Francina Armengol Socías

política mallorquina

Francesca Lluc Armengol Socías, coneguda com a Francina Armengol (Inca, Mallorca, 11 d'agost de 1971), és una farmacèutica i política mallorquina. Entre el 2015 i el 2023 fou Presidenta del Govern de les Illes Balears[1][2] i presideix el Congrés dels Diputats d'Espanya des del 17 d'agost del 2023.[3]

Plantilla:Infotaula personaMolt Honorable Senyora Modifica el valor a Wikidata
Francina Armengol Socías

Retrat oficial de Francina Armengol (2021) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 agost 1971 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Inca (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
13a Presidenta del Congrés dels Diputats
17 agost 2023 –
← Meritxell Batet i Lamaña
Diputada al Congrés dels Diputats
17 agost 2023 –

Circumscripció electoral: Illes Balears
Portaveu Grup Parlamentari Socialista
20 juny 2023 – 24 juliol 2023
← Pilar Costa SerraIago Negueruela Vázquez →
8a Presidenta del Govern de les Illes Balears
2 juliol 2015 – 19 juny 2023
← José Ramón Bauzà DíazMae de la Concha García-Mauriño →

Secretària general Partit dels Socialistes de les Illes Balears
26 febrer 2012 –
← Francesc Antich Oliver
Portaveu Grup Parlamentari Socialista
27 juny 2011 – 31 març 2015
6a Presidenta del Consell Insular de Mallorca
7 juliol 2007 – 25 juny 2011
← Maria Antònia Munar i RiutortMaria Salom Coll →

Membre del gabinet: Consell de Mallorca 2007-2011
Portaveu Grup Parlamentari Socialista
7 abril 2004 – 4 març 2007
Diputada al Parlament de les Illes Balears
12 juliol 1999 – 19 juny 2023

Circumscripció electoral: Mallorca

Consellera insular de Mallorca
1999 – 2004

Regidora Inca
1998 – 2000 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona - farmàcia (–1995) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófarmacèutica (–1999), política Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Obrer Espanyol
Partit dels Socialistes de les Illes Balears Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
PareJaume Armengol Coll Modifica el valor a Wikidata

Facebook: farmengolsocias Twitter (X): F_Armengol Instagram: f_armengol Modifica el valor a Wikidata

Va ser secretària general de la Federació Socialista de Mallorca des de l'any 2000 i membre del Comitè Federal del PSOE des d'aquest mateix any. Va ser presidenta del Consell Insular de Mallorca entre els anys 2007-2011. És la portaveu parlamentària i secretària general del PSIB-PSOE des de 2012.[1] A les eleccions generals espanyoles de 2023 fou candidata del PSOE per la circumscripció electoral de les Illes Balears obtenint l'acta de diputada al Congrés, renunciant a l'acta de diputada al Parlament de les Illes Balears el 24 de juliol de 2023.[4] El 17 d'agost del 2023, durant la constitució de les Corts Generals de la XV Legislatura Espanyola, fou elegida com a Presidenta del Congrés dels Diputats.[3]

Biografia

modifica

Filla de qui fou batlle d'Inca entre 1991 i 1995 i destacat militant socialista, Jaume Armengol Coll, Francina Armengol es llicencià el 1995 en Farmàcia per la Universitat de Barcelona. També feu un postgrau en Dermofarmàcia i estudis de Dret per la Universitat Oberta de Catalunya. En acabar els estudis va treballar a la farmàcia familiar fins al 1999.[1]

Política balear

modifica

Inicià la seva carrera política com a regidora a l'Ajuntament d'Inca entre 1998 i 2000. Al Consell Insular de Mallorca fou consellera i portaveu del PSIB-PSOE entre 1999 i 2004. Al Parlament Balear fou diputada i portaveu adjunta entre 1999 i 2003, ocupant el càrrec de portaveu des de març de 2004 fins a les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2007. Com a diputada, fou ponent de la Llei de Paritat, aprovada pel parlament balear el 2002,[5] així com de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, el qual va defensar amb una intervenció al Congrés dels Diputats el 2007.[6]

Va ser secretària de la Dona del PSIB-PSOE (1997-2000) i vicesecretària general de la Federació Socialista de Mallorca (1997-2000), abans de ser elegida secretària general de la Federació Socialista de Mallorca l'any 2000, reelegida als Congressos Insulars de 2004 i 2008. També és secretària executiva de la Comissió Executiva Federal del PSOE des de juliol 2004.[7][8] Durant la seva gestió al capdavant de la Federació insular va aconseguir presentar el major nombre de candidatures municipals (50) a la història del PSOE a Mallorca durant l'any 2003.[cal citació]

Va ser la presidenta del Consell de Mallorca des del 7 de juliol de 2007 pel pacte entre el PSIB, Bloc per Mallorca i Unió Mallorquina. Durant el seu mandat es va modificar el Pla Territorial de Mallorca, eliminant les polèmiques ART creades durant la legislatura 2003-2007, es va modificar la política social a través del nou Institut Mallorquí d'Afers Socials, es va declarar La Sibil·la com a Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO,[9] es va crear l'Assemblea de Batles de Mallorca,[10] es va impulsar la candidatura de la Serra de Tramuntana a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, i es va obrir al públic la finca de Raixa després de la seva restauració. S'han rebut noves competències com les de Caça,[11] Artesania i Activitats Classificades.[cal citació] Amb bona part dels dirigents d'Unió Mallorquina implicats en casos de corrupció com cas Can Domenge, cas Maquillatge, cas Son Oms o el cas Peatge[12] el pacte de govern es va trencar en setembre de 2009 amb la dimissió dels membres d'UM,[13] i Armengol va haver de governar en minoria.

