Saqueig de Maó

El Saqueig de Maó de 1535 fou una ràtzia otomana contra el litoral menorquí.

Infotaula de conflicte militarSaqueig de Maó
Guerres otomanes
Ràtzies otomanes
Saqueig de Maó (Països Catalans)
Saqueig de Maó
Saqueig de Maó
Saqueig de Maó (Països Catalans)
Coord.: 39° 53′ 21″ N, 4° 15′ 49″ E / 39.88917°N,4.26361°E / 39.88917; 4.26361
Tipusbatalla, saqueig i slave raid (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Data1 de setembre de 1535
Coordenades39° 54′ N, 4° 18′ E / 39.9°N,4.3°E / 39.9; 4.3
LlocMaó, Maó Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria otomana
Bàndols
Estendard del monarca d'Espanya, dinastia Habsburg (1580-1668) Espanyes Imperi Otomà Imperi Otomà
Comandants en cap
Imperi Otomà Khair ed-Din Barba-rossa
Forces
350 homes 22 galeres
9 galiotes
2.500 homes

En una època de nombrosos atacs de les flotes otomanes al litoral,[1] Cullera havia patit atacs pirates el 1503 i el 1532,[2] i arran de la pèrdua de Tunis el 1535 uns mesos abans, Khair ed-Din Barba-rossa va contraatacar a les Balears.

Maó no tenia guarnició, només un o dos canons, però sense munició ni pólvora emmagatzemada,[3] i tenia només 300 focs, uns 1.500 habitants, dels que només 350 eren aptes per al servei d'armes. La capital de l'illa era Ciutadella, on estava la guarnició

L'atacModifica

La nit de l'1 de setembre de 1535 l'armada de l'Imperi Otomà entrava al port de Maó camuflada com a naus imperials de retorn de la conquesta de Tunis. Els frares franciscans Bartomeu Genestar i Francesc Coll[4] van anar a rebre amb una barca les que creien naus imperials, però en veure que eren els turcs que venien van tornar a donar avís a la població, que va tancar les muralles i es va preparar per a la lluita.

En veure que Khair ed-Din Barba-rossa desembarcava els seus 2.500 homes i començava a assetjar la vila, es va enviar un avís del perill que corria la població al governador, resident a Ciutadella,[5] que de seguida va reunir els cavallers i formar una columna de socors que es va encaminar ràpidament cap a Maó, reclutant nous reforços pel camí, i el 3 de setembre entraren en contacte amb les tropes turques, que, molt superiors en nombre, la van aniquilar, morint el governador i els seus cavallers.

El fracàs dels socors va minar la moral dels assetjats, i quan la muralla ja estava parcialment enderrocada,[6] els mateixos dirigents maonesos es van posar en contacte amb Barba-rossa i al vespre del 4 de setembre van estipular el lliurament de la ciutat, amb la condició que en el saqueig serien respectats els dirigents i les seves deu cases, i la nit següent va ser dantesca per Maó, amb la mort dels franciscans i altres civils, violacions, incendis, depredacions, i la captura de 600 presoners dels que mai es va saber res més, mentre els dirigents maonesos s'havien refugiat a Binimaimut.

ConseqüènciesModifica

Els dirigents que havien lliurat la ciutat foren capturats per ordre d'Eiximèn Perez de Figuerola, Virrei de Mallorca i el mateix dia 8 de setembre va començar el judici, que va durar més d'un any, i el 24 d'octubre de 1536 els cinc principals inculpats van morir mutilats a la plaça del Born de Ciutadella.

L'atac provocà la construcció del Castell de Sant Felip a partir de 1554 amb l'establiment d'una guarnició de soldats professionals,[7] i una torre de defensa en el moll de Palma. En el segle següent, s'amplia l'àrea en torn la torre defensiva amb la construcció de la fortalesa La Avanzada.

ReferènciesModifica

  1. (castellà) Bartolomé Bennassar, La España del Siglo de Oro, p.72
  2. (castellà) Luis Arciniega García, Defensas a la antigua y a la moderna en el Reino de Valencia durante el siglo XVI, p.74
  3. (castellà) Mariana Vinent Cardona, Y el Acta de Constantinopla, p.61
  4. (castellà) Antonio Furió Sastre, Martirologio para las Islas Baleares y Pitiusas, p.217
  5. Ciutadella era llavors la capital de Menorca
  6. (castellà) Mariana Vinent Cardona, El Puerto de Mahón, su historia y el saqueo del pirata Barbarroja
  7. Miquel Àngel Casasnovas Camps, La crisi de la Universitat General de Menorca durant el segle XVII