XV Legislatura Espanyola

període legislatiu espanyol (2023-present)

La XV legislatura d'Espanya va començar el 17 d'agost de 2023,[1] quan després de la celebració de les eleccions generals del 23 de juliol, es va constituir les Corts Generals. La va precedir la XIV Legislatura Espanyola.

Plantilla:Infotaula esdevenimentXV Legislatura Espanyola
Tipuslegislatura de Corts Generals Modifica el valor a Wikidata
Vigència17 agost 2023 Modifica el valor a Wikidata - 
Interval de temps17 agost 2023 Modifica el valor a Wikidata - 
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Format per
Corts Generals
XV Legislatura
Tipus
TipusBicameral
Líders
Presidenta del CongrésFrancina Armengol Socías, (PSOE)
des del dia 17 d'agost de 2023
President del SenatPedro Rollán Ojeda, (PP)
des del dia 17 d'agost de 2023
Estructura
Membres609
350 diputats
259 senadors
Grups polítics del Senat-
  •      PP (140)
  •      PSOE (88)
Llista
PSOE (64)
PSC (15)
PSE (5)
PSG (4)
Llista
ERC (6)
EH Bildu (5)
Grups polítics del Congrés9

Grup mixt:

  •      BNG (1)
  •      CCa (1)
  •      UPN (1)
Elecció
Sistema de votaciódel SenatRepresentació proporcional i designació per les cambres autonòmiques
Sistema de votació del CongrésRepresentació proporcional
Última elecció del Senat23 de juliol de 2023
Última elecció del Congrés23 de juliol de 2023
Lloc de reunió
Palau de les Corts (Congrés dels Diputats)
Palau del Senat (Senat)
Lloc web
www.senado.es i www.congreso.es

Antecedents modifica

El 29 de maig de 2023, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar en una roda de premsa que havia comunicat al rei Felip VI la seva decisió de dissoldre les Corts Generals per convocar unes eleccions anticipades el dia 23 de juliol.[2][3] Aquest anunci es va dur a terme l'endemà de saber-se els resultats de les eleccions municipals i autonòmiques (a 12 de les 17 comunitats autònomes d'Espanya) on el principal partit de l'oposició, el Partit Popular, va obtenir una folgada victòria; amb la consegüent pèrdua, per part del Partit Socialista Obrer Espanyol, que governava el país en coalició amb Unides Podem, de la majoria de governs autonòmics que ostentava i de les alcaldies de les principals ciutats espanyoles.[4][5][6][7][8][9]

Inici de la legislatura modifica

Escenari postelectoral modifica

Al Congrés dels Diputats, els partits del govern de coalició de la XIV legislatura van retrocedir lleugerament obtenint 152 escons; amb el PSOE pujant un diputat més, fins als 121 escons, mentre que la plataforma electoral Sumar en va obtenir 31, perdent 7 escons respecte a la suma obtinguda pels partits que la integraven a les eleccions generals de novembre de 2019, és a dir, a la suma dels diputats obtinguts aleshores per Unides Podem, Més País i Compromís.[10][11] Per altra banda, el PP va guanyar les eleccions amb 137 diputats, però a causa de la forta devallada del seu principal soci de govern als ajuntaments i a les autonomies, Vox, que va perdre 19 diputats respecte al 2019, quedant-se amb 33 escons, no va aconseguir una majoria suficient per a poder governar.[10][11] En aquestes eleccions el bipartidisme va quedar reforçat obtenint, entre les dues principals forces polítiques del país (PP i PSOE) més del 64% dels vots i un total de 258 escons, 48 més que a les eleccions del 2019.[12]

En l'àmbit regional, el gran guanyador va ser Euskal Herria Bildu, que va obtenir 6 diputats (5 al País Basc i 1 a Navarra), superant els 5 escons del Partit Nacionalista Basc,[13] mentre que a Catalunya, amb un augment notable de l'abstenció,[14][15] el Partit dels Socialistes de Catalunya va obtenir una àmplia victòria (19 diputats).[16][17] Els partits independentistes, en canvi, van recular força:[18][19] Esquerra Republicana de Catalunya pràcticament va perdre la meitat dels seus escons respecte al 2019 (de 13 a 7 diputats),[20] Junts per Catalunya també en va perdre un (de 8 a 7)[21] i la Candidatura d'Unitat Popular, que el 2019 havia aconseguit dos diputats, es va quedar sense cap representació al Congrés dels Diputats.[22] A Galícia i a Canàries, el Bloc Nacionalista Gallec i Coalició Canària van mantenir, respectivament, el seu diputat nacional[23][24] i a Navarra, la Unió del Poble Navarrès que, per primera vegada es presentava en solitari a unes eleccions generals, va obtenir un escó.[25]

