Federico Fernández Castillejo
Federico Fernández Castillejo (Còrdova, 10 de desembre de 1899 - Madrid, 26 de setembre de 1980) fou un polític, escriptor i militar andalús, diputat a Corts i governador civil de València durant la Segona República Espanyola.
Biografia modifica
Era fill de Jose Fernández Jiménez, alcalde de Còrdova pel Partit Liberal i diputat per Còrdova durant la restauració borbònica. L'agost de 1917 ingressà a l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo. Després del desastre d'Annual (1921) fou destinat com a alferes a Ceuta, però en 1922 tornà a la Península amb el grau de tinent, i en 1929 assolí el grau de capità d'Estat Major.[1] Afí a Niceto Alcalá-Zamora, en proclamar-se la Segona República Espanyola ingressà al partit Dreta Liberal Republicana, amb el que fou elegit diputat per Còrdova a les eleccions generals espanyoles de 1931. Entre juny i juliol de 1931 fou governador civil de València.[2] En 1931 es llicencià en dret a la Universitat de Sevilla. A les eleccions generals espanyoles de 1933 fou escollit novament diputat, aquest cop per Sevilla i dins les files del Partit Republicà Progressista.[3] Això li va permetre participar amb la delegació sevillana en l'Assemblea de Còrdova de 29–30 de gener de 1933, on es va elaborar el Projecte de Bases per a l'estatut d'autonomia d'Andalusia. En octubre de 1933 també fou director general d'agricultura i en 1935 fou subsecretari d'Obres Públiques i vocal de la comissió parlamentària que investigà l'afer Nombela.[4]
A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou escollit novament diputat per Còrdova per la Candidatura Anti-revolucionària oposada a la del Front Popular. Fou vicesecretari de la comissió d'Agricultura de les Corts.
El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 el va sorprendre a Còrdova, però aconseguí arribar a Madrid. Allí es va aixoplugar a l'ambaixada de l'Argentina amb la seva família fins que el 13 de febrer de 1937 va aconseguir embarcar al destructor argentí Tucumán que el va portar a Buenos Aires, on va treballar com a escriptor i traductor i va escriure conjuntament amb la diputada Clara Campoamor Heroísmo criollo: la marina argentina en el drama español (1939).
A finals dels anys 1940 tornà a Còrdova, on es dedicà als negocis familiars. Encara que retirat de la política, mantingué correspondència amb Diego Martínez Barrio i l'amistat amb Niceto Alcalá-Zamora. Segons algunes fonts, va morir a Madrid el 26 de setembre de 1980.
Obres modifica
- Heroísmo criollo: la marina argentina en el drama español (1939) amb Clara Campoamor Buenos Aires.
- La epopeya del nuevo mundo (1942)
- Rodrigo de Triana. (Historia novelada del primer descubridor de América) (1945)
- Andalucía: los andaluces, lo flamenco y lo gitano (1944)
- La ilusión en la conquista: génesis de los mitos y leyendas americanos (1945)
Referències modifica
- ↑ Federico Fernández Castillejo ala Cordobapedia
- ↑ Serrallonga i Urquidi, Joan «El aparato provincial durante la Segunda República. Los gobernadores civiles, 1931-1939». Hispania Nova: Revista de historia contemporánea, 2007. ISSN: 1138-7319.
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Leandro Álvarez Rey. Los Diputados por Andalucía de la Segunda República, 1931-1939: Diccionario Biográfico Tomo II. Centro de Estudios Andaluces, 2010, p.41-50.