Guerra judicial
La guerra judicial o lawfare és una forma de guerra asimètrica[1] que consisteix en utilitzar el sistema legal contra un enemic, perjudicant-lo, deslegitimant-lo, fent-li perdre temps i diners, o per a obtenir una victòria en les relacions públiques.[2][1]
La guerra judicial pot implicar que la llei d'un Estat es giri contra els seus propis funcionaris, però més recentment l'han relacionada amb la difusió de la jurisdicció universal.[3]
Definició modifica
El neologisme lawfare fou definit per John Carlson i Neville Thomas Yeomans en 1975[4] i estudiat per Charles J. Dunlap Jr., de la facultat de dret de la Universitat Duke per al Carr Center for Human Rights Policy de la Universitat Harvard en 2001.[5]
Controvèrsies modifica
Argentina modifica
Cristina Fernández va manifestar que els processos sobre corrupció contra membres de les seves administracions son el resultat de lawfare per la persecució del govern de Mauricio Macri servint-se de l'ús indiscriminat de la presó preventiva.[6]
Brasil modifica
Valeska Teixeira, l'advocat de Lula da Silva ha denunciat la judicialització de la política i que els processos judicials contra el seus defensats tenen motivació política, amb l'ús de la judicatura per a castigar veus dissidents.[7]
Catalunya modifica
Els advocats de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras han denunciat que els processos judicials dels seus defensats tenen motivació política, i han denunciat l'ús de la judicatura per a castigar veus dissidents.[7]
Equador modifica
Christophe Marchand, l'advocat de Rafael Correa ha denunciat la judicialització de la política i que els processos judicials contra el seus defensats tenen motivació política, amb l'ús de la judicatura per a castigar veus dissidents.[7]
Hondures modifica
L'expresident d'Hondures, Manuel Zelaya ha criticat la guerra jurídica contra ell per a expulsar-lo del poder.[7]
Perú modifica
L'expresident del Perú Ollanta Humala ha criticat la guerra jurídica contra ell per a expulsar-lo del poder.[7]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Unrestricted Warfare, p. 55 Arxivat 19-11-2006 a Wayback Machine.
- ↑ «Is Lawfare Worth Defining?». Case Western Reserve Journal of International Law, 43, 1, 11-09-2010. Arxivat de l'original el 2011-08-07 [Consulta: 7 febrer 2018]. Arxivat 2011-08-07 a Wayback Machine.
- ↑ Goldsmith, Jack. The Terror Presidency: Law and Judgement Inside the Bush Administration. Nova York: W. W. Norton, 2007, p. 53–64. ISBN 978-0-393-06550-3.(discussing lawfare and the spread of universal jurisdiction).
- ↑ «Whither Goeth the Law - Humanity or Barbarity». A: Lansdowne Press. The Way Out - Radical Alternatives in Australia [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Qué es el “Lawfare”, el término que usó Cristina Kirchner para descalificar las acusaciones en su contra» (en castellà). Clarin, 02-12-2019. [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ Pagni, Carlos. «Cristina Kirchner y la falsa coartada del lawfare» (en castellà). La Nacion, 04-03-2020. [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 «Denuncien el ‘lawfare’ contra Catalunya en un acte a l'eurocambra amb Boye, Van den Eynde, Puigdemont i Riba». Vilaweb, 19-02-2020. [Consulta: 17 abril 2020].
Enllaços externs modifica
- Extractes de Unrestricted Warfare
- Brooke Goldstein: Countering Lawfare, Per Pat Toensmeier, Aviation Week, 3 Gener, 2011.