Obre el menú principal

Francesc Casanovas Gorchs

(S'ha redirigit des de: Francesc Casanovas)

Francesc Casanovas Gorchs (Barcelona 19 de febrer de 1853 [1]- 11 de novembre de 1921) fou un artista polifacètic. Pintor, cantant d'òpera, crític d'art, comediògraf, director d'escena i empresari.

Infotaula de personaFrancesc Casanovas Gorchs
Autoretrat (XXIII Casanovas B 20) (retall).jpeg
Autoretrat (1878)
Biografia
Naixement 1853
Barcelona
Mort 11 novembre 1921 (67/68 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Cantant, pintor, empresari i crític d'art
Veu Baix
Instrument Veu
Modifica les dades a Wikidata

Fill de Francesc Casanovas i Maynadé artista natural de Barcelona i de Petronila Gorchs i Casadevalls també de Barcelona que dirigia un "establecimiento de instrucción para señoritas" al carrer Carders, 48.

Format a l'escola de Llotja de Barcelona, com a mínim el 1871-72, exposà per primer cop el 1877 a l'Associació del Foment de les Belles Arts de Girona. Molt afeccionat a Itàlia, ja hi anà, almenys, el 1880. El 1882 estrenà al Teatre Romea la comèdia Infanticidi!, versió personal d'una peça italiana.

Entre 1886 i 1889 recorregué Itàlia integrat en companyies d'òpera on cantava papers de baix. D'aquesta època queda un carnet de notes (Biblioteca de Catalunya) amb apunts del natural d'assaigs, intèrprets i paisatges dels indrets per on passava.

De nou a Barcelona el 1891 participà en la I Exposició General de Belles Arts. Noves comèdies estrenades per ell (Mala jugada (1891) i L'última voluntat (1892), es publicaren també amb il·lustracions seves. Fou també l'il·lustrador principal de la revista La Llanterna de Manresa (1898-99). Publicà la monografia Catedral de Palma de Mallorca (1898) i posà textos al volum Arquitectura moderna de Barcelona (1900).

Fou el crític d'art del diari La Publicidad i de la revista Álbum Salón (1900-1907), defensant-hi una línia moderada. Bé que esporàdicament tornà a cantar, al Gran Teatre del Liceu, a partir del 1901 en fou el director artístic i hi va fer també tota mena de tasques, entre les quals la de traductor i figurinista. El 1911 esdevingué una temporada empresari del teatre.

Des del 1907 tornà a exercir la pintura i exposà diversos cops, en individuals (a la Sala Parés) i col·lectives.

Els darrers anys de la seva vida s'integrà a l'actiu taller Renart, d'arts Sumptuàries, on Joaquim Renart va fer d'ell diversos apunts.

Un centernar de dibuixos es conserven a la Biblioteca de Catalunya on es van exposar el 1982.

BibliografiaModifica

  • Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg MNAC). ISBN 84-8043-009-5. 
  • Francesc Fontbona: Francesc Casanovas (1853-1921). Catàleg de l'exposició de dibuixos i litografies, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1982.


Enllaços externsModifica

ReferènciesModifica

  1. «Naixements.Any 1853.Registre núm.788». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 19-02-1853. [Consulta: 12 agost 2019].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesc Casanovas Gorchs