François-Édouard Picot

François-Édouard Picot (París, 17 d'octubre de 1786 - París, 15 de març de 1868), fou un pintor francès d'estil neoclàssic.

François-Édouard Picot

Picot a les acaballes de la seva vida.
Biografia
Naixement	17 octubre 1786 París
Mort	15 març 1868 (81 anys) París
Sepultura	cementiri de Père-Lachaise, 7 Grave of François-Édouard Picot (en)
Nacionalitat	França
Formació	Acadèmia de França a Roma (1813–1817) École Nationale Supérieure des Beaux-Arts
Activitat
Lloc de treball	París
Ocupació	pintor
Ocupador	École Nationale Supérieure des Beaux-Arts
Membre de	Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France (1836–)
Gènere	Retrat pictòric, nu, pintura d'història, pintura religiosa i pintura mitològica
Moviment	Neoclassicisme
Professors	François-André Vincent i Jacques-Louis David
Alumnes	Édouard Cibot, Étienne-Prosper Berne-Bellecour, Alexandre Cabanel, William-Adolphe Bouguereau, Ulysse Butin, Jean Jacques Henner, Claudius Popelin, Jehan Georges Vibert, Jean Ferdinand Chaigneau, Jules Collinet, Camille Pissarro, Georges Lafosse, Édouard Baille, Victor Louis Mottez, Charles Frédéric Chassériau, Gustave Moreau, Gustave Guillaumet i Adolphe Leofanti
Influències	François-André Vincent, Jacques-Louis David
Obra
Obres destacables (1838) The Siege of Calais (en)
Família
Pare	Augustin-André Picot
Cronologia
17 març 1868	funeral (Notre-Dame-de-Lorette (en) )
Premis
2n Premi de Roma 1811
Obres destacables
Amor i Psique (1817) Musée du Louvre

François-Édouard Picot pintant dins el seu taller, a la vil·la Mèdici, per Jean Alaux, 1817.

Biografia

Alumne de François-André Vincent i de Jacques-Louis David, assolí un segon lloc al Premi de Roma el 1811.

De tornada a París després d'un viatge d'estudis a Roma, va exposar "Cupido i Psique" al Saló de París de 1819, i el mateix any va pintar, "la mort de Safira" per a l'església de Saint-Séverin a París. Va ser elegit membre de l'Acadèmia de Belles Arts el 1836 i continuà exhibint les seves pintures a la Sala fins a 1839. Va decorar amb Hippolyte Flandrin l'església de Saint-Vincent-de-Paul a París i també va fer pintures i frescos per al Museu del Louvre, el castell de Versalles i el Palau de Luxemburg.

És destacable el fresc dels pelegrins d'Emaús, obra pintada a la cera per François-Edouard Picot a l'església de Saint-Denys du Saint-Sacrement a París recentment restaurada. Alhora pintor d'història, retratista i pintor de gènere, François-Édouard Picot va ser més apreciat pels mèrits del seu ensenyament que no pas pel seu talent com a pintor.

Alumnes

(llista no exhaustiva)
Picot va tenir nombrosos alumnes, entre els quals:

• Paul Léon Aclocque,
• Theodor Aman,
• Charles-Alphonse-Paul Bellay, Premi de Roma
• Léon Belly,
• Jean-Achille Benouville,
• François-Léon Benouville,
• Étienne-Prosper Berne-Bellecour,
• William Bouguereau, Premi de Roma
• Guillaume-Charles Brun,
• Ulysse Butin,
• Alexandre Cabanel,
• Philip Hermogenes Calderon,
• Théophile-Narcisse Chauvel,
• Charles-Camille Chazal,
• Édouard Cibot, Georges Clairin,
• Félix-Auguste Clément,
• Charles-Alexandre Coëssin de la Fosse,
• Henri Coroenne,
• Victor-Gustave Cousin,
• Charles Alexandre Crauk,
• Gustave Droz,
• Charles-Antoine Flajoulot,
• Félix Giacomotti,
• Gustave Guillaumet,
• Léon Albert Hayon,
• Jean-Jacques Henner,
• Jozef Israëls,
• Auguste Leloir,
• Jules Eugène Lenepveu,
• Louis Hector Leroux,
• Émile Lévy,
• Henri-Léopold Lévy,
• Henry Stacy Marks,
• Gustave Moreau,
• Victor Mottez,
• Alphonse de Neuville,
• Léon Perrault,
• Isidore Pils,
• Claudius Popelin,
• Antoine Rivoulon,
• Édouard Sain,
• Elihu Vedder,
• Jean-Georges Vibert.

Galeria d'imatges

• 
  Retrat de Nicolas-Pierre Tiolier (v. 1817)
• 
  1827, L'Estudi i el Geni desvetllen l'antic Egipte a Grècia.
• 
  Leda (1832)
• 
  Guiu de Lusignan (v. 1843)
  Sales de les creuades, Castell de Versalles
• 
  Conrad de Montferrat
  Sales de les creuades, Castell de Versalles

Enllaços externs

• (anglès) François-Édouard Picot sur Artcyclopedia
• (francès) François-Édouard Picot sur la Base Joconde