Federico Zabala Alcíbar-Jáuregui

polític espanyol

Federico Zabala Alcíbar-Jáuregui (Tolosa, Guipúscoa, 13 de gener de 1916 - Villabona-Amasa, 1 d'octubre de 1993) fou un advocat, polític i historiador basc.

Infotaula de personaFederico Zabala Alcíbar-Jáuregui
Biografia
Naixement13 de gener de 1916
Tolosa
Mort1 d'octubre de 1993(1993-10-01) (als 77 anys)
Villabona-Amasa
Escudo del Senado de España.svg  Senador per Guipúscoa
15 de juny de 1977 – 23 d'abril de 1986
Escudo del Pais Vasco.svg  Diputat al Parlament Basc
22 de març de 1984 – 10 de gener de 1985
Activitat
OcupacióHistoriador i polític
PartitSímbolo antiguo PNV.svg Partit Nacionalista Basc
Modifica les dades a Wikidata

Estudia el batxillerat en el Col·legi dels Jesuïtes. Va cursar la carrera de Dret en la Universitat de Saragossa. Professor d'Història Basca en Estudis Universitaris i Tècnics de Guipúscoa. Membre de nombre de la Reial Societat de Bascongada dels Amics del País. Ha col·laborat amb articles d'assaig a La Voz de España, El Diario Vasco, Egan, Deia i Euzkadi, així com en el Butlletí de la Reial Societat Bascongada d'Amics del País. Ha pronunciat moltes conferències sobre història basca, disciplina sobre la qual també ha donat molts cursets. Va obtenir en 1968 el Premi Periodístic "Pablo Gorozábel" i al gener de 1977 el premi Enrique Aguren.[1]

Militant del Partit Nacionalista Basc, a les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit senador per Guipúscoa pel Front Autonòmic, i fou president de la Comissió d'Incompatibilitats.[2] Ell i el senador d'UCD Juan Echevarría Gangoiti van presentar a la Secretaria General del Congrés dels Diputats el projecte d'Estatut d'Autonomia del País Basc de 1979.[3]

Fou escollit novament senador pel PNB a les eleccions generals espanyoles de 1979 i 1982, i diputat al Parlament Basc a les eleccions de 1984.[4]

ObresModifica

  • Monografía Histórica de la Villa de Tolosa (1969)
  • Camino bajo la lluvia
  • Historia del Pueblo Vasco (1971)
  • De los Fueros al Estatuto. Los Conciertos Económicos (1977)

ReferènciesModifica

  1. Biografia a l'Enciclopedia Vasca Auñamendi
  2. Fitxa del Senat
  3. Luis Castells Arteche, Arturo Cajal Valero. La autonomía vasca en la España contemporánea (1808-2008). Marcial Pons Historia, 2009, p.340. 
  4. Fitxa del Parlament Basc