Francina Armengol fou la candidata pel PSIB-PSOE al Consell de Mallorca per a les eleccions de maig de 2011. Va ser nomenada secretària general del PSIB-PSOE el 26 de febrer de 2012. Va presidir la Conferència Política del PSOE al mes de novembre de 2013. Va guanyar les primàries per a la candidatura a la Presidència del Govern el 13 d'abril de 2014, contra Aina Calvo. Armengol obtingué un 54,85% dels vots i guanyà les eleccions.

Presidència del govern balear

modifica

A les eleccions al Parlament Balear de 2015 la seva candidatura va quedar per darrere de la del Partit Popular, tanmateix el 30 de juny de 2015 fou investida Presidenta del Govern de les Illes Balears amb el suport de Més, Podem i Gent per Formentera, essent la primera dona a presidir un govern en la història de les Balears,[14][15] i durant la seva legislatura revertí les molt criticades accions en política cultural i lingüística que va dur a terme el govern de José Ramón Bauzá Díaz, mitjançant la derogació de la llei de símbols, el retorn de les Illes Balears a l'Institut Ramon Llull i el retorn del català als serveis públics i altres mesures. A les eleccions de 2019 fou reelegida[1][2] amb un govern de pacte del Partit Socialista, Podem i MÉS per Mallorca amb el suport extern de Més per Menorca i Gent per Formentera.

A les eleccions al Parlament Balear de 2023, el PP va guanyar les eleccions, i Armengol es va acomiadar com a Presidenta el juny del mateix any, defensant el seu estil de govern dialogant, al foment de la salut pública i universal, la implementació d'una llei de residus, d'una llei de canvi climàtic i transició energètica i una llei del turisme per intentar lluitar contra la contra la massificació turística. Altres lleis desenvolupades durant el seu mandat són la llei LGTBI, la llei d’igualtat, la llei de fosses o la llei de memòria democràtica.[16]

Presidència del Congrés

modifica

Després de la derrota electoral a les eleccions al Parlament Balear, fou nomenada candidata del PSOE per la circumscripció electoral de les Illes Balears obtenint l´acta de diputada al Congrés a les eleccions generals espanyoles de 2023. Posteriorment, durant la constitució de la cambra baixa el 17 d'agost de 2023, fou elegida com a Presidenta del Congrés dels Diputats.[17] sent la primera que en permet l'ús del català, el basc i el gallec.

És membre d'Apotecaris Solidaris i de l'Obra Cultural Balear.[cal citació]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Francina Armengol | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 juny 2021].
  2. 2,0 2,1 «Armengol, elegida presidenta de Baleares con los votos de la izquierda y la abstención de El Pi». , 27-06-2019.
  3. 3,0 3,1 «Sánchez logra un primer bloque de 178 votos, la derecha se rompe» (en castellà), 17-08-2023. [Consulta: 17 agost 2023].
  4. «Armengol dimite como diputada en el Parlament e Hila dejará Cort para ir al Senado» (en castellà), 24-07-2023. [Consulta: 25 juliol 2023].
  5. Elaboració del Dictamen del Projecte de llei RGE núm. 1535/02 PDF
  6. «DS. Senado, Pleno, núm. 111, de 21/02/2007 - Congreso de los Diputados». [Consulta: 24 agost 2023].
  7. «Nueva Comisión Ejecutiva Federal del PSOE». [Consulta: 3 setembre 2020].
  8. «Francina Armengol, elegida para formar parte de la Comisión Ejecutiva del PSOE del 37 Congreso Federal - PSOE». Arxivat de l'original el 2021-06-24. [Consulta: 3 setembre 2020].
  9. La Unesco avala la Sibil·la
  10. El consens marca la constitució de la primera Assemblea de Batles de Mallorca
  11. Decret 106/2010, de 24 de setembre, sobre el traspàs als consells insulars de les funcions i els serveis inherents a les competències pròpies d'aquestes institucions insulars que actualment exerceix l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria de caça i de regulació, vigilància i aprofitament dels recursos cinegètics, com també de pesca fluvial  PDF
  12. «Unió Mallorquina torna a l’escena política». IB3, 20-02-2024. [Consulta: 4 març 2024].
  13. Mariona Cerdó, Carla Arrieta. «Dimiten todos los consellers de UM en el Consell de Mallorca». El Mundo, 29-09-2009. [Consulta: 4 març 2024].
  14. «Armengol, presidenta». AraBalears, 30-06-2015. [Consulta: 30 juny 2015].
  15. 20Minutos «La socialista Francina Armengol, primera presidenta de Baleares». [Consulta: 24 desembre 2017].
  16. «El llegat d’Armengol: més llums que no pas ombres a les Illes». [Consulta: 29 juny 2023].
  17. Francina Armengol, proclamada presidenta del Congreso de los Diputados para la XV Legislatura (castellà)

Enllaços externs

modifica