Ferran Puig i Gibert
Ferran Puig i Gibert (Girona, 15 de maig de 1815 - Barcelona, 2 de gener de 1901)[1][2][3] fou un industrial i polític català.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 15 maig 1815  Girona | ||
| Mort | 2 gener 1901 (85 anys) Barcelona | ||
 Senador del Regne | |||
| 1894 – 2 gener 1901 (mort) | |||
| Senador del Regne | |||
| 1893 – 1894 Circumscripció electoral: Girona | |||
| Senador del Regne | |||
| 1891 – 1893 Circumscripció electoral: Girona | |||
| Senador del Regne | |||
| 1886 – 1886 Circumscripció electoral: Girona | |||
| Senador del Regne | |||
| 1884 – 1885 Circumscripció electoral: Girona | |||
| Senador del Regne | |||
| 1881 – 1882 Circumscripció electoral: Girona | |||
| Senador del Regne | |||
| 1879 – 1880 Circumscripció electoral: Barcelona | |||
| Senador del Regne | |||
| 1877 – 1877 Circumscripció electoral: Barcelona | |||
| Senador del Regne | |||
| 1876 – 1877 Circumscripció electoral: Barcelona | |||
 Regidor de l'Ajuntament de Barcelona | |||
| 1855 – | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític, financer, industrial, empresari, propietari | ||
| Partit | Partit Liberal Fusionista | ||
Biografia
modificaOrfe de pare des de la infantesa, va començar a treballar en un comerç de teles de Barcelona i als 17 anys ja regentava la seva pròpia botiga de vetes i fils. Es va casar dues vegades la primera dona Dolors Cerdà i Llobet (1877) i la segona Concepció Mauri i Vidal, mare de Ferran Puig i Mauri, a qui li va donar el cognom.
Empresari tèxtil
modificaEl seu salt a l'activitat industrial es va iniciar el 1838, amb Jaume Portabella com a soci. Tots dos van instal·lar-se a Sant Andreu de Palomar en una fàbrica dedicada al filat i torçat de lli, amb la raó social Ferran Puig, Portabella i Cia, coneguda popularment com el Vapor del Fil. Aquesta fou la primera fàbrica de troques i cabdells de fil de cotó d'Espanya. Posteriorment, el negoci va continuar en mans d'un dels seus clients, el també industrial Camil Fabra i Fontanills, que es va casar amb una filla del seu primer matrimoni, Dolors Puig i Cerdà. L'any 1866, sogre i gendre van crear la societat Puig i Fabra, i van comprar una fàbrica de cintes de cotó a Salt.[4]
La retirada progressiva de Puig dels negocis en favor de Camil Fabra es va concretar el 1882, quan el seu gendre va constituir la societat Camilo Fabra y Compañía, Sucesores de Fernando Puig. Després de la mort de Ferran Puig i Camil Fabra l'empresa passa a ser dirigida pels fills d'aquest darrer, els germans Ferran i Romà Fabra i Puig. L'any 1903 es fusiona amb la casa escocesa J&P Coats i en sortí l'empresa Compañía Anónima de Hilaturas Fabra y Coats, que monopolitzaria el sector en l'àmbit estatal.[4]
Empresari agrícola
modificaFou un dels dotze propietaris als quals la Societat Girona Clavé y Cia., concessionària per a la construcció i explotació del Canal d'Urgell incorporà com a nous socis en l'escriptura de conveni de 5 de març de 1853, i que constituïren la Sociedad Canal de Urgel per Real Ordre de 28 de desembre de 1853, ocupant des d'aleshores el càrrec de President de la seva Junta de Govern i durant 46 anys, fins a la seva mort el gener de 1901.[5]
El 1877 adquireix una part de l'antic terme rural de Bellestar al terme municipal de Penelles, Noguera, amb el propòsit de convertir aquestes terres en una granja model i d'experimentació de nous cultius de regadiu, precursora de l'actual Granja Sant Vicenç Ferrer, com a exemple d'aprofitament racional de les aigües del Canal d'Urgell.[6] També va comprar 500 hectàrees de terreny al Prat de Llobregat, vora el riu, d'on extreu aigua mitjançant una gran màquina de vapor. Dedicant-les a la producció d'arròs i farratges.[7]
Vida política
modificaFou regidor de l'Ajuntament de Barcelona el 1855, president de la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Sarrià (1863)[8] i fundador de diverses societats i empreses, com la Junta d'Obres del Port de Barcelona.[4]
Senador per Girona de 1872 a 1876, per Barcelona entre el 1876 i el 1881, altra cop per Girona entre 1881 i 1893 any en què fou anomenat senador vitalici.[9]
Va pagar de la seva pròpia butxaca el monument de la plaça de la Independència de Girona, titulat Los Defensores de Gerona, obra de l'escultor Antoni Parera i Saurina, amb la inscripció A los defensores de Gerona en 1808 y 1809 /A la immortal Gerona de su hijo Fernando Puig y Gibert, 1894.[10]
Obres
modificaPublicà obres de temàtica econòmica com El contrabando por Gibraltar (1890), El impuesto de consumos (1891) i ¿Continuará Alemania explotando a España por medio de tratados? (1892).[4]
Referències
modifica- ↑ «Partida de Baptisme». Llibre de Batismes de la Iglésia Insigne Collegiata y Secular de Sant Feliu de Gerona, 1801-1855, pàg. 344.
- ↑ «Defuncions 1901, núm. 79. Jutjat "Lonja"». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 02-01-1901.
- ↑ «La Vanguardia» p. 1, 03-02-1901.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Ferran Puig i Gibert». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Cardenal Gandasegui, Domingo. Sociedad Anónima Canal de Urgel. Apuntes Históricos de la misma, antes, durante y después de la construcción de las obras.. Barcelona: Tipografia de la casa provincial de caridad.., 9 de gener de 1900, p. Pàgina 7.
- ↑ Vila Ricart, Jaume. Els Canals d'Urgell i la seva història.. Diputació de Lleida, 1992, pàg. 594. ISBN 84-87029-27-2.
- ↑ Junqueras, Oriol. Manel Girona, el Banc de Barcelona i el Canal d'Urgell.. Pagès Editors, 2003, pàg. 80. ISBN 84-9779-063-4.
- ↑ de la Fuente Monge, Gregorio. Los Revolucionarios de 1868. Madrid: Marcial Pons, 2000. ISBN 84-95379-1-3.
- ↑ «PUIG Y GIBERT, FERNANDO». Senado de España.
- ↑ «Ferran Puig i Gibert». El Punt Avui, 22-10-2009.
Enllaços externs
modifica- «PUIG Y GIBERT, FERNANDO». Senado de España.