Francesc d'Assís Guixeras i Viñas
Francesc d'Assís Guixeras i Viñas (Badalona, 1841—9 de juliol de 1888) va ser un industrial tèxtil i polític català de tendència liberal. Va ser alcalde de Badalona en els períodes de 1881-1884 i 1886-1887, representant del règim de la restauració borbònica, però, tanmateix, un dels que més popularitat va gaudir a la vila per la seva integritat.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1841  Badalona (Barcelonès) | ||
| Mort | 9 juliol 1888 (46/47 anys) Badalona (Barcelonès) | ||
| Sepultura | cementiri del Sant Crist | ||
 Alcalde de Badalona | |||
| 22 febrer 1886 – 1r juliol 1887 ← Josep Caritg i Arnó – Francesc Viñas i Renom → | |||
| Alcalde de Badalona | |||
| 1r juliol 1881 – 23 gener 1884 ← Josep Caritg i Arnó – Josep Caritg i Arnó → | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | empresari, polític | ||
| Partit | Partit Liberal Fusionista | ||
Biografia
modificaD'adscripció liberal, Guixeras va tenir un paper destacat en la pacificació de la vila durant la tercera guerra carlina (1872-1876).[1] També fou soci protector de la societat obrera cooperativista La Bienhechora, en un moment en què el cooperativisme tenia gran empenta a Badalona i, de fet, aquesta societat ja funcionava des d'abans de la redacció dels seus estatuts el 1874.[2]
El 1875 ja era tinent d'alcalde, i va ser alcalde durant dos períodes entre 1881-1884 i 1886-1887.[1] Durant els seus mandats es varen portar a terme diverses millores de caràcter administratiu i urbanístic, especialment a la zona del Baix a Mar: l'ampliació de la plaça de la Vila, la prolongació del carrer d'en Prim o l'eixamplament del Cementiri Vell.[3]
També hi hagué episodis polèmics sobre el Llegat de Vicenç Roca i Pi —la Junta d'Administració de la qual formà part— a causa de la impugnació de la família de l'empresari sobre el testament, que donava els béns de Roca i Pi als pobres i desvalguts de la vila.[1] Aquest fet va trobar l'oposició de la ciutat en conjunt, on es formaren les Juntes Populars, amb el suport de l'alcalde Guixeras, i també la d'El Eco de Badalona, publicació capdavantera de la campanya, i de personalitats com Vicenç Bosch, Antoni Ferratges, marquès de Mont-roig, o Evarist Arnús i de Ferrer. El Tribunal Suprem ratificà el testament i la voluntat de Roca i Pi el 1886, fet molt celebrat a la ciutat.[4]
En presentar la dimissió al seu càrrec el 1884, va demanar en votació nomenar fill adoptiu de Badalona a Evarist Arnús i de Ferrer, aprovat amb unanimitat.[5]
Mort i homenatge
modificaAfectat per algun tipus de malaltia a la gola des de 1887,[6] Guixeras va morir a causa d'aquesta malaltia la tarda del 9 de juliol de 1888 als 46 anys,[7] i enterrat a la tomba familiar al cementiri del Sant Crist.[8] La seva mort va causar gran commoció a la ciutat, perquè sempre fou molt valorat per la seva integritat i honradesa; el seu funeral, realitzat a l'església de Sant Josep, va ser molt multitudinari i es va fer amb grans honors, amb la presència de nombroses entitats i personalitats locals i d'altres localitats dels voltants.[9][3] No obstant això, cal tenir en compte que en el moment de la seva mort governaven els liberals a la ciutat i que l'alcalde Francesc Viñas i Renom era el seu oncle.[10]
Després de la seva mort, un retrat seu va estar penjat al saló de plens de l'ajuntament durant anys.[11]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Villarroya i Font, 1999, p. 117.
- ↑ ALBADALEJO, Jordi; ZAMBRANA, Joan. Inicis d'un sindicalista llibertari: Joan Peiró a Badalona. Badalona: Edicions fet a mà, p. 27 [Consulta: 5 juny 2013].
- ↑ 3,0 3,1 SANTO, Roser; BIAYNA, Josep. «Estudi dels Panteons del Cementiri Vell - Família Guixeres Viñas». [Consulta: 6 juny 2013].
- ↑ Villarroya i Font, 1999, p. 141.
- ↑ «Crónica» (en castellà). La Vanguardia, 28-01-1884.
- ↑ «Crónica». La Vanguardia, 11-10-1887, pàg. 4.
- ↑ «Don Francisco Guixeras». La Vanguardia, 10-08-1888, pàg. 3.
- ↑ «Tomba de Francesc d'A. Guixeras Viñas i Família». Pat.mapa. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 agost 2013].
- ↑ «En honor de Guixeras» (en castellà). La Vanguardia. 30/08/1888 [Consulta: 26 setembre 2014].
- ↑ Abras, Carreras i Nieto, 2003, p. 132.
- ↑ «Notas locales» (en castellà). La Vanguardia, 24-01-1889.
Bibliografia
modifica- Abras, Margarida; Carreras, Montserrat; Nieto, M. Dolors. Tots els carrers de Badalona. Badalona: Museu de Badalona, 2003.
- Villarroya i Font, Joan (dir.); AADD. Història de Badalona. Badalona: Museu de Badalona, 1999. ISBN 84-88758-03-0.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Josep Caritg i Arnó |
Alcalde de Badalona 1881– 1884 |
Succeït per: Josep Caritg i Arnó |
| Precedit per: Josep Caritg i Arnó |
Alcalde de Badalona 1886– 1887 |
Succeït per: Francesc Viñas i Renom |