Jornada de Tunis

(S'ha redirigit des de: Expedició a Tunis (1535))

La Jornada de Tunis va ser una expedició efectuada per l'emperador Carles V per tal d'arrabassar Tunis a Khair ed-Din Barba-rossa i que va tenir com a resultat la breu annexió d'aquesta ciutat a la Monarquia Hispànica.

Infotaula de conflicte militarJornada de Tunis
Guerres otomanes
Jornada de Tunis (Mediterrani central)
Jornada de Tunis
Jornada de Tunis
Jornada de Tunis
Coord.: 36° 49′ 0″ N, 10° 11′ 0″ E / 36.81667°N,10.18333°E / 36.81667; 10.18333
Battle of Tunis 1535 Attack on Goletta.jpg
Jornada de Tunis. Atac a La Goletta
Tipusbatalla i setge Modifica el valor a Wikidata
Datajuny de 1535
Coordenades36° 48′ N, 10° 10′ E / 36.8°N,10.17°E / 36.8; 10.17
LlocTunis
ResultatVictòria de Carles V, que conquereix Tunis
Bàndols
Regnes de les Espanyes Espanyes
Estats Pontificis Estats Pontificis
República de Gènova República de Gènova
Regne de Portugal Regne de Portugal
Orde de Malta Orde de Malta
Imperi Otomà Imperi Otomà
Comandants en cap
Regnes de les Espanyes Emperador Carles V
República de Gènova Andrea Doria
Imperi Otomà Khair ed-Din Barba-rossa
Comandants
Regnes de les Espanyes Álvaro de Bazán
Regnes de les Espanyes Berenguer de Requesens i Tagliavia
Regnes de les Espanyes García Álvarez de Toledo
Regne de Portugal Lluís de Portugal i d'Aragó
Estats Pontificis Virginio Ursino
Forces
74 galeres i fustes
300 naus de vela
25.000 infants
2.000 genets
84 vaixells de guerra
2 galeres

AntecedentsModifica

Khair ed-Din Barba-rossa, almirall otomà, s'apoderà de Tunis el 18 d'agost de 1534 deposant a Mulei Hassan, vassall de l'emperador Carles V. Això va provocar la convocatòria de les corts a Madrid, per a sol·licitar subsidis per a recuperar Tunis, i, al mateix temps, demanar ajuda a altres prínceps. Es convoca per a l'operació a les esquadres del Cantàbric i de Flandes.

Durant un any, les esquadres es van concentrant a Barcelona des d'on el monarca prepara l'expedició. Concretament des del monestir de Sant Jeroni de la Murtra, on solia anar a demanar consell al prior.

L'esquadraModifica

Participen:

L'operacióModifica

Salpen de Barcelona el 30 de maig de 1535, arriben a Maó el 3 de juny i arriben a Alcúdia el 4 de juny,[2] i passen a Càller el 10 de juny, Carles V passa revista el 12 de juny, amb 54.000 homes i 500 naus i salpen cap a Tunis el 14 de juny.[3]

La flota recala entre Bizerta i les ruïnes de Cartago, havent capturat abans dues naus franceses que havien avisat a Barba-rossa de l'atac. L'exèrcit desembarca i posa setge a la fortalesa de la Goleta, la més forta del regne, que cau als 28 dies de combats. Una vegada presa La Goleta, l'exèrcit es dirigeix a Tunis, sent atacat per les tropes de Khair ed-Din Barba-rossa, que són desbaratades. El 21 de juny de 1535, cau Tunis, havent-se revoltat abans de la seva caiguda els captius de l'Alcassaba. Entre el material defensiu, Barba-rossa comptava amb 400 canons, molts d'ells francesos.[4]

Carles V desitjava continuar l'operació i dirigir-se a Alger, però donat l'avançat de l'estació i el perill de mals temps, no troba unanimitat entre els seus aliats, i el 17 d'agost, les diferents armades es dispersen.

ConseqüènciesModifica

L'atac a Tunis fou immediatament respost per Khair ed-Din Barba-rossa, que va saquejar Maó l'1 de setembre de 1535.[5]

Mulei Hassan fou reposat per l'emperador Carles V, i va pactar la cessió de Bona, Bizerta, Mahdia i La Goleta, on va quedar una guarnició comandada per Bemardino de Mendoza, establint un protectorat, bloqueant Argel i tancar el pas a les incursions a Occident,[6] però Uluç Ali-Paixà va recapturar Tunis el 1569, però a conseqüència de la victòria cristiana a la batalla de Lepant,[7] Joan d'Àustria va aconseguir reprendre-la l'octubre de 1573, però finalment caigué de nou en mans otomanes en 1574, de manera que tot el Magreb central i oriental estava en mans otomanes.[8]

Militars implicatsModifica

ReferènciesModifica

  1. Barado y Font, Francisco. Museo militar: Edad antigua - 1556 (en castellà). J. Agustí, 1883, p. 586. 
  2. «La representación histórica de Via Fora en Alcúdia» (en castellà). El Periódico de Ibiza, 2021. [Consulta: 17 gener 2022].
  3. Lafuente, Eusebio «Estancias de Carlos I en Mahon» (en castellà). Hidalguía: la revista de genealogía, nobleza y armas, 278, 2000, pàg. 122.
  4. Lafuente, Eusebio «Estancias de Carlos I en Mahon» (en castellà). Hidalguía: la revista de genealogía, nobleza y armas, 278, 2000, pàg. 133.
  5. Boronat i Barrachina, Pascual. Los moriscos españoles y su expulsion (en castellà). Imprenta de, 1901, p.209. 
  6. Vidal, Josep Juan «La defensa del reino de Mallorca en la época de Carlos V (1535-1558)» (en castellà). Congreso Internacional "Carlos V y la quiebra del humanismo político en Europa (1530-1558)" (Madrid, 3-6 de julio de 2000), 2001, pàg. 559.
  7. (anglès) R. B. Wernham, The new Cambridge modern history, p.354
  8. Moalla, Asma. The Regency of Tunis and the Ottoman Porte, 1777-1814: Army and Government of a North-African Ottoman Eyâlet at the End of the Eighteenth Century (en anglès). Routledge, 2004, p. 3. ISBN 0415297818. 

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jornada de Tunis
  • Antonio Ballesteros-Beretta, La Marina Cántabra. Diputació Provincial de Santander, 1968.

Vegeu tambéModifica