Eulàlia Ramon i Estrach
Eulàlia Ramon Estrach (Barcelona, 21 de novembre de 1959) és una actriu catalana,[1] coneguda per L'amor és estrany (1988), La Mirandolina (1990) i Byron.
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 21 novembre 1959 ![]() Barcelona ![]() |
Activitat | |
Ocupació | Actriu i actriu de cinema ![]() |
Activitat | 1984 ![]() |
Família | |
Cònjuge | Carlos Saura (2006–) ![]() |
Parents | Ruben Wagensberg Ramon (nebot) ![]() |
Lloc web | eulaliaramon.com ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() |
S'inicià professionalment com a actriu el 1983, debutant en el cinema amb la pel·lícula Últimas tardes con Teresa, de Gonzalo Herralde.
A partir d'aquí comença a treballar amb directors de la talla de Vicente Aranda en Fanny Pelopaja, Manuel Iborra a Caín, Fernando Fernán Gómez a El mar y el tiempo (Premi Especial del Jurat al Festival de Sant Sebastià) i Fuera de juego, Antonio del Real en El río que nos lleva. També amb Montxo Armendáriz, a Las cartas de Alou (Concha d'Or a Festival de Sant Sebastià i amb gran repercussió a nivell internacional), amb Marc Recha a Les mans buides i Petit Índi (ambdues seleccionades en diversos festivals: Cannes, Locarno .. etc). Va treballar també amb Imanol Uribe a El rey pasmado, amb Pilar Miró a El pájaro de la felicidad, i amb Carlos Saura a ¡Dispara!, Pajarico, Goya en Bordeus, El séptimo día. Els últims treballs han estat, Gente en sitios de Juan Cavestany i De Chica en Chica de Sonia Sebastià.
En televisió comença el 1985 fent col·laboracions per a la televisió autonòmica catalana. Roda a Espanya una minisèrie de prestigi de la cadena nord-americana ABC Harem, dirigida per Billy Hale. Treballa després en sèries de TVE com Escala interior-Escala exterior, Clase media o Las aventuras de Pepe Carvalho, dirigida aquesta última per Adolfo Aristarain. Col·labora també en un capítol de la sèrie La mujer de tu vida, produïda per Fernando Trueba, i que dirigeix Emilio Martínez-Lázaro. Participa també en el programa de TVE A media voz, un espai amb música en directe i esquetxos que compartia amb Óscar Ladoire (director del projecte) i el Gran Wyoming. El següent per a l'actriu és finalitzar per a TVE el rodatge de la sèrie d'ambient yuppie Per a Elisa. El 1994 comença el rodatge de la sèrie Truhanes per Telecinco. El 2001 protagonitza també la minisèrie ambientada a la Guerra Civil Des del balcó, basada en tres novel·les de Montserrat Roig i dirigida per Jesús Garay per a TV3. Un altre projecte que realitza és una TV movie titulada Fragments, dirigida per Judith Colell i produïda per TV3 i el 2005 roda un episodi de les noves Històries para no dormir dirigit per Álex de la Iglesia.
Els seus començaments en Teatre van ser performances a Barcelona i és en 1991 quan comença a formar part de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic. Protagonitza La verdad sospechosa,, èxit de taquilla i de crítica d'aquest any, de Juan Ruiz de Alarcón i sota la direcció de Pilar Miró, i protagonitza també el muntatge teatral Tres actos desafiantes amb textos de Woody Allen i David Mamet, sota la direcció de José Pascual, i El Gran Teatro del Mundo de Pedro Calderón de la Barca i dirigida per Carlos Saura.
D'aquesta manera, Eulàlia Ramon ha pogut compartir cartell amb grans actors espanyols com: José Sacristán, José Luis López Vázquez, Fernando Fernán Gómez, Paco Rabal, Alfredo Landa, Manuel Alexandre, Victoria Abril, Verónica Forqué, Mercedes Sampietro, Luis Escobar, Mario Gas, Fernando Guillén, Eduardo Noriega, Antonio Banderas ... etc, i internacionals com: Francesca Neri, Ava Gardner, Lee van Cleef, Omar Sharif ... etc. establint-se com una actriu ja consolidada en la indústria del cinema, televisió i teatre.