Pel que fa al Senat, es va repetir la tradicional majoria qualificada dels dos grans partits nacionals: PP i PSOE. En aquesta ocasió, el Partit Popular va obtenir la primera posició, amb 120 nous senadors que, sumats als altres 23 senadors que el partit disposava per designació autonòmica, va permetre als populars controlar la Cambra alta amb una majoria absoluta.[26] Per la seva banda, el Partit Socialista Obrer Espanyol es va convertir en la segona força, amb 72 nous senadors sumats als 19 que el partir ja disposava per designació dels parlaments autonòmics i, la resta de l'hemicicle fou repartit entre les diferents formacions polítiques d'àmbit autonòmic i regional, amb menor pes polítics que a les eleccions del 2019.[26][27]

A Catalunya, ERC, que concorria en coalició amb EH Bildu, només va poder mantenir 3 dels 11 senadors obtinguts el 2019 i JxCat es va quedar amb 1 sol senador, perdent-ne 2.[28][29] Tanamteix, cal sumar-hi els senadors d'ambdós partits designats pel Parlament de Catalunya sorgit de les eleccions de 2021; així, doncs, ERC té un total de 6 represenants al Senat i Junts 3.[28]

Bildu va obtenir 4 senadors (que se sumarien a l'únic representant que el partit té per designació autonòmica) i el PNB va patir la pitjor devallada, perdent gairebé la meitat dels senadors obtinguts el 2019 (passant de 9 a 4), encara que també en té un per designació autonòmica del Parlament Basc.[26] Quatre formacions més van aconseguir representació a la Cambra Alta amb un sol senador: UPN, Agrupació Socialista Gomera, Agrupación Herreña Independiente i la coalició d'Esquerra Unida de les Illes Balears i Ara Eivissa que van concòrrer plegats amb el PSOE i Sumar per assolir l'únic senador d'Eivissa i Formentera.[30][31]

Constitució de les Corts modifica

Després de les eleccions del dia 23 de juliol, el Congrés i el Senat es van constituir a les deu del matí de dijous 17 d'agost de 2023.[1] Aquell mateix dia també es van designar els membres de les meses d'ambdues cambres.

Pel que fa a la presidència del Congrés dels Diputats, el Partit Socialista Obrer Espanyol va proposar la mallorquina Francina Armengol i el Partit Popular a Cuca Gamarra. Tot i que en principi no s'esperaven més candidats, durant les votacions es va descobrir que, contràriament al que s'esperava, Vox va optar per votar per un tercer candidat, el seu diputat Ignacio Gil Lázaro.[32]

