La fenicocroïta[1] és un mineral de plom, oxigen i crom, químicament és una sal doble, un oxicromat de plom, de fórmula Pb₂O(CrO₄), de colors que val del roig totxo al taronja grogós, una duresa de 2,5-3,5, i una densitat de 7,01-7,075 g/cm³, cristal·litza en el sistema monoclínic. El seu nom fa referència al seu color grana, vermell fosc de Fenícia, i de crom, forma sufixada del mot grec "khrôma", color.[2] Fou descoberta el 1839 a Beryozovskoye, Urals, Rússia.

Infotaula de mineralFenicocroïta
Fórmula químicaPb₂O(CrO₄)
Epònimcolor i porpra Modifica el valor a Wikidata
Nom IUPACcromat òxid de diplom
Localitat tipusdipòsit d'or de Beriózovskoie Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfats > cromats
Nickel-Strunz 10a ed.7.FB.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.7.FB.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VI/F.02 Modifica el valor a Wikidata
Dana35.1.2.1 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Grup espacialgrup espacial C2/m Modifica el valor a Wikidata
Colorgrana, taronja vermellós, taronja, taronja grogós
Exfoliacióperfecta a {201}; dolenta a {001}, {010} i {011}
Duresa2,5 a 3,5
Lluïssoradamantina a resinosa
Color de la ratllavermella a taronja grogosa
Diafanitattranslúcida, transparent en talls fins
Densitat7,01-7,075 g/cm³
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1980 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolPhc Modifica el valor a Wikidata

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fenicocroïta pertany a «07.FB - Cromats amb O, V, S, Cl addicionals» juntament amb els següents minerals: santanaïta, wattersita, deanesmithita i edoylerita.

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fenicocroïta
  1. Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 4 abril 2012]. 
  2. Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Phoenicochroite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 4 abril 2012].