Francesc Belda i Asensio
Francesc Belda i Asensio (Bocairent, 27 de març de 1794 - ?)[1] fou un aristòcrata, militar i polític valencià. Era fill de l'hisendat i advocat Francesc Belda i Pla, qui el 1803 va rebre la baronia de Casanova, i de Maria Asensio i Calabuig.[2] La seva família posseïa terres abundants a la Barraca d'Aigües Vives (Alzira), Carcaixent, Bocairent, Ibi, Onil i Alfara adquirides durant les amortitzacions de 1798 i 1807.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 març 1794  Bocairent (la Vall d'Albaida) |
| Mort | valor desconegut |
El 1814 va formar part de la tercera promoció del Reial Cos d'Enginyers de l'Acadèmia Militar de Cadis.[3] Inicialment milità en el liberalisme exaltat i fou diputat provincial el 1821 i a les Corts Espanyoles del trienni liberal, però després es va moderar i fou escollit a les Corts de 1834,[4] on se n'encarregà de la secretaria de l'Estament de Procuradors. Juntament amb Joaquim Abargues i Feliu va presentar la proposta d'abolició de l'impost sobre el vi valencià, i fou un dels principals suports a la desamortització de Juan Álvarez Mendizábal.[5] El 1840 fou separat del seu càrrec per militar en el Partit Moderat.[6]
Referències
modifica- ↑ Arbre genealògic
- ↑ «Francesc Belda i Asensio». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Los gilitos». Arxivat de l'original el 2008-11-04. [Consulta: 24 març 2012].
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Crònica de Bocairent[Enllaç no actiu]
- ↑ «Biografies de polítics valencians». Arxivat de l'original el 2011-07-07. [Consulta: 24 març 2012].