llicenciar en Dret a la Universitat de Madrid, en 1926 va ingressar en el Cos Jurídic Militar i en 1929 en el Cos de Lletrats del Consell d'Estat.

Influït pel pensament de Charles Maurras, durant la Segona República espanyola, fou l'impulsor de l'associació cultural i revista Acción Española, de tendència monàrquica i catòlica, en la qual coincidí amb Ramiro de Maeztu i Víctor Pradera Larumbe. Arran la Sanjurjada (1932) hagué d'exiliar-se a Iparralde, tot i que no hi va tenir cap participació.[2] En la Guerra Civil espanyola combat sota un nom suposat en la l'11a Companyia de la IV Bandera de la Legió. En 1937 va ser nomenat conseller nacional de FET y de las JONS, però seria destituït al cap de poc.[3]

En 1942 va ser castigat amb el confinament a Canàries. Va sortir d'Espanya i es va incorporar a la Secretaria Política del pretendent al tron, Joan d'Espanya, primer a Lausana i després a Estoril, fins a 1947. La seva última actuació en aquest camp seria en Friburg com a professor (1947-1948) del fill de Joan de Borbó, el que posteriorment es convertiria (1975) en el rei Joan Carles I d'Espanya.

Des de 1949 va residir en Santander i posteriorment es va convertir en assessor jurídic del Banco Central. En 1964 va ingressar com a acadèmic a la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

ObresModifica

  • Romanticismo y Democracia (1938)
  • El Pensamiento político de Calvo Sotelo (1941)
  • Catolicismo y República
  • La frustración en la victoria. Memorias políticas, 1938-1942, Madrid, Actas, 1995
  • Los caminos del desengaño
  • Memorias políticas. El suicidio de la Monarquía y la Segunda República

BibliografiaModifica

  • Beltrán de Heredia y Onís, Pablo, Eugenio Vegas Latapie: singularidades de un preceptor, Santander, Pablo Beltrán de Heredia, 1996

ReferènciesModifica


Premis i fites
Precedit per:
Cirilo Tornos Laffite
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 14

1964-1985
Succeït per:
Juan Vallet de Goytisolo