Font-de-Gaume

Font de Gaume (Font-de-Gaume en francès) és una cova amb mostres d'art paleolític que es troba al municipi occità de Las Eisiás de Taiac (nom oficial d'Eyzies-de-Tayac), a la Dordonya.[1]

Infotaula de geografia físicaFont-de-Gaume
Font-de-Gaume entree.JPG
Modifica el valor a Wikidata
TipusGruta amb art rupestre i cova turística Modifica el valor a Wikidata
Part deLlocs prehistòrics i grutes decorades de la vall del Vézère Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaLas Eisiás de Taiac (França) Modifica el valor a Wikidata
 44° 56′ 05″ N, 1° 01′ 44″ E / 44.9347°N,1.0289°E / 44.9347; 1.0289Coord.: 44° 56′ 05″ N, 1° 01′ 44″ E / 44.9347°N,1.0289°E / 44.9347; 1.0289
Dades i xifres
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data1979, 1979
Monument històric catalogat
Data3 juliol 1902
IdentificadorPA00082550

Va ser descoberta el 12 de setembre del 1901 per Denis Peyrony, Henri Breuil i Louis Capitan, només quatre dies després de la descoberta de la cova de Combarelles.

Els materials elaborats pels humans primitius en pedra (indústria lítica) pertanyen essencialment a les cultures del xatelperronià i a l'aurinyacià, i més rarament al mosterià, al solutrià i al magdalenià.

La cova presenta la forma d'un passadís de 125 metres de llarg relativament estret. Les primeres pintures es troben a uns seixanta metres de l'entrada, on hi ha escassa circulació d'aire, cosa que n'ha permès la conservació, ja que altres pintures dins del passadís han desaparegut per l'acció de l'aire.

En total, hi ha uns 200 gravats i pintures que, en alguns casos, presenten policromia. Es tracta de signes geomètrics d'animals, en concret urs (Bos primigenius), bisons, mamuts, cavalls, rens i també lleons. Les figures antropomòrfiques que apareixen són siluetes i, possiblement, vulves.

En no haver una datació absoluta, aquestes obres d'art parietal són assignades a l'art magdalenià sota la base de comparacions estilístiques.

Des del 1979, aquestes coves estan inscrites com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, junt amb altres de la vall de la Vézère.

La cova de la Font de Gaume és oberta al públic.

ReferènciesModifica

  1. «Artes Figurativas I». A: Enciclopedia Temática Sopena (paper) (en castellà). Traducció de l'Enciclopedia Generale "Le Nove muse" de S.A.I.E. Editrice. Barcelona: Editorial Ramon Sopena, S.A., 1982, p.13. ISBN 84-303-0967-5 [Consulta: 15 desembre 2014]. 

BibliografiaModifica

  • H. Breuil, Quatre cents siècles d'art pariétal, Centre d'Études et de Documentation préhistoriques, 1952.
  • A. Leroi-Gourhan (1988) - «Font-de-Gaume», a : Dictionnaire de la Préhistoire, Leroi-Gourhan, A., (Éd.), PUF, pp. 410-411.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Font-de-Gaume