Felipe Antonio Gil de Taboada

polític espanyol

Felipe Antonio Gil de Taboada (Bergazos, 1 de maig de 1668Sevilla, 29 d'abril de 1722) va ser un religiós i home d'estat gallec que va exercir de president del Consell de Castella, bisbe d'Osma i arquebisbe de Sevilla, entre d'altres càrrecs.

Infotaula de personaFelipe Antonio Gil de Taboada

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r maig 1668 Modifica el valor a Wikidata
Bergazos Modifica el valor a Wikidata
Mort29 abril 1722 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Sevilla Modifica el valor a Wikidata
Arquebisbe de Sevilla
4 març 1720 – 29 abril 1722
← Manuel Arias y PorresLuis de Salcedo y Azcona →
Arquebisbe catòlic
4 març 1720 –
Bisbe d'Osma
22 abril 1715 –
← Andrés Soto de la FuenteMiguel Herrero Esgueva →
Diòcesi: bisbat d'Osma
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Salamanca Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióCarlos de Borja y Centellas Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Va néixer en una família noble de Galícia, era fill Gómez Gil de Taboada i Beatriz Fernández Noguerol, senyors de les localitats de Bergazos, Barcia i Filgueiroa.[1] Va estudiar Dret Civil i Canònic a la Universitat de Santiago de Compostel·la, becat al col·legi de Santiago Alfeo. Es va doctorar i va ser catedràtic d'ambdós drets a la universitat,[1] defensant els drets del seu col·legi davant del Consell de Castella davant dels atacs d'un rival.[2]

Més tard, va opositar a diverses prebendes eclesiàstiques. Primer a la doctoral de la Catedral de Lugo, però no la va assolir i va decidir marxar a Madrid. A la capital, en tenir notícies seves, l'inquisidor general Diego Sarmiento de Valladares li va atorgar el càrrec de fiscal de la Inquisició a Canàries, però per circumstàncies diverses no va poder exercir-lo i, finalment, va quedar com a vicari eclesiàstic de Madrid.[1]

No va deixar d'opositar a prebendes doctorals d'esglésies, per beca del col·legi major va sol·licitar-la a Salamanca, la qual va obtenir el 1695. L'any següent va opositar a la Penitenciària de la Catedral d'Oviedo, que també va aconseguir. El 1702 va obtenir la Doctoral de la Catedral de Toledo. Quan el rei Felip V va tenir notícia dels seus mèrits, va decidir nomenar-lo president de la Reial Cancelleria de Valladolid el 1710, des d'on, després, va ser a Comissari General de Croada (1711-1715).[1] El 1715 és nomenat inquisidor general, però abans d'arribar a exercir el càrrec va passar a la presidència del Consell de Castella durant uns mesos,[3] i després va ser nomenat ministre del Reial Gabinet del Despatx Eclesiàstic.[4] Gràcies a la seva actuació en aquest càrrec i al pare Pierre Robinet,[3] va ser nomenat bisbe d'Osma (1715-1720), del qual va prendre possessió el 27 d'agost de 1715, si bé no hi entrà fins al 14 de novembre amb la jura dels estatuts de la diòcesi.[4] Posteriorment va ser traslladat a l'arxidiòcesi de Sevilla (1720-1722), on va morir el 29 d'abril de 1722.[4]

Referències modifica

Bibliografia modifica