Felipe Antonio Gil de Taboada
Felipe Antonio Gil de Taboada (Bergazos, 1 de maig de 1668—Sevilla, 29 d'abril de 1722) va ser un religiós i home d'estat gallec que va exercir de president del Consell de Castella, bisbe d'Osma i arquebisbe de Sevilla, entre d'altres càrrecs.
,_arzobispo_de_Sevilla.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r maig 1668 Bergazos (Pontevedra) |
| Mort | 29 abril 1722 (53 anys) Sevilla (Espanya) |
 Arquebisbe de Sevilla | |
| 4 març 1720 – 29 abril 1722 ← Manuel Arias y Porres – Luis de Salcedo y Azcona → Diòcesi: arquebisbat de Sevilla | |
| Arquebisbe catòlic | |
| 4 març 1720 – | |
| Bisbe d'Osma | |
| 22 abril 1715 – ← Andrés Soto de la Fuente – Miguel Herrero Esgueva → Diòcesi: bisbat d'Osma | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de Salamanca |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Consagració | Carlos de Borja y Centellas |
.jpg) | |
Va néixer en una família noble de Galícia, era fill Gómez Gil de Taboada i Beatriz Fernández Noguerol, senyors de les localitats de Bergazos, Barcia i Filgueiroa.[1] Va estudiar Dret Civil i Canònic a la Universitat de Santiago de Compostel·la, becat al col·legi de Santiago Alfeo. Es va doctorar i va ser catedràtic d'ambdós drets a la universitat,[1] defensant els drets del seu col·legi davant del Consell de Castella davant dels atacs d'un rival.[2]
Més tard, va opositar a diverses prebendes eclesiàstiques. Primer a la doctoral de la Catedral de Lugo, però no la va assolir i va decidir marxar a Madrid. A la capital, en tenir notícies seves, l'inquisidor general Diego Sarmiento de Valladares li va atorgar el càrrec de fiscal de la Inquisició a Canàries, però per circumstàncies diverses no va poder exercir-lo i, finalment, va quedar com a vicari eclesiàstic de Madrid.[1]
No va deixar d'opositar a prebendes doctorals d'esglésies, per beca del col·legi major va sol·licitar-la a Salamanca, la qual va obtenir el 1695. L'any següent va opositar a la Penitenciària de la Catedral d'Oviedo, que també va aconseguir. El 1702 va obtenir la Doctoral de la Catedral de Toledo. Quan el rei Felip V va tenir notícia dels seus mèrits, va decidir nomenar-lo president de la Reial Cancelleria de Valladolid el 1710, des d'on, després, va ser a Comissari General de Croada (1711-1715).[1] El 1715 és nomenat inquisidor general, però abans d'arribar a exercir el càrrec va passar a la presidència del Consell de Castella durant uns mesos,[3] i després va ser nomenat ministre del Reial Gabinet del Despatx Eclesiàstic.[4] Gràcies a la seva actuació en aquest càrrec i al pare Pierre Robinet,[3] va ser nomenat bisbe d'Osma (1715-1720), del qual va prendre possessió el 27 d'agost de 1715, si bé no hi entrà fins al 14 de novembre amb la jura dels estatuts de la diòcesi.[4] Posteriorment va ser traslladat a l'arxidiòcesi de Sevilla (1720-1722), on va morir el 29 d'abril de 1722.[4]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Loperráez Corvalán, 1788, p. 555.
- ↑ Anònim, 1791.
- ↑ 3,0 3,1 Alcáraz Gómez, 1995, p. 16.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Loperráez Corvalán, 1788, p. 556.
Bibliografia
modifica- Alcaraz Gómez, José F «Documentos. Felipe V y sus confesores jesuitas. El "cursus" episcopal de algunos personajes ilustres del reinado» (en castellà). Revista de Historia Moderna, núm. 15, 1995, pàg. 13-45.
- Anònim. Retratos de Españoles ilustres con un epítome de sus vidas (en castellà). Madrid: Imprenta Real, 1791.
- Loperráez Corvalán, Juan. Descripcion histórica del obispado de Osma: con el catálogo de sus prelados (en castellà). Tom I. Madrid: Imprenta Real, 1788.