FilmografiaModifica
Curtmetratges
- Del amor (1993), de Antonio Cano
- Lisa (1998), de Carlos Puyet
- Lauburu (2001), de Luis Ángel Ramírez
- La kedada (2002), de Arturo Franco i Kiko Martínez
- Al pasar la barca (2003), de Antonio Delgado Liz
- Papá se ha ido (2012), de Sonia Sebastián
- La Llorona (2013), de Ernesto Martin
- Asalto en la noche (2014), de Laura Tajada
- Detour (2015), de César Espad
- Yo también (2017), de Sonia Sebastián
- El camino de la Totalidad (2018), de Al Palacios
Llargmetratges
- Últimas tardes con Teresa (1983), de Gonzalo Herralde
- La verdad sospechosa (1992), de Juan Ruiz de Alarcón i dirigida per Pilar Miró
- Fanny Pelopaja (1984), de Vicente Aranda
- Garum (1988), de Tomas Muñoz
- Matar al Nani (1988), de Roberto Bodegas
- L'amor és estrany (1988), de Carles Balagué
- Esa cosa con plumas (1988), de Oscar Ladoire
- El mar y el tiempo (1989), de Fernando Fernán Gómez
- El río que nos lleva (1989), de Antonio del Real
- Los mares del sur (1990), de Manuel Esteban
- Las cartas de Alou (1990), de Montxo Armendáriz
- Fuera de juego (1990), de Fernando Fernán Gómez
- El rey pasmado (1991), de Imanol Uribe
- Un paraguas para tres (1992), de Felipe Vega
- La mujer del cortometrajista (1992), de Javier Izquierdo
- El pájaro de la felicidad (1992), de Pilar Miró
- Después del sueño (1992), de Mario Camus
- ¡Dispara! (1993), de Carlos Saura
- Souvenir (1994), de Rosa Vergés
- El día nunca por la tarde (1994), de Julián Esteban
- Taxi (1996), de Carlos Saura
- Pajarico (1997), de Carlos Saura
- Me llamo Sara (1997), de Dolores Payas
- Goya en Burdeos (1999), de Carlos Saura.
- Dones (2000), de Judith Colell
- Adela (2000) de Eduardo Mignogna
- Les manos vacías (2003), de Marc Recha
- El séptimo día (2004), de Carlos Saura
- Io, Don Giovanni (2006), de Carlos Saura
- El síndrome de Svensson (2006), de Kepa Sojo
- Petit Indi (2008), de Marc Recha
- Spot (2012), de César Espada
- Gente en sitios (2013), de Juan Cavestany
- De chica en chica (2014), de Sonia Sebastián
- Relaxing cup of coffee (2015), de José Semprún
- 75 Días (2018), de Marc Romero
- El Rey de todo el mundo (2019), de Carlos Saura
Teatre
- La verdad sospechosa (1992), de Juan Ruiz de Alarcón i dirigida per Pilar Miró
- Tres actos desafiantes (1996), de David Mamet i dirigida per José Pascual.
- El Gran Teatro del Mundo (2013), de Pedro Calderón de la Barca i dirigida per Carlos Saura.
Televisió
- Página de sucesos (1984-1985) (TVE), de Antonio Giménez Rico
- Las aventuras de Pepe Carvalho (1986), amb Eusebio Poncela
- Clase media (1987)
- Truhanes (1994), de Miguel Hermoso
- Nissaga de poder (1996) (TV3), de Josep M. Benet i Jornet
- Des del balcó (2000-2001), de Jesús Garay
- El comisario, Jesús Font (2003)
- La habitación del niño, de la serie Películas para no dormir (2006)
- Ángel o demonio, (capítol "Una vida por otra" serie TELE5) de Daniel Cebrian (2010)
- Cuéntame como pasó, (capítol "Vivir" serie TVE) de Daniel Cebrian (2012)
ReferènciesModifica
- ↑ «Eulàlia Ramon i Estrach». Diccionari enciclopèdic del cinema a Catalunya. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.