Viquipèdia

Fèlix Mercader

(S'ha redirigit des de: Félix Mercader)

Fèlix Mercader, o Félix en grafia francesa, (Perpinyà, 30 d'abril del 1892 - 11 de març del 1949) va ser un arquitecte i polític rossellonès, alcalde de Perpinyà[1] del 19 d'agost del 1944 a l'11 de març del 1949.

Infotaula de personaFèlix Mercader
Nom original(fr) Félix Mercader Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 abril 1892 Modifica el valor a Wikidata
Perpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 març 1949 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Alcalde de Perpinyà
19 agost 1944 – 11 març 1949
← Ferdinand Coudray – Félix Depardon →
Conseller municipal de França
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte, polític, membre de la Resistència Francesa Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Era descendent d'una vella família catalana. Després d'estudiar a l'institut de Perpinyà, el Liceu Aragó[2] va fer la carrera d'arquitecte, professió que exercí tant bastint cases[3] com en la restauració[4] del canal de Boera, a Prada de Conflent.

Combaté a la primera guerra mundial, i hi fou greument ferit a la cama; rebé la Creu de Guerra. Membre de la Secció Francesa de la Internacional Obrera (el partit socialista francès), el 1935 va ser escollit regidor de Perpinyà en la llista que encapçalava Joan Payrà. Compaginà el càrrec amb les funcions d'administrador i president de l'Union Fédérale des Anciens Combattants, alhora que presidia el Sindicat d'Arquitectes de Perpinyà. També va ser delegat de l'"Aviation Populaire des Pyrénées-Orientales", una proposta política[5] per acostar el pilotatge al gran públic: amb 47 anys, el 1939 Mercader es tragué el carnet de pilot només uns dies després que ho hagués fet el seu fill, Henry. Posteriorment presidí l'"Aéro Club du Roussillon".

Durant la Segona Guerra Mundial s'oposà al govern de Vichy, i el 1940 entrà a Resistència, però hagué de fugir de Perpinyà per escapar-se a la persecució de la Gestapo i de la policia francesa col·laboracionista. A l'Alliberament (a Perpinyà el 19 d'agost del 1944), va ser designat pel Comité français de la Libération nationale com a alcalde de la capital del Rosselló substituint Ferdinand Coudray. Va ser confirmat en el càrrec pel govern el 5 de setembre del 1944, i reelegit en successives eleccions (18 de maig del 1945 i 26 d'octubre del 1947). Presidí (1944)[6] l'"Association France-Espagne".

El 1947 Mercader va vendre a l'Administració, pel preu simbòlic d'un franc, uns terrenys que tenia a Portvendres perquè s'hi aixequés una colònia de vacances per a infants desfavorits d'arreu de França. Esdevingué l'"Institut de Plein Air du Camp de La Mauresque"[7] que el 1976 es redenominà "Institut Médico-Educatif La Mauresque". El 2003 s'hi acabà l'etapa de les colònies infantils, i s'encetà una de nova, ara com a institut d'educació especial. En reconeixement del paper de l'ex-alcalde, al 13 de febrer del 2013[8] Portvendres li va dedicar un homenatge.

El seu mandat com a alcalde es caracteritzà per la creació de noves places i jardins públics, la millora d'equipaments[2][9] i l'embelliment de la plaça de la Llotja posant-hi una important escultura d'Arístides Maillol. Donà[10] el nom de l'heroi de guerra Gilbert Brutus a l'estadi de l'Alt Vernet on la USAP tindria el seu feu anys a venir (1962). En la seva faceta literària, edità la revista especialitzada Lo Mestre d'Obres[11] i publicà dues obres sobre el canal de Boera i les torres de la Maçana i de Madeloc.

El 1948, l'escultor Roger Maureso[12] li va fer un bust. Al 13 de juny del 1949, la seva ciutat rebatejà el "boulevard" de les Alberes amb el seu nom.

Obres modifica

  • Deux vieilles tours du Roussillon : la Massane et Madeloc Perpignan: imprimerie de l'Indépendant, 1938, 167 p.
  • La Vie agitée du canal de Bohère [S. l.] : [s. n.], 1933, 128 p.

Notes modifica

  1. ↑ Llista d'alcaldes de Perpinyà des del 1790
  2. ↑ 2,0 2,1 Posteriorment i ja alcalde, feu construir un nou campus pel Liceu Aragó sobre les ribes de la Bassa (un afluent del Tet). Morí sense veure'l acabat.
  3. ↑ Breus apunts biogràfics[Enllaç no actiu] de Fèlix Mercader
  4. ↑ «"La vie agitée du Canal de Bohère" - Lindépendant.fr».
  5. ↑ Vital Ferry Aviation populaire ou aviation prolétaire 1936 Paris: éditions de la Lesse, éditions du Gerfaut, 2007 ISBN 9782351910160
  6. ↑ «Bio Lloansi».
  7. ↑ Oeuvres de Plein Air au Soleil Roussillonnais (francès)
  8. ↑ Crònica a l'Indepéndant de l'acte de descoberta d'una placa i dedicació de l'"impasse Félix-Mercader" a Portvendres.
  9. ↑ Mercader també proposà, al desembre del 1947, la construcció d'un gran institut femení (així com l'"Arago" era masculí) sobre terrenys que l'exèrcit cediria per a l'ús, però el projecte no s'arribà a realitzar «Le lycée Jean Lurçat de Perpignan».
  10. ↑ «Histoire de l'USAP». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 19 febrer 2013].
  11. ↑ Lo Mestre d'Obres (1934-1941?) era la revista mensual del sindicat dels arquitectes dels Pirineus Orientals (Pere Verdaguer Els estudis sobre premsa a la Catalunya Nord, a Anàlisi 20 (1997) p. 149 «Enllaç».)
  12. ↑ «La Promenade des Platanes, deux siècles au coeur de Perpignan - Exposition virtuelle - Patrimoine écrit - Direction de la Culture de la Ville de Perpignan».

Bibliografia modifica

  • Jean Sagnes, director Nouvelle Histoire du Roussillon: L'intégration à l'ensemble français (1789-1848) Canet de Rosselló: Llibres del Trabucaire, 1999 ISBN 9782912966155
  • Le Républicain du Midi 61 (12 mars 1949)


Càrrecs públics
Precedit per:
Ferdinand Coudray 		Batlle de Perpinyà
 
1944-1949 		Succeït per:
Félix Depardon
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fèlix_Mercader&oldid=33447345»