Faustino Goico-Aguirre
Faustino Goico-Aguirre (Oviedo, 9 de gener de 1906 - Madrid, 27 de juliol de 1987) és un pintor, escultor i il·lustrador espanyol.[1][2][3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 gener 1906  Oviedo (província d'Astúries) |
| Mort | 27 juliol 1987 (81 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | escultor, pintor |
| Obra | |
Obres destacables | |
Es va iniciar en l'art sota el mestratge de Víctor Hevia Granda a l'Escola d'Arts i Oficis d'Oviedo. Sent molt jove (amb 16 anys), va guanyar per concurs-oposició una beca per seguir estudiant a l'[[Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando |Escola de Belles Arts de San Fernando]] a Madrid, on després dels seus estudis va obtenir el títol de professor de dibuix.[1][4] El 1926 participa en una exposició col·lectiva d'Artistes Asturians, organitzada per l'Ateneu Obrer de Gijón.[1][4]
El 1929 la Diputació d'Oviedo li va concedir una beca per ampliar estudis a Roma, on va passar un any formant-se en l'estudi i coneixement dels clàssics, la qual cosa li va permetre forjar un estil propi.[1][2][4] En tornar d'Itàlia, va dur a terme una exposició a l'Ateneu Popular d'Oviedo, amb el material que va portar, que va tenir molt èxit.[1][4]
El 1930 viatja a París, per conèixer de prop les tendències escultòriques del moment. Amb els treballs realitzats durant la seva estada va dur a terme una exposició a la Galeria d'Art Contemporani de París, que va ser un gran èxit, i li va permetre ser un escultor respectat i reconegut per la crítica.[1][2][4]
El 1933 comença la seva carrera com a docent en un centre d'ensenyament secundari com a professor de dibuix a Ḷḷuarca. Allà es casa amb Julia Suárez de l'Otero, i a partir de 1935 renúncia a la seva plaça de professor per dedicar-se exclusivament a l'escultura.[1][2][4]
El 1935 va muntar un estudi en Oviedo i va posar per al pintor Magín Berenguer.[1]
El 1936 realitzà els relleus de la façana de l'edific de l'Institut Nacional de Previsió, passant a convertir-se en una escultura urbana d'Oviedo.[4]
L'inici de la guerra civil va afectar la seva carrera. Va començar a fer dibuixos i caricatures polítiques per al diari "Avance" que es publicava a Gijón. El govern republicà de Madrid el va nomenar delegat provincial de Belles Arts, i això li va permetre poder salvaguardar algunes obres d'art de la seva possible destrucció, com va passar amb la imatge de la Verge de Covadonga que va aconseguir portar a Gijón i que anys després apareixeria intacta en l'ambaixada d'Espanya a París.[1][4]
Quan es va produir la caiguda del front d'Astúries va ser detingut, jutjat i condemnat a mort, tot i que més tard li seria commutada la pena de mort per cinc anys de presó (1938-1943).[1][2][3]
El 1947 va realitzar una sèrie d'aquarel·les, que es van exposar al Museu d'Art Contemporani de Madrid, amb gran èxit.[1]
Va realitzar il·lustracions de llibres, i treballs per al diari "Espanya" de Tànger, entre altres periòdics. També va fer dibuixos per al cinema i, sobretot, es va dedicar a la producció d'aquarel·la (caracteritzades per la solidesa de la seva construcció, la claredat i la senzillesa figuratives), que va exposar amb èxit, constituint una de les seves principals formes d'expressió.[1][2]
La seva obra pictòrica està present en nombroses sales i col·leccions particulars, mentre que els seus millors obres escultòriques es troben al Museu de Belles Arts d'Astúries, amb seu a Oviedo, o a la façana de l'antic Institut Nacional de Previsió (Oviedo), coneguts com a "Relieves del Instituto Nacional de Previsión".[1][4]
Referències modifica
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 http://asturianosilustres.wikispaces.com/Faustino+Goicoechea+Aguirre Arxivat 2014-09-22 a Wayback Machine.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 http://www.arte.sbhac.net/Plasticos/GoicoAguirre/GoicoAguirre.htm
- ↑ 3,0 3,1 http://el.tesorodeoviedo.es/index.php?title=Faustino_Goico-Aguirre
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 http://www.vivirasturias.com/asturias/oviedo/goico-aguirre-faustino/es Arxivat 2014-07-29 a Wayback Machine.