Ferran de Querol i de Bofarull

advocat, polític i escriptor català

Ferran de Querol i de Bofarull (Reus, 18 d'octubre de 1857[1] - Tarragona, 27 de juny de 1935) va ser un advocat, polític i escriptor català.

Infotaula de personaFerran de Querol i de Bofarull
Ferran de Querol portrait.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 octubre 1857 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 juny 1935 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Escudo de la Provincia de Tarragona.svg  President de la Diputació de Tarragona
gener de 1893 – novembre de 1893

novembre de 1894 – novembre de 1896

novembre de 1899 – octubre de 1900
Escudo de la Provincia de Tarragona.svg  Alcalde de Tarragona
octubre de 1923 – novembre de 1923
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióadvocat, polític, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeElisa Rius i Olózaga (–1893) Modifica el valor a Wikidata
FillsJoaquim de Querol i de RiusEnrique de Querol Duran Modifica el valor a Wikidata
ParentsMarià Rius i Montaner (sogre) Modifica el valor a Wikidata

Fill de Joaquim de Querol i Gatell, propietari de Torredembarra, i de Maria de la Misericòrdia de Bofarull i de Bofarull, de petit va viure al palau familiar de la família de la seva mare. Quan era adolescent, la seva família es traslladà a Tarragona. Es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona, ciutat en què residí uns anys amb la seva família, pel clima inquiet al Camp de Tarragona degut a les guerres carlines. Al tornar a Tarragona instal·là bufet d'advocat. El 1886 es casà amb Maria Elisa de Rius i d'Olózaga,[2] filla del comte de Rius, tot i el caràcter liberal de la família Rius, ja que el pare de la seva dona era el cap del partit liberal, i els Querol-Bofarull eren conservadors. A diferència del seu pare, Ferran de Querol es dedicà a la política. D'ideologia conservadora, va ser diputat provincial en diversos períodes i presidí aquella corporació. També va ser governador civil interí el 1892 i alcalde de Tarragona a l'inici de la Dictadura de Primo de Rivera, President de la Cambra Agrícola Oficial, Comissari Regi d'agricultura, indústria i comerç, president de la Lliga d'Agricultors, vise-cònsol d'Àustria i president de la Societat Arqueològica Tarraconense. Col·laborà en periòdics i revistes, especialment a la Ilustració Catalana, i també al Semanario Católico de Reus i La Cruz de Tarragona. El 1893 es quedà vidu,[3] i el 1899 es tornà a casar amb Maria dels Dolors de Duran i de Brichfeus, filla d'Enric de Duran i de Duran, aristòcrata i polític conservador de Barcelona. Llavors deixà la política i es dedicà a escriure.[4] Segons l'erudit reusenc Joaquim Santasusagna, la seva obra, no gaire nombrosa, es caracteritza per dissenyar quadres de costums, amb precises descripcions i afecte pel que és accessori. A les obres que va escriure en català, el llenguatge que utilitza Querol és el característic de Reus. Els seus personatges no només usen el lèxic reusenc sinó els idiotismes que són freqüents a la comarca i les seves peculiaritats en la pronuncia.[5] L'obra més coneguda és Los Porpras: crónicas familiares del tiempo del Rey Amadeo, publicada a Reus el 1930, on parla dels seus records d'infància al palau Bofarull de Reus i fa una descripció dels Bofarull (Los Porpras) i del període amb interès costumista.[4] Un fill del seu segon matrimoni, Enric de Querol i de Duran, va ser el fiscal que va portar al patíbul al president Companys.[6] Al carrer de Llovera de Reus Ferran de Querol es va fer construir per l'arquitecte Pere Caselles dos edificis modernistes en terrenys seus: cal Ferran de Querol el 1900 i la Casa Querol el 1901.

Obres[7]Modifica

  • Amor i fe: poesías catalanas. Tarragona: F. Arís, 1901.
  • Clichés. Tarragona: F. Arís i fill, 1902.
  • Herèu y cabalé: costums tarragoninas. Tarragona: Francisco Sugrañes, impresor, 1903.
  • Montserrat: siluetas tarragoninas. Tarragona: Sugrañes impressor, 1904.
  • Oratges de tardor: novela histórica. Reus: Imp. Sanjuán Germans, 1909.
  • Los Porpras. crónicas familiares del tiempo del rey Amadeo. Reus: Imp. José Sanjuán, 1930.

Joaquim Santasusagna comenta que va publicar el 1912 a Tarragona una obra titulada "Recull de contes". A més de diversos articles històrics i de recerca al Butlletí de la Societat Arqueològica Tarraconense.[5]

referènciesModifica

  1. «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 12 juny 2022].
  2. «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 13 juny 2022].
  3. «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 12 juny 2022].
  4. 4,0 4,1 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 546. 
  5. 5,0 5,1 Santasusagna, Joaquim. Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1982, p. 317-318. 
  6. «El fiscal que va portar al President Companys al patíbul, enterrat al cementiri de Torredembarra». El Mònic.info, 4-III-2016. Arxivat de l'original el 2018-06-25. [Consulta: 1-V-2018].
  7. «Querol y de Bofarull, Ferran de, 1857-1935». CCUC. [Consulta: 1-V-2018].

Enllaços externsModifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Josep Mullerat i Soldevila
Alcalde de Tarragona
 

1923
Succeït per:
Gil Soler Palau