Canyaferla

espècie de planta
(S'ha redirigit des de: Ferula communis)

La canyaferla (C), fenollassa (PV) o fèl·lera (B)[2] (Ferula communis) pertany a la família de les apiàcies nativa del Mediterrani. Es pot trobar arreu dels Països Catalans.

Infotaula d'ésser viuCanyaferla
Ferula communis Modifica el valor a Wikidata

Ferula communis a Calvi (Còrsega)
Estat de conservació
Risc mínim
UICN19349293 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreApiales
FamíliaApiaceae
TribuScandiceae
GènereFerula
EspècieFerula communis Modifica el valor a Wikidata
L.
Nomenclatura
Sinònims
  • Bubon rigidus L.[1]

Descripció

modifica
 
Fruits (mericarps alats)
 
Vista de la planta
 
Fulles

Herba hemicriptòfita perenne, d'1 a 3 m d'alçada, amb tiges erectes, cilíndriques, de fins a 2 cm de gruix, solcades. Les fulles són tendres, de 3 a 4(6) vegades foliades. Les fulles inferiors tenen de 30 a 60 cm de llarg, amb un pecíol llarg i cilíndric, mentre que les fulles superiors presenten un limbe foliar gran i vistós. Les fulles més altes són embeinadores. Els seus folíols són linears, plans, d'1,5 a 5 cm de longitud. Aquestes grans fulles multífides es renoven cada any (es sequen a l'estiu i tornen a sorgir a la tardor/hivern). Les umbel·les són terminals, curtament pedunculades, amb 20 a 40 radis, i són les úniques fèrtils. Estan envoltades d'umbel·les laterals, llargament pedunculades i estèrils. Manquen de bràctees i les bractèoles cauen amb facilitat. El calze és diminut, compost per pètals grocs, d'uns 8 mm de longitud. Floreix des d'abril a juliol. Els fruits d'uns 15 mm de llarg, aplanats i alats. El nombre cromosòmic és 2n = 22.[3]

Existeix una espècie semblant, Ferula tingitana, que apareix al sud d'Espanya, però que té folíols enrotllats al marge. També es pot confondre la fenollassa amb el fenoll però es diferencia ràpidament perquè la primera no té la forta olor anisada del fenoll, a més els seus segments foliars són més gruixuts.[4]

Hàbitat i distribució

modifica

Praderies seques, garrigues, costers rocosos, vores de camins i camps abandonats, tots aquests sobre pedra calcària.

Propietats

modifica

El nom del compost fenòlic àcid ferúlic ve del nom llatí Ferula communis, a partir de la qual es pot aïllar.

Noms comuns

modifica

Altres noms comuns que rep Ferula communis són: ferla, massota, assa dolça, canya, fèrula, làser, canya fèl·lera, canyafel, canyafèlere, canyafel·lera, canyafèl·lera, canyafenu, canyafèrlera, canyaferna, canyafètlera, fel·la, fèrlara, fètlera.

Referències

modifica
  1. «Ferula communis» a EOL. Data consulta: 04 de juliol de 2014.
  2. «Canyaferla». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  3. Nota sobre el género Ferula (Umbelliferae) en Andalucía. Aparicio, A. & F. García Martín. Acta Bot. Malacitana 11: 221-226 (1986)
  4. [enllaç sense format] http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/4260.html

Bibliografia

modifica
  • JAHANDIEZ, E. & R. MAIRE (1932). Catalogue des Plantes du Maroc. [vol. 2] Minerva, Lechevalier éds., Alger. [p.545]
  • NÈGRE, R. (1962). Petite flore des régions arides du Maroc occidental. Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS.), Paris, 1961-1962. Vol. 2: [1]-566. [p.112]
  • QUÉZEL, P. & S. SANTA (1963). NOUVELLE FLORE DE L'ALGÉRIE et des régions désertiques méridionales. vol. [2] CNRS., Paris. [p.670]
  • TUTIN, T. G. & al. (ed.) (1968). Flora Europaea. (vol.2) Cambridge University Press, Cambridge. [p.359]
  • POTTIER-ALAPETITE, G (1979). Flore de la Tunisie [vol. 1]. Publié par les soins de A. NABLI. Ministère de l'Enseign. Sup. et de la Rech. Scient. et Ministère de l'Agric. Tunis. [p.607]
  • ALI, S. I., S. M. H. JAFRI & A. EL GADI (ed.) (1976). Flora of Libya. Al Faateh University. Tripoli. [p.98]
  • VALDES, B., S. TALAVERA & E. FERNANDEZ-GALIANO (ed.) (1987). Flora Vascular de Andalucía Occidental, vol. 2 Ketrès éditoria, Barcelona. [p.321]
  • ARENAS POSADA, J. A. & F. GARCIA MARTÍN (1993). Atlas carpológico de la subfamilia Apioideae Drude (Umbelliferae) en España peninsular y Baleares. Ruiza 12: [165]