El European Remote Sensing Satellite (ERS) es va convertir en el primer satèl·lit d'observació de la Terra llançat per l'Agència Espacial Europea (ESA), en ser llançat el 17 de juliol de 1991, per un Ariane 4 des de Kourou (Guaiana Francesa), a una òrbita polar síncrona amb el sol a una alçada d'entre 782 i 785 km.[1]

Infotaula vol espacialERS-1
Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missiósatèl·lit d'observació terrestre i SAR satellite (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
OperadorEuropean Space Operations Centre
ESA Centre for Earth Observation Modifica el valor a Wikidata
NSSDCA ID1991-050A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT21574 Modifica el valor a Wikidata
Propietats de la nau
FabricantDASA
Matra Marconi Space Modifica el valor a Wikidata
Massa
2.384 kg Modifica el valor a Wikidata
Inici de la missió
Llançament espacial
Data17 juliol 1991
LlocELA-2, Port Espacial Europeu de Kourou Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentAriane 40 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

ERS-2 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

L'ERS-1 portava una sèrie d'instruments d'observació terrestre que van recopilar dades sobre el nostre planeta:[2]

Per determinar la seva òrbita amb precisió, el satèl·lit incloïa el PRARE (Precision Range and Range-Rate Equipment) i un retroreflector làser. El PRARE mai va arribar a estar operatiu, i el retroreflector es va usar per calibrar l'altímetre.

Un error de l'ordinador i els giroscopis de l'ERS-1, va provocar la fi d'operacions l'10 de març de 2000, molt després del previst inicialment.

El seu successor, ERS-2, va ser llançat el 21 d'abril de 1995 també per un Ariane 4 des de Kourou. És pràcticament igual a l'ERS-1, però afegint el GOME (Global Ozone Monitoring Experiment) i un espectròmetre d'absorció. Quan ERS-2 va ser llançat, compartia el mateix pla orbital amb l'ERS-1, la qual cosa va possibilitar una missió de "tàndem", amb l'ERS-2 passant per la mateixa zona que l'ERS-1 havia recorregut un dia abans.

ERS-2 ha estat operant sense giroscopis des de febrer de 2001, la qual cosa ha significat una degradació en algunes dades obtingudes pels instruments. El 22 de juny de 2003, hi va haver un greu error a bord, de manera que els instruments només funcionen quan el satèl·lit és visible des d'alguna estació terrestre. Des que es va conèixer aquesta decisió, s'han habilitat algunes estacions terrestres addicionals, per augmentar la capacitat de recollida de dades del satèl·lit. L'escateròmetre i el GOME eren els únics instruments del seu tipus en òrbita fins al llançament en 2006 del MetOp.

Concepció artística del ERS sobrevolant una regió polar.

El successor de l'ERS-2 és el Envisat

Referències

modifica
  1. web de ERS-1 a la ESA
  2. * Zhao, D.; Kuenzer, C.; Fu, C.; Wagner, W. «Evaluation of the ERS Scatterometer derived Soil Water Index to monitor water availability and precipitation distribution at three different scales in China». Journal of Hydrometeorology, 2008. DOI: 10.1175/2007JHM96.

Enllaços externs

modifica