Armengol fou escollida presidenta per majoria absoluta amb 178 vots favorables provinents del seu partit (PSOE), la plataforma Sumar, ERC, JxCat, PNB, EH Bildu i el BNG, davant dels 139 vots de Cuca Gamarra (PP, UPN i CC) i els 33 d'Ignacio Gil Lázaro, candidat de Vox.[32] Al Senat, on el PP havia obtingut majoria absoluta fou investit com a president el candidat popular Pedro Rollán Ojeda amb 142 vots favorables.[33] No obstant això, Vox també va presentar a Ángel Pelayo com a candidat a presidir el Senat, obtenint només 3 vots a favor. En la votació al Senat, hi va haver 114 vots en blanc.[34]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Real Decreto 400/2023, de 29 de mayo, de disolución del Congreso de los Diputados y del Senado y de convocatoria de elecciones» (en castellà) p. 74164–74167. [Consulta: 9 juliol 2023].
  2. «Pedro Sánchez convoca eleccions espanyoles el 23 de juliol». [Consulta: 23 agost 2023].
  3. Serra, Ot. «Sánchez avança el seu plebiscit amb eleccions el 23 de juliol», 29-05-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  4. 324cat. «Tomb electoral: el PP guanya les eleccions municipals a Espanya», 29-05-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  5. R.Bruna. «El PP guanya les eleccions municipals a l'Estat i recupera territoris - 29 maig 2023», 23-08-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  6. «El PP de Feijóo arrasa a les municipals i conquereix Sevilla i València», 28-05-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  7. «El PP arrasa en las elecciones del 28M y el PSOE se hunde tras perder sus plazas clave | Onda Cero Radio» (en castellà), 29-05-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  8. Aduriz, Iñigo. «El PP arrasa el 28M, arrebata al PSOE las principales comunidades y gobernará todas las grandes ciudades menos Barcelona» (en castellà), 28-05-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  9. «Editorial ABC: El PSOE pierde poder territorial» (en castellà), 29-05-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  10. 10,0 10,1 CCMA. «Resultats eleccions generals 23J 2023». [Consulta: 23 agost 2023].
  11. 11,0 11,1 «Elecciones en España: el conservador Partido Popular gana pero queda la incertidumbre de quién gobernará» (en castellà), 23-07-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  12. Press, Europa. «El bipartidismo se recompone y escala hasta aglutinar más del 60% de los votos», 24-07-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  13. Golfos, G. «La proximidad con Sánchez aúpa a EH Bildu hasta los 6 escaños y supera al PNV» (en castellà), 23-07-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  14. Maideu, Montse Riart, Cesc. «La participació es desploma a Catalunya», 23-07-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  15. Press, Europa. «Catalunya registra la abstención más alta desde las generales del 2011», 24-07-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  16. Regué, Júlia. «El PSC s’imposa a ERC a Catalunya», 29-05-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  17. «Resultats a Catalunya de les eleccions generals 2023 | Diari ARA». [Consulta: 23 agost 2023].
  18. 324cat. «700.000 vots independentistes menys al Congrés: ERC perd la meitat dels diputats i la CUP en queda fora», 23-07-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  19. «L'independentisme cau per sota del milió de vots per primera vegada des de l'esclat del Procés», 24-07-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  20. NacióDigital. «Eleccions generals 2023: ERC s'enfonsa però serà protagonista en la governabilitat de l'Estat». [Consulta: 23 agost 2023].
  21. Camps, Carlota. «Junts logra ser decisivo para Sánchez pese a no superar a ERC» (en castellà), 23-07-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  22. «La CUP vive otra infausta noche electoral y se queda fuera del Congreso» (en castellà), 24-07-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  23. «El BNG mantiene su escaño y se queda muy lejos del objetivo de lograr grupo» (en castellà), 23-07-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  24. Jiménez, Iván Suárez, Jennifer. «El PSOE vuelve a ganar las elecciones en Canarias, pero empata con el PP en escaños» (en castellà), 23-07-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  25. «Esparza dice que tras la generales UPN no tiene ataduras para "defender los intereses de los navarros"» (en castellà), 23-07-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  26. 26,0 26,1 26,2 PILAR, SAMUEL A. «Elecciones generales | El PP logra la mayoría absoluta en el Senado» (en castellà), 24-07-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  27. Rodríguez, Miguel Ángel. «Resultats de les eleccions generals al Senat», 23-07-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  28. 28,0 28,1 «El PSC arrasa a les eleccions al Senat a Catalunya i desbanca ERC», 24-07-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  29. «I el Senat, què? Els resultats després de les eleccions generals», 24-07-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  30. «La coalición de izquierdas ‘Eivissa i Formentera al Senat’ consigue ser la fuerza más votada al Senado» (en castellà), 24-07-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  31. «IB3N | La coalició d’esquerres Eivissa i Formentera al Senat presenta el lema de la campanya: “Defensa el teu futur”». [Consulta: 23 agost 2023].
  32. 32,0 32,1 Galaup, Laura. «Así queda la composición de la Mesa del Congreso en la nueva legislatura» (en castellà), 17-08-2023. [Consulta: 18 agost 2023].
  33. R, J. A. «Quién es quién en la Mesa del Congreso y del Senado tras el 23-J» (en castellà), 17-08-2023. [Consulta: 18 agost 2023].
  34. Morillo, Carlos Cánovas. «El popular Pedro Rollán, nuevo presidente del Senado» (en castellà), 17-08-2023. [Consulta: 23 agost 